Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 28. “Tot normal i molt bé”
La comunitat científica nacional i internacional fa temps que avisa de les conseqüències de seguir mirant cap a una altra banda en relació a la crisi climàtica i ecològica. Però sembla que aquests avisos de la comunitat científica no han arribat a la Diputació de Girona. Aquest mes de febrer n’hem tingut un bon exemple amb una de les qüestions que s’ha presentat a ple: el flamant nou “Pla de carreteres locals de les comarques gironines”.
La qüestió central és clara: podem seguir prioritzant el transport per carretera i afavorint el trànsit i les emissions o podem fer alguna cosa?. Després del ple de febrer és evident que la Diputació aposta per la primera opció. I això és un problema. I gran. Hem pogut constatar que com a institució pública la Diputació de Girona segueix un model caduc i obsolet de carreteres sobredimensionades i innecessàries que no s’acosten al compliment dels ODS de l’Agenda 2030, ans al contrari, s’hi allunyen. Un model que tampoc és coherent amb el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel clima i l’Energia al qual s’hi han adherit 210 municipis de comarques gironines.
Cal recordar que la Diputació gestiona una xarxa -fins a dia d’avui- de 187 carreteres (amb el nou pla de carreteres aquest nombre pot augmentar fins a 238), amb una longitud total de 787 quilòmetres. La despesa en xarxa viària és una despesa que no para de créixer, sent el tercer servei més car de tots els serveis del pressupost de la Diputació de Girona. Se situa només per darrere dels dos serveis més cars: el Gabinet de Presidència i l’Assistència i Cooperació als municipis. Si mirem els pressupostos dels darrers anys, podem veure com la despesa destinada a Xarxa Viària no ha fet més que créixer i cada any suposa un percentatge més alt del pressupost (en prejudici és clar, d’altres àrees):
| Pressupost Xarxa Viària | 2021 | 2020 | 2019 | 2018 | 2017 | 2016 |
| Ingressos | 142.500,00 | 142.500,00 | 142.500,00 | 86.100,00 | ||
| Despeses | 13.846.073,00 | 11.791.298,40 | 11.645.675,25 | 10.126.178,33 | 7.117.895,28 | 6.916.184,39 |
| Total pressupost Dipu | 138.885.000 | 141.858.000 | 134.581.000 | 127.056.000 | 115.940.000 | 113.927.000 |
| % total pressupost Dipu | 10% | 8% | 9% | 8% | 6% | 6% |
El model (o manca d’ell) que està desplegant la Diputació de Girona en relació amb la xarxa viària no sembla el més adequat per afrontar la situació d’emergència climàtica i ecològica actual. Des de la CUP n’hem sigut sempre crítics, i també des del territori diverses veus qüestionen una política de manteniment de carreteres excessivament agressiva amb l’entorn i surten moviments que s’oposen als diferents projectes de carreteres que amenacen el paisatge, la biodiversitat i la tranquil·litat dels municipis i el seu entorn. En són dos exemples la plataforma “Salvem Siurana” i la plataforma “No a la Variant de Vilafant”. L’aposta de l’equip de govern de la Diputació de Girona (JUNTS + ERC) és seguir prioritzant el transport privat i no voler articular una mobilitat sostenible ni preservar l’entorn. La Diputació continua apostant, per tan, com ja hem avançat per un model de mobilitat caduc i obsolet que prioritza la mobilitat del vehicle privat per sobre del col·lectiu i de sistemes de transport més sostenibles, promovent l’ampliació de carreteres. Trinxant el territori en comptes d’estimar-lo i protegir-lo. Constatem un cop més que des del govern de la Diputació viuen desconnectats de les necessitats reals del territori. Però “tot normal i molt bé”.
La Diputació, amb la seva aposta a favor de la mobilitat en vehicle privat motoritzat i la velocitat, planteja contínuament eixamplaments de carreteres, variants, modificacions de traçat… sense buscar alternatives més respectuoses amb l’entorn que garantirien igualment la seguretat. Això sovint va en detriment de l’interès paisatgístic i el valor ambiental de moltes carreteres i els seus marges o entorns immediats. Podem afirmar, en conseqüència, que la gestió actual de la xarxa de carreteres de la Diputació de Girona està clarament emmarcada en el que s’anomena l’Economia política de la velocitat (EPV). Posar la política al servei del mercat i d’una economia que cada vegada vol anar més ràpid per arribar a no se sap on. Està clar que per al bé comú no.
Al ple vam apuntar tot un conjunt d’idees per a defensar el nostre “NO” al “Pla de carreteres locals de les comarques gironines” (retard en l’actualització, absència de transversalitat en la redacció del pla, no adequació al context normatiu ambiental i paisatgístic, casos previs concrets com el de la GIV-6219 de Vilamalla a Siurana, crítica als criteris d’intervenció que s’han utilitzat en la redacció del pla de carreteres massa simples). Vam defensar un “NO” però al mateix temps vam llançar una proposta: la redacció d’un “Llibre Blanc de les Carreteres Locals de les Comarques gironines” que defineixi els criteris bàsics d’intervenció sobre les carreteres de les comarques gironines. Uns criteris que han de ser funcionals, ambientals, ecològics i paisatgístics en relació al conjunt de la carreteres i el seu entorn.
Al ple de febrer també hem pogut constatar que l’actual equip de govern té una visió molt “peculiar” del que és comprometre’s amb l’eliminació de desigualtats. Com a CUP Nord- oriental hem presentat una moció per garantir l’equitat menstrual. Una moció que té a veure amb el paper de les institucions públiques a l’hora d’eliminar les desigualtats, també les originades per qüestions de gènere. Es tracta d’una proposta encaminada a que la Diputació actuï contra la “pobresa menstrual” creant un fons de productes d’higiene femenina i desenvolupant una campanya informativa amb els ajuntaments sobre els mètodes alternatius d’higiene íntima. Es calcula que una dona pot arribar a utilitzar 14.000 productes menstruals i gastar almenys 4.500€ mensuals en articles d’un sol ús al llarg de tota una vida. Unes xifres que no són assumibles per a moltes persones. A més, cal recordar que actualment a aquests productes se’ls hi aplica un IVA del 10%. Al ple hem posat en valor la feina feta des de la conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, que ha promogut una prova pilot que comença aquesta primavera, que consistirà en distribuir copes menstruals i altres productes d’higiene menstrual reutilitzables en alguns instituts catalans.
Des de la CUP Nord-oriental considerem important fer extensives aquestes polítiques a dones de totes les edats i des de la universalitat. Existeix, per tant, camp per recórrer i una necessitat existent i és aquí on la Diputació de Girona, a través de DIPSALUT, pot actuar reconeixent el cost afegit durant molts anys pel fet de ser persones que menstruen, i així complementar les actuacions promogudes per la Generalitat en pro de l’equitat menstrual. Cal tenir en compte, també, que molts productes d’higiene tradicionals com les compreses i els tampocs comercials presenten diversos problemes a tenir en compte: són insostenibles ecològicament, ja que generen una petjada ecològica molt gran en la seva producció i distribució, i sobretot, en els residus que esdevenen, És per això que apostem prioritàriament per alternatives més respectuoses amb el cos i la Natura com la copa menstrual, compreses i tampons de cotó hipoalergènic, roba interior menstrual reutilitzables i esponges menstruals.
Tot i aquest conjunt d’arguments i que el govern a nivell nacional (també format per Junts i ERC) ha impulsat la Conselleria d’Igualtat i Feminismes inexplicablement a la Diputació de Girona (amb els mateixos partits a govern) no s’ha aprovat una moció que precisament va en la línia de reduir desigualtats en aquest àmbit. Ells argumenten que “ja hi estan treballant”, com amb tot. Però els hi demanàvem un compromís polític concret i s’hi han negat. Tot normal i molt bé.
