Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 37. Temps nous amb la mateixa recepta: la vella política

Iniciem la crònica de desembre amb el record encara del ple del mes anterior: el ple pressupostos. Un ple on vam insistir en què a comarques gironines i al conjunt del país estan augmentant de forma vertiginosa les desigualtats, que es manifesten en un augment de la diferència entre rendes, poder i benestar dels diferents grups socials. Les desigualtats a tots nivells cada vegada són més grans. Aquest fet va ser exposat abastament al ple de novembre ja que precisament els pressupostos per al 2023 que es van aprovar no pensem que estiguin pensats per a reduir aquestes desigualtats. I de fet, es tornava a evidenciar el que denunciem des de l’any 2015: que a la Diputació de Girona encara funciona amb els paràmetres de la vella política. Tampoc l’entrada d’ERC a govern el 2019 no està produint cap transformació real d’aquesta administració ni en les formes de governar ni tampoc pel que fa a les polítiques que s’implementen. El ple de desembre n’ha tornat a ser una bona mostra. 

El ple de desembre ha estat molt menys dens de contingut que el de novembre. A destacar per un costat diversos punts provinents de l’àrea d’intervenció (Pla anual de control financer 2023, modificació de requisits bàsics de fiscalització i intervenció prèvia de la Diputació de Girona) i per l’altra l’aprovació definitiva de la modificació de l’Ordenança General de Subvencions de la Diputació de GIrona. En aquest punt hem intervingut per recordar que l’Oficina Antifrau de Catalunya ha fet un seguit de consideracions en relació a l’Ordenança General de Subvencions. Una d’aquestes “consideracions” té a veure amb un aspecte àmpliament comentat en molts plens d’aquesta Diputació: les concessions directes. En aquest cas és l’Oficina Antifrau i no la CUP-AMUNT qui fa aquestes consideracions. L’Oficina aconsella reduir tant com sigui possible l’ús de la concessió  directa i recomana establir l’obligació d’incorporar a l’expedient un informe en relació a  la impossibilitat de celebrar una convocatòria pública. Aquest és un dels aspectes que més hem criticat i critiquem de la “vella política” dels diversos governs que s’han succeït a la Diputació de Girona. Només cal observar els diners que reben les fires i grans esdeveniments que acostumen a gaudir de subvencions nominatives i directes amb les subvencions de lliure concurrència. Un altre dels aspectes que hem criticat i critiquem és la pèrdua de control democràtic que suposa que gran part dels moviments econòmics es produeixin a la junta de govern local. 

Un altre punt en el qual hem intervingut és en el de l’aprovació inicial de les bases reguladores de subvencions per a l’adquisició d’armaris intel·ligents per a municipis de menys de 2.000 habitants, punt en el qual ens hem abstingut. Evidentment defensem que aquest tipus de municipis han de tenir les mateixies prestacions que els municipis més grans. En aquest cas, però, tenim dubtes que amb aquesta proposta es redueixi la petjada de carboni. Tenint en compte la quantitat de processos que conformen la cadena logística és innegable que aquesta té una forta incidència en la petjada de carboni a nivell mundial. A l’article 16 de la llei 18/2017 de comerç, serveis i fires a l’apartat 4 diu: “la distribució i el transport dels productes comercialitzats per internet o a distància s’han de fer d’una manera sostenible, amb el menor impacte mediambiental possible, i ha de garantir la seguretat de les persones que hi treballen”. D’entrada per ser mínimament sostenible s’hauria de garantir que com a mínim el transport de la paqueteria es fes amb cotxes elèctrics. L’altre qüestió important a comentar en relació a aquest punt és que des de la Diputació es fa una aposta per a l’adquisició d’armaris intel·ligents però no es posa el focus en el tipus d’empreses que realitzen aquest tipus de transport, habitualment grans multinacionals de la logística que generen elevats impactes ambientals al territori però que per contra tenen les seus fiscals a zones molt allunyades del lloc on generen la seva activitat. És per això que com a CUP-AMUNT hem demanat que es fessin passos per a crear una autèntica xarxa pública de paqueteria zero emissions. A favor d’aplicar la tecnologia en la millora de processos però amb consciència ambiental. 

Pel que fa a l’apartat de mocions com a CUP-AMUNT hem presentat la moció per a un seguiment i control efectius del compliment de les mocions presentades al Ple de la Diputació de Girona. Moció que ha estat rebutjada per l’equip de govern. Cal destacar que han votat en contra del següent: 

1. Que l’equip de govern remeti als grups polítics informació semestral de les actuacions dutes a terme sobre les mocions aprovades. 

2. Que l’equip de govern doni compte al Ple semestralment d’aquesta informació perquè els grups polítics puguin pronunciar-se. 

3. Que aquesta informació sigui considerada com a eina imprescindible de control i seguiment pels mandats que venen i que sigui presentada al Portal de Transpàrencia de la Diputació de Girona. 

A través d’aquesta moció hem volgut recordar que la cultura democràtica no és “un sistema de votació”. És la cultura d’empoderament del poble, que permet sobirania i genera bé comú. D’entrada, la feina que tenim des dels grups polítics que som presents a les institucions és treballar perquè les necessitats col·lectives, del poble, arribin realment a les institucions. Les mocions són una de les eines de què disposem els grups de l’oposició per reflectir la diversitat del territori i per ser altaveu de lluites i tensor de les institucions. La voluntat d’aquesta moció és precisament evitar que les mocions es converteixin en acords solemnes i que se n’asseguri el seu compliment. 

Que el govern de la Diputació de Girona (Junts + ERC) rebutgi aquesta moció no va en la línia d’enfortir la democràcia. I és preoucupant. Les democràcies es degraden així. Pas a pas. Impedint debats, no fent esforços per augmentar en transparència i minimitzant el paper de la sobirania popular en la gestió dels afers col·lectius. 

Al torn de precs i preguntes com a CUP-AMUNT hem recordat que el dijous 1 de desembre ens va deixar en Sebas Parra i Nuño. Un mestre de mestres. Un mestre amb una trajectòria marcada per la passió per l’ensenyament d’adults i a favor de l’alfabetització i també per la cooperació internacional. Una vida solidària, compromesa i coherent. Una vida dedicada en convertir en realitat la idea que “un altre món és possible”. Hem demanat a la Diputació de Girona que faci un reconeixement públic a la figura del mestre Sebas Parra. 

També hem fet un prec en format “carta als Reis” per tal que es modernitzin els aparells de gravació instal·lats a la sala de plens ja que encara a dia d’avui funcionen amb “cassettes” així com el cortinatge de la mateixa sala. 

Al torn de preguntes hem tornat a posar sobre la taula tres qüestions que com a CUP-AMUNT ens preocupen: si es tira endavant el projecte constructiu de la variant de Vilafant, el suport a la candidatura de la Ryder CUP 2031 de golf a Caldes de Malavella i la inversió prevista per a promocionar l’aeroport Girona-Costa Brava. La resposta a les tres preguntes ha estat un Sí. Sí a invertir 3 M€ per a la construcció de la variant de Vilafant, Sí a continuar promovent el projecte de la Ryder CUP de golf al PGA Catalunya de Caldes pel 2031 amb una inversió provisional de 4 M€ i sí a invertir 2 M€ en promocionar l’aeroport de Girona perquè hi operin companyies “de primera línia”. 

Cal dir que en acabar el ple de desembre el conjunt de diputats i diputades de la Diputació de Girona -excepte la diputada de la CUP-Amunt- van celebrar el dinar de Nadal. Un dinar de Nadal pagat amb diners públics. Una altra evidència més del que comentàvem a l’iniciar aquesta crònica. Temps nous però a nivell de la Diputació de Girona es continua aplicant la mateixa recepta de sempre, la de la vella política. 

I malgrat els malgrats, els millors desitjos per a aquest 2023 que ja s’albira. Mantinguem ben ferma i alçada l’esperança. Sabem que no tenim garantida la victòria però no per això deixarem de lluitar.