Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 38. Gener sobri
Arriba un matí en què com cada mes ens toca defensar el posicionament de la CUP-AMUNT en relació amb els diferents punts que es porten al ple de la Diputació de Girona. El d’aquest gener potser ha estat un dels plens més sobris als quals he assistit des de setembre de 2021. Ens hem posicionat sobre tres punts i hem aprofitat el torn de precs i preguntes per a conèixer el posicionament de l’equip de govern de la Diputació de Girona (Junts+ERC) en relació amb algunes qüestions que preocupen al territori.
Fa temps que com a CUP-AMUNT denunciem en aquest i altres espais institucionals que la nostra societat està patint l’augment vertiginós de la diferència entre rendes, poder i benestar entre els diferents grups socials. Les desigualtats a tots nivells cada vegada són més grans. La Diputació de Girona té els recursos per a reduir aquestes desigualtats. Una altra cosa és cap a on van dirigits els recursos. Punt en el qual com a CUP Amunt som molt crítics.
Però avui és avui i el que és important ressaltar en aquesta crònica és compartir el posicionament respecte als punts que es portaven a ple. Pel que fa a l’aprovació inicial de les bases reguladores de subvencions en espècie a ajuntaments de fins a 20.000 habitants finançades pel “Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència-Next Generation” hem expressat els nostres dubtes. Es tracta d’unes subvencions per tal de dotar de maquinari i “infraestructures digitals” per al teletreball en un entorn col·laboratiu. En total 2,9 milions d’euros. Els dubtes en relació als fons Next Generation (NG) ja els hem expressat en altres ocasions en aquest plenari. Els fons NG no són diners que cauen del cel. I d’això també n’hem de ser conscients. Molts d’aquests fons venen amb condicions en forma de crèdits que carreguen contra la majoria social. Aquests crèdits associats a la majoria de fons NG provocaran més endeutament a les pròximes generacions, l’obligació de portar a terme reformes estructurals per part de l’Estat espanyol (a nivell laboral i de pensions) i també, cal insistir en això, una gran transferència del capital a les grans corporacions. L’altra qüestió important és que el programari associat a aquest tipus de subvencions és un programari privatiu. Com a CUP-AMUNT pensem que l’administració pública és un bon lloc per a començar aquest canvi cap al programari lliure i deixar de dependre de les grans corporacions tecnològiques. Està clar, però, que no hi ha voluntat política per a aquest canvi. L’altre qüestió que crida l’atenció d’aquesta línia de subvencions és el termini. Es presenten les bases ara en el ple de gener i el període d’execució ha d’estar conclòs abans del 15 d’agost de 2023.
L’objectiu del Pacte Verd Europeu (on s’insereixen els fons NG) és el del “creixement” per a “transformar la Unió Europea en una economia sostenible i una societat justa i pròspera”. Vist com estan funcionant aquests fons més que creixement podríem parlar d’acceleració. Perquè la qüestió és fer-ho tot ràpid sense temps per pensar i repensar cap a on es destinen els recursos públics. Ens hem abstingut en aquest punt i hem demanat que la Diputació s’impliqui en reforçar als ajuntaments a nivell de personal i que apostin decididament per invertir en programari lliure i no a beneficiar les grans multinacionals tecnològiques.
Pel que fa a les subvencions als sistemes de producció de calor amb biomassa i/o bioenergia i xarxes de calor hi hem votat a favor. Hem celebrat la inclusió d’una nova línia de subvencions que permeti l’optimització de calderes o xarxes de calor que fa temps que existeixen ja que trenca amb una dinàmica força habitual de l’administració pública que consisteix a implementar dispositius i infraestructures noves, però en no tenir en compte que els nous dispositius requereixen manteniment. Un manteniment que sovint és molt costós per als ajuntaments.
El darrer punt en el qual ens hem posicionat ha estat el de la “Memòria resum dels mapes estratègics de soroll de la xarxa viària local de la Diputació de Girona”. Ja a l’octubre passat vam mostrar el nostre vot favorable a aquests mapes estratègics de soroll (que afecten a quatre trams de carreteres de Girona amb IMD superiors a 8.200 vehicles al dia). Hem fet un sí “crític”. I és “crític” perquè dubtem de la seva aplicabilitat. No és gens inusual que les mateixes administracions públiques a voltes vulnerin normes legals, especialment les ambientals. Cal recordar que de moment som a l’Estat espanyol, i aquest és un dels estats que més incompleix la normativa ambiental de la Unió Europea. L’altre qüestió és: com lliga aquesta voluntat de millorar i recuperar la qualitat acústica amb l’impuls de grans infraestructures viàries. De fet, no lliga. Però així estem en aquest país. Portant a terme, encara, polítiques sectorials que no es relacionen ni per casualitat entre elles. Això és el que pot passar per exemple amb aquests mapes estratègics de soroll: que es millori en el coneixement de la realitat acústica del territori, però que, per contra, no s’avanci en la seva aplicació per corregir o suprimir les polítiques sectorials que més impactes negatius causen com és per exemple la construcció o ampliació de grans carreteres a comarques gironines (és el cas de la variant de Vilafant però també el de l’ampliació de la carretera de Siurana). A Catalunya som uns grans especialistes en fer diagnòstics, informes i grans lleis (com la llei 16/2017 de canvi climàtic o d’altres que per cert han estat tombades pel Tribunal Constitucional) però som poc d’actuar sobre el terreny per avançar en la protecció del territori i la salut de les persones, la vida i el clima. I això ens hauria de fer reflexionar i canviar el rumb de les polítiques públiques. Com a CUP-AMUNT veiem una gran contradicció en fer mapes de soroll de la xarxa viària i, alhora, apostar per la construcció de grans projectes innecessaris com la variant de Vilafant.
El ple ha acabat amb el torn de precs i preguntes. Amb moments de veritat i certeses tangibles que la majoria de les diputades i diputats es neguen a acceptar, no sabem exactament per quina “raó obscura”. El que ha quedat clar és que “tots i totes amb qui mana”. Zero crítica i zero autocrítica. Convertint així la Diputació de Girona dia a dia en una torre d’Ivori cada vegada menys porosa a la realitat econòmica, social i ambiental del seu entorn. Una torre d’Ivori on qui ostenta la veu és el president Noguer. La resta ni se’ls sent ni se’ls espera.
Hem tornat a preguntar a l’equip de govern de la Diputació de Girona sobre la variant de Vilafant. El polèmic i controvertit projecte de variant sobre el riu Manol a Vilafant va arribar a la comissió de Territori del Parlament dimecres passat dia 18 de gener a petició de la CUP. Un dels membres de la plataforma opositora, Jordi Puig, va explicar a bastament els arguments per a dir NO a aquesta variant. En aquesta comissió PSC i Junts es van mostrar clarament a favor. ERC per la seva banda es va limitar a assenyalar que vetllaran per “impulsar els estudis que facin falta perquè sigui prudent a l’hora d’harmonitzar el futur ambiental de la zona”. Hem preguntat específicament al vicepresident Pau Presas d’ERC si hi estaven a favor. Ha respost que el projecte ha passat tots els tràmits i té tots els informes que havia de tenir i que “no cal afegir res més i donar més voltes a un tema que creiem que està tancat”. El president ha reiterat l’aposta de la Diputació per construir la variant.
Hem preguntat pel Gran Circ de Nadal de Girona sobre aigua. Un esdeveniment que va tenir lloc al Pavelló municipal de Girona de Fontajau. Un esdeveniment que va tenir el suport de l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona. Un esdeveniment que tenia com a eix principal l’aigua. Dilluns 12 de desembre del 2022 l’Ajuntament de Girona va aprovar un pla per afrontar la sequera. No deixa de ser sorprenent que tot i l’aprovació del Pla es dugués a terme aquesta activitat. Hem preguntat específicament en què es concreta el suport de la Diputació de Girona en una activitat que en plena sequera utilitza 12.000 litres d’aigua. El president va respondre que el suport es va concretar en una subvenció nominativa de 27.000 euros.
Hem preguntat, altre cop, sobre la celebració de la Ryder Cup Golf Caldes 2031 i especialment als diputats/des d’ERC al govern. Al ple de desembre vam preguntar explícitament si la voluntat del govern de la Diputació de Girona era la de seguir apostant per aquest projecte especulatiu i urbanístic. Aleshores el president Noguer ja va afirmar que apostaven per un projecte que seria bo per Caldes, per les comarques gironines, per Catalunya i, fins i tot, hi va afegir l’Estat espanyol. Avui hem tornat a preguntar sobre aquest projecte sobretot tenint en compte que ERC a Caldes de Malavella ha presentat una moció sobre la proposta de la Ryder CUP 2031. El president Noguer ha tornat a fer explícit el que suport a la Ryder CUP de Caldes de Malavella del 2031. El vicepresident Presas ha subscrit totes les paraules del president Noguer en relació a aquest projecte.
I ja per acabar, hem expressat la nostra preocupació sobre la situació del litoral gironí i hem preguntat sobre quines accions té previstes la Diputació de Girona per a la protecció i millora del litoral en el context de canvi climàtic. El president de la Diputació ha respost afirmant que seguirien vetllant per les necessitats del litoral. Tot seguit li hem recordat que com a CUP-AMUNT el mes de setembre passat vam presentar una moció en defensa del litoral i hi van votar en contra.
Després d’una hora de ple almenys ara per fi hem començat a veure les vertaderes intencions del govern de la Diputació de Girona en relació amb projectes que afectaran enormement al territori. Unes intencions que res tenen a veure amb la protecció de les persones, la vida i el planeta. Més aviat la seva intenció és insuflar diner públic a projectes que sota el nom de “hub”, “tractor” o “palanca” el que acaben essent projectes que no beneficien a la majoria social.
Però avui és avui i el que hem pogut constatar és que cal molta feina encara per visibilitzar el que es fa i desfà en aquesta institució. Segur que arribarà un matí com el d’avui en què la majoria de la gent en tregui l’aigua clara i es puguin canviar les dinàmiques d’aquesta institució i, tant de bo, abolir-la.
