Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 36. Al servei de qui està la Diputació de Girona?

Encetem la crònica de novembre en una setmana que ha començat amb la declaració per part del Govern de la Generalitat de la fase d’alerta al sistema Ter-Llobregat i que implica que 6,6 milions d’habitants estarem afectats per les restriccions en l’ús d’aigua. L’endemà d’aquesta declaració hem celebrat dos plens a la Diputació de Girona: el ple ordinari i el ple extraordinari de pressupostos. On també, evidentment, hem parlat de l’aigua. 

Després d’alguns anys de ser a la Diputació de Girona la pregunta que ens fem -i especialment revisant els pressupostos per a aquest proper 2023- és: al servei de qui està la Diputació de Girona? D’entrada una primera resposta que podem donar és que no està precisament al servei de la gent que és el que contínuament defensa ERC. Potser és una idea que queda molt bé en el món virtual (a xarxes socials), però la realitat és una altra. I els pressupostos de la Diputació de Girona per al 2023 en són una bona mostra. 

Una idea que hem compartit a l’inici del ple és una metàfora molt escaient donada la situació actual: “el naufragi d’una nau s’evidencia per l’augment vertiginós i irreversible de la diferència d’alçada entre la proa i la popa”. També la nostra societat actualment té problemes amb l’augment vertiginós de la diferència entre rendes, poder i benestar dels diferents grups socials. Les desigualtats a tots nivells cada vegada són més grans. Aquest fet ha estat abastament exposat al plenari de la Diputació de Girona, ja que precisament els pressupostos per al 2023 no estan pensats per a reduir aquestes desigualtats. 

Si ens fixem en el pressupost només de la Corporació dels darrers tres anys podem constatar que efectivament la dotació pressupostària ha anat augmentant (en part i especialment per als pressupostos del 2023 a raó dels increments a capítol 1):

2021: 138.885.000 M€

2022: 154.475.000 M€ 

2023: 160.374.000 M€

El tema és a qui van a parar aquests recursos econòmics. Que augmenti la dotació pressupostària no és un senyal directe que arribin més recursos a la majoria de la gent. A voltes van directament al privat. En això sembla que continuem com sempre. Per això defensem que cal un canvi de rumb. Cal un canvi de rumb perquè continuem veient les mateixes orientacions que sempre tot i l’actual crisi sistèmica. Volem recordar en aquest precís moment que des de 2019 ha entrat al govern de la Diputació ERC, però continuem sense observar canvis en l’orientació de les polítiques. La transformació democràtica, social, verda i feminista no la veiem enlloc. Continuem veient que una part important del pressupost d’àrees com Presidència, Cultura i Esports tenen uns recursos que es reparteixen a dit a través de subvencions de concessió directa (nominatives o no). Amb una partitura (unes regles de joc) que força a molts municipis i entitats a ballar aquesta música i a tocar la porta de la Diputació per poder ballar amb el pentagrama de Presidència. El repartiment dista de ser ni equitatiu ni harmònic i fins i tot podríem dir que recorda algunes pràctiques feudals. 

Al pressupost de 2023 continuem veient un elevat cost de l’estructura política, unes despeses de representació i protocol molt elevades i una despesa clarament insuficient en temes clau com la reducció de les desigualtats i l’acció climàtica (ODS10 i ODS13). 

I què hi trobem a la proposta de pressupostos 2023? Com dèiem, augmenta el pressupost, però sembla que les línies polítiques generals (és a dir, el contingut) no canvien massa de rumb. El % de cada gran àrea no presenta cap modificació considerable. Crida l’atenció el baix pressupost per al Fons Català al Desenvolupament (41.250,00 €) així com el pressupost (insuficient per a nosaltres) d’algunes línies d’actuació de Dipsalut. És el cas per exemple d’alguns programes que considerem importantíssims en el context actual i que caldria prioritzar: 

Programa “Benestar i comunitat”:  1.049.050 €

Programa “Condicions i estils de vida”: 750.000 € 

També crida l’atenció que la partida dedicada a “Inversions en espais ocupats pel Conservatori a Casa Cultura”. Una partida que ha baixat respecte a l’any passat tot i que l’any 2021 es va aprovar una moció a favor de l’adequació dels espais de la Casa de Cultura. També ens preocupa que la partida destinada a la Casa de Cultura per a aquest 2023 disminueixi respecte al 2022. Estarem amatents a l’evolució del projecte Casa de Cultura que des d’aquest 2022 forma part de l’àrea de Cultura. 

Sobre el Consorci de la Costa Brava també hem fet algunes observacions. Al pressupost de 2022 ja es va produir un gran increment pressupostari. Segons com se’ns va explicar era degut a un augment de les inversions reals en el servei d’abastament. Cal recordar que en el pressupost de 2021 ja havia augmentat un 20% respecte a 2020. Per a “inversió i renovació d’infraestructures hidràuliques”. Ara per al pressupost de 2023 torna a augmentar. 

Tornem a plantejar si aquests costos han de recaure al conjunt del territori. Potser cal repensar-ho. Aquest 2023 serà un any important en relació amb el Consorci de la Costa Brava. Caldrà acabar de definir què passa amb la planta de Montfullà (depuradora, laboratori, etc.). I també caldrà fer un seguiment de com evoluciona la gestió de l’aigua potable als municipis que han cedit la gestió al Consorci de la Costa Brava (CCB).

Hem aprofitat que parlàvem del CCB per recordar la situació de sequera que viuen actualment les comarques gironines i també la moció d’octubre de 2021 presentada per la CUP-AMUNT en relació amb el cabal del riu Ter. Hem preguntat si l’equip de govern havia fet alguna cosa en relació amb aquesta moció. El silenci sobre aquest tema ha estat eixordador. També hem aprofitat per denunciar que tenim els embassaments buits però, per exemple, els canons de neu de l’Estació Vall de Núria funcionant a tot drap. 

Un altre fet que hem criticat al ple és la despesa associada al Gabinet de Presidència. Per als pressupostos del 2023 representa el 27% del pressupost de la Diputació de Girona. Inacceptable. De l’àrea de Cooperació cultural també hem estat crítiques amb l’elevat nombre de subvencions nominatives que es concentren a la comarca de la Cerdanya: 

NOM-Ajuntament de Llívia – Festival de Música de la Cerdanya 26.000 €

NOM-Ajuntament de Puigcerdà – Festival Música de la Cerdanya 26.000 €

NOM-Made In Concerts, SL – Cerdanya Music Festival 35.000 €

NOM-Cerdanyafest, SL – Summerfest Cerdanya 35.000,00

NOM-Fundació Cerdanya Cinema – Festival Intern. Cinema 20.000 €

Un total de 142.000 € dels quals una bona part van directament a mans privades. 

Sobre el pressupost destinat a Biblioteques també hem comentat que cal reforçar el servei de biblioteques a nivell de recursos econòmics i humans. Les biblioteques són eines que posen la cultura a l’abast de tothom. No és el cas per exemple dels festivals subvencionats. Som crítiques amb l’aposta de reforçar nous festivals, però que en canvi no es reforci el pressupost per a biblioteques públiques, per a la cultura de la majoria. La cultura emancipadora, no la cultura del consum. Parlem de la cultura emancipadora el sentit d’alliberament personal i social en el sentit d’ajudar a la transformació individual i col·lectiva. La cultura entesa com a emancipació hauria d’estar al centre de l’acció de les organitzacions polítiques que busquen una transformació social real. I les biblioteques, en aquests sentit, són una eina imprescindible per a la cultura emancipadora. Per a aquest 2023 el pressupost destinat a biblioteques representa un 1,2% del pressupost de la Diputació. 

També hem estat crítiques amb el gran nombre de partides destinades a grans esdeveniments esportius. És el cas per exemple del Sea Otter Europe C. Brava Bike amb 100.000 euros. 

La revisió de les partides de 2023 també ens mostra que la Diputació segueix el model de mobilitat caduc i obsolet que no segueix per a res les línies que marquen els ODS en relació a transport sostenible. Hem tornat a demanar la retirada del projecte de la variant de Borrassà a Vilafant. I el canvi de rumb urgent en relació a la promoció del transport públic col·lectiu (que ara mateix és absent). En aquest context hem criticat també que des de la Diputació de Girona es continuï invertint en infraestructures de l’economia fòssil. Hem denunciat que moltes infraestructures funcionen amb lògiques de negocis propis. No per a les necessitats del territori. Sota la lògica del creixement, de l’expansió. És el cas per exemple de l’Aeroport de Girona. Just diumenge sortia la notícia de què la Diputació de Girona treballa per destinar l’any vinent tres milions d’euros per a captar més rutes per a l’Aeroport Girona-Costa Brava. Evidentment com a CUP-AMUNT no hi podem estar d’acord. Sempre hem defensat:  més transport públic i menys aeroports. De la crisi del 2008 vam sortir-ne sobre la via de la hiperespecialització turística, i, si ara seguim aprofundint-hi, les properes crisis ens enganxaran molt més dèbils i amb menys capacitat de resistència i de diversificació. El col·lapse del turisme internacional es va produir el 2020-2021 per causa sanitària, però res podrà tornar a ser com abans, ja que ens trobem en plena crisi energètica i climàtica. 

Cal repensar de fons quin model de turisme volem. I cal decidir col·lectivament on volem destinar els recursos. Si volem apostar per ampliacions d’aeroports i per seguir pagant polítiques de promoció o si dediquem aquests diners a un altre tipus de turisme més compatible amb l’actuació context de crisi energètica i climàtica actual. Els pressupostos de 2023 marquen una clara vocació a promoure un model turístic basat en la mobilitat internacional. El que des del govern de la Diputació s’anomena “turisme de qualitat” que és un eufemisme per parlar de turisme d’elit. Cal que acabi el model basat en la subvenció pública del sector que participa d’aquest model turístic basat en la mobilitat internacional, ja que: cal reduir la dependència del mercat internacional i cal reduir la dependència dels combustibles fòssils. A banda, el sector turístic viu de vendre una cosa que no és seva: el territori. Per què acaba funcionant? Perquè al territori hi han de passar coses. Es pressiona al sector públic perquè adapti el territori a les seves necessitats (fires, macrofestivals, etc.). No hi ha política turística sinó política al servei de les grans empreses. Aquest, com bé sabeu, no és el nostre model. El que proposem com a CUP-AMUNT: utilitzar els recursos vinculats al turisme per finançar una transició cap a altres activitats que permetin diversificar l’economia. Si se segueix aquest camí i abocant recursos públics cap a aquestes activitats continuarem abocats al desastre.

I què hi trobem a faltar des de la CUP-AMUNT? Reconèixer i afrontar la crisi sistèmica de forma contundent. El que veiem ara mateix és continuisme i no realisme (desconnexió de les necessitats reals de la majoria de la gent). El reforç dels eixos de l’àmbit de la salut, el social i l’ambiental. La retirada dels projectes especulatius i sobredimensionats com el de la variant de Borrassà a Vilafant i l’Impuls de polítiques de mobilitat sostenible. No són pressupostos que estiguin al costats de la gent ni ens sembla que siguin per a la majoria de la gent. El canvi de rumb comença a ser urgent. Quan diem que cal un gir copernicà en les polítiques implementades a la Diputació de Girona ho diem perquè necessitem un canvi en l’escala de valors i principis. El gir copernicà el necessitem aplicant els criteris de planificació, regulació, suficiència i repartiment. Perquè és inevitable la reducció de l’esfera material i energètica. És un fet empíric. Però el que és polític i ètic és com assumim aquest fet, aquesta realitat. Un decreixement econòmic socialment assumible podria ser una possible via a seguir. 

Tant de bo els eixos que guiessin les polítiques públiques de la Diputació (i de l’administració pública en general) fossin la promoció de l’autonomia (personal i comunitària), l’equitat, la cooperació i la sostenibilitat. Potser podríem redreçar les tendències insostenibles en les quals ens trobem. 

Tornem a la metàfora marinera inicial. Podem dir que tot bon navegant sap que des que surt de port i es disposa a navegar haurà d’estar molt atent (ell i la resta de la tripulació) i abocar tots els sentits en l’observació del mar i la mateixa embarcació perquè en qualsevol moment pot sorgir un problema i s’haurà de solucionar si no es vol naufragar. Ara mateix de problemes n’hi ha. I molts. Però sembla que a la Diputació de Girona volen continuar mirant a una altra banda.