Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 29. Tots som referents, no t’excusis!
El ple de març ha començat amb l’aprovació de dues declaracions institucionals. La primera, per a la derogació definitiva del projecte del ramal i la subestació de la MAT a Santa Coloma de Farners i Riudarenes. La segona, sobre la Guerra a Ucraïna.
En relació amb el ramal de la MAT a Santa Coloma de Farners i Riudarenes, la CUP ha mostrat reiterades vegades la seva oposició al projecte d’interconnexió elèctrica entre els estats espanyol i francès que es va obrir a principis dels anys 2000 amb la imposició de la MAT de Sentmenat a Baixàs. A més, històricament, ha denunciat que el model que es pretén imposar és el paradigma de la vella cultura de l’energia basat en la nula planificació i poc respecte pel territori i la ciutadania. L’autopista energètica elèctrica de la MAT ha estat una aposta dels estats espanyol i francès per donar sortida als excedents nuclears de l’Estat francès, que alhora forma part del gran projecte global de l’anella energètica mediterrània.
En definitiva, una gran operació d’estat impulsada per les grans corporacions energètiques, ben representat en aquest cas per REE (Red Eléctrica de España) i que ha continuat impulsant un model energètic centralitzat, ineficient, amb un pes escàs de les energies renovables i amb un alt impacte sobre el territori i la seva gent. Un projecte que es va vendre com una obra d’interès col·lectiu quan, en realitat, és d’interès corporatiu. Un projecte que ja el 2003 va generar una forta oposició popular (cal recordar la manifestació a la Jonquera) i també posteriorment la manifestació a Girona el 2008 que va aplegar més de 18.000 persones.
Els motius pels quals el ramal de la MAT ha esdevingut innecessari queden sobradament argumentats a través de la declaració institucional que s’ha fet avui al plenari. Des de la CUP, però, volem posar èmfasi especialment en el que representa aquesta declaració: un exemple de lluita persistent i ferma de la gent del territori per tal que la seva voluntat sigui escoltada. Una lluita de la gent aplegada a la Plataforma NO a la MAT Selva. Una plataforma que ha liderat la lluita contra aquesta infraestructura a tots nivells. També des de l’àmbit institucional són molts els municipis de la comarca, per no dir tots, els que s’han sumat a aquesta lluita aprovant mocions al llarg de més de 10 anys que dura contra una infraestructura innecessària que respon a un model energètic caduc.
Enfront aquest model energètic caduc i ineficient cal treballar per construir alternatives per a la independència energètica i l’autoconsum, l’impuls de les renovables i el cooperativisme energètic, la diversificació de fonts, l’estalvi i l’eficiència energètica. Perquè un país sigui realment lliure ha de ser-ho també dels grans lobbies i corporacions que prenen decisions sense tenir en compte la nostra sobirania. I la sobirania serà real si es pot exercir en tots els àmbits, també en l’energètic. Un projecte com aquest no segueix els principis per a una veritable transició energètica i incompleix molts dels preceptes aprovats a la llei de Canvi climàtic 16/2017.
En aquest ple ens hem sumat també a la declaració institucional sobre la guerra a Ucraïna. Una guerra sempre és un fracàs. Si apareix una guerra és una evidència de què moltes coses que calia fer abans no s’han fet (crear espais de seguretat comuna, treballar la provenció de conflictes i un llarg etcètera). Com s’expressa a la declaració institucional: La nostra societat està compromesa amb la pau, amb la llibertat, amb la democràcia, amb el no a la guerra, amb el diàleg, amb la defensa de la població civil (víctimes innocents de totes les guerres), amb el respecte als drets humans i amb la resolució pacífica dels conflictes. La nostra solidaritat amb el poble ucraïnès i el seu patiment, i que el nostre clam sigui sempre en favor de la pau.
Un aspecte important a comentar és tot el que representa la guerra en relació amb la despesa militar. La percepció de la despesa militar a nivell social acostuma a ser baixa. I en realitat, la despesa és altíssima tant en el context de l’Estat espanyol com en l’àmbit mundial. Dos bilions de dòlars anuals a nivell mundial. I fa 20 anys que no para de pujar. Entre 2017-21 les importacions d’armes dels estats europeus van créixer un 19% respecte al període 2012-15 i van representar el 13% de les transferències mundials d’armes segons dades de FundiPau. Un drama. I cal recordar que a banda d’Ucraïna al món hi ha actualment molts més conflictes armats en actiu (https://acleddata.com/#/dashboard). Diem #NoALaGuerra , però a totes les guerres que hi ha a hores d’ara en actiu (Palestina, Síria, Yemen,Sudan, …). I diem sí a posar fi a aquesta lògica capitalista, imperialista i autoritària de promoure la política de la guerra. La maquinària bèl·lica no serveix perquè tinguem més seguretat. Les guerres mai són un sistema acceptable per a resoldre els conflictes. Les guerres són, sempre, crims massius que serveixen per a augmentar els beneficis econòmics de les corporacions de la guerra. Com defensava Arcadi Oliveres, el gran referent català en justícia social, “amb el que es gasta al món cada any preparant la guerra es podria eliminar 30 vegades la fam al món”. De moment, però, les lògiques no són aquestes. Com deia el mateix Arcadi no hem de perdre mai l’esperança.
Del ple de març també és important destacar que hem votat en contra del punt 9 sobre l’expedient de crèdit extraordinari. Considerem molt reprovable destinar 100.000 € públics al privat “Club de Tennis La Bisbal” per construir una piscina coberta. No hi ha documentació que ho justifiqui, cap conveni, cap demanda de necessitat per part de l’Ajuntament. Que sigui legal no vol dir que sigui acceptable per part de la ciutadania que se segueixi amb les pràctiques clientelars de la vella política. A banda, sobta molt que, per contra, la Taula de l’Esport adaptat promoguda per la mateixa Diputació només rebi 5.000 euros.
Hem votat a favor de la declaració de compromís de lluita contra el frau de la Diputació de Girona i del seu sector institucional, i l’adhesió al Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública i al Codi ètic del servei públic. Demanem , però per què s’oculta que es fa perquè és una condició sine qua non per rebre els diners Fons Next Generation. Esperem que es compleixi amb el contingut. En aquest punt cal remarcar les males maneres absolutament injustificables que ha mostrat el President de la Diputació quan m’ha tallat mentre defensava el nostre posicionament.
Votem a favor de les bases de subvencions del Fons econòmic de caràcter extraordinari (Cooperació als municipis), perquè per fi introdueix criteris socials. Ho hem estat demanant durant anys!. Esperem i confiem que es consolidi en totes les subvencions de l’àrea.
Pel que fa a les mocions com a CUP-AMUNT hem presentat la moció “Per a l’ús i la promoció del català”. S’ha aprovat per unanimitat. En aquesta moció hem demanat l’adhesió´a la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!” promogut per la plataforma “No t’excusis”, promoure pactes locals pel català i rebutjar els atacs a la llengua catalana. Precisament el dimecres 23 de març hi ha convocada una vaga de la comunitat educativa per a l’escola en català. Tot el suport com a CUP-AMUNT!.
El PSC ha presentat la moció “Per garantir els serveis bancaris dels gironins i gironines a tots els municipis”. Al ple hem expressat que compartim el diagnòstic de la part expositiva de la moció. Cal actuar per revertir l’exclusió financera d’alguns petits municipis. Defensem, però, que la via no és una nova injecció de diners públics cap als bancs; sinó que cal legislar per aconseguir la instal·lació obligatòria de caixers (pagada pels bancs!). Cal garantir que els serveis bancaris essencials arribin a tots els municipis. Per això cal legislar, en el mentrestant, perquè els bancs assumeixin les seves responsabilitats i treballar per a una Banca Pública. Per aquests motius hi hem votat en contra. No només perquè estem en contra en el “com” es dona resposta a aquest problema sinó perquè pensem que no va en la línia de construir marcs alternatius i segueix en les mateixes lògiques de sempre: el privat marcant l’agenda d’allò públic. Cal revertir-ho això perquè és evident que seguint aquesta lògica no estem avançant en l’objectiu que tothom tingui vides bones i dignes. Tenim feina.
