Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 25. Els pressupostos per al 2022, lluny d’un gir copernicà

Als pressupostos de qualsevol govern, ja sigui del Parlament de Catalunya, d’una Diputació o d’un Ajuntament, hi apareix la previsió de despeses i ingressos per a un determinat espai de temps, generalment un any. Els pressupostos venen a ser un full de ruta on s’estableixen prioritats i haurien de servir per avaluar l’assoliment dels objectius marcats inicialment. Des de la CUP Nord Oriental vam analitzar la previsió de despeses per poder fer-nos un dibuix de quin és el full de ruta i les prioritats de la Diputació de Girona per al 2022. L’anàlisi dels pressupostos ens va portar a votar-hi en contra en el ple extraordinari de novembre.

Vam votar en contra perquè la previsió de despeses per al 2022 de l’actual equip de govern (JxCat + ERC) denota la seva incapacitat per fer un gir contundent, un gir copernicà, en les polítiques competència de la Diputació de Girona. Un gir copernicà necessari per atendre les necessitats actuals d’unes comarques gironines immerses -com el país- en una crisi sistèmica (sanitària, social, ecològica, climàtica i econòmica). Els pressupostos per al 2022 són pressupostos clarament continuistes.

I per què diem que són continuistes?

  1. Són continuistes perquè continuem observant que una part important del pressupost d’àrees com Presidència, Cultura i Esports tenen uns recursos que es reparteixen a dit a través de subvencions de concessió directa (nominatives o no). Amb una partitura (unes regles de joc) que força a molts municipis i entitats a ballar aquesta música i a tocar la porta de la Diputació i sobretot del seu president, per poder ballar. Nosaltres reclamem, de fa temps, que canviï la partitura, les regles de joc. El món ha canviat i les partitures i la música també ha de canviar.
  2. Són continuistes perquè continuem observant un elevat cost de l’estructura política, unes despeses de representació i protocol molt elevades i una despesa clarament insuficient en temes clau com acció social i acció climàtica.
  3. Són continuistes perquè continuem observant que a les subvencions del Fons de Cooperació Econòmica i Cultural, el fons que representa el principal suport als municipis, encara cal introduir-hi criteris econòmics i socials per a establir el repartiment de recursos d’una manera equitativa i justa. Fa anys que ho reclamem i que la resposta és que hi ha voluntat, però un any més no s’han introduït. Potser l’any que ve…o l’altre…o l’altre…

Certament, tal com es pot observar a la taula adjunta, el pressupost augmenta en números absoluts (al recordar que l’augment en la dotació pressupostària és causat per l’augment dels tributs per part de l’Estat, que és d’on reben el seu finançament les Diputacions), però no s’observa cap gir en com es reparteixen aquests diners en àrees clau, tot i que ERC al 2019 va prometre canvis en les polítiques que s’impulsen des de la corporació, ni tampoc cap adaptació del pressupost al context actual de crisi sistèmica:

PRESSUPOST2022 (€)2021 (€)
Corporació (Diputació)154.475.000 138.885.000
Dipsalut15.698.00014.781.000
Xaloc12.432.00012.447.000
Conservatori 3.548.1253.266.275 
Semega732.300748.300
Consorci de la Costa Brava39.615.00025.648.000
Consorci de les Vies Verdes5.569.0009.572.000
Consorci de les Gavarres649.489646.000
Patronat de Turisme Costa Brava Girona5.834.1695.766.460
SUMAR (serveis pública d’acció social a Cat)23.936.92119.291.397
Casa de la Cultura de Girona984.800953.306

Si anem al detall d’algunes partides podem observar alguns exemples del continuisme i poca orientació del pressupost de 2022 a les necessitats de la majoria de la gent de comarques gironines. Per exemple, el pressupost de Dipsalut augmenta uns ínfims 917.000€ tot i que es manté la situació de pandèmia i les conseqüències físiques i emocionals en la població. Pel que fa al Conservatori de Música augmenta un 8,6% la dotació però per augment de la despesa de personal. Disminueix la partida d’inversions en espais ocupats pel Conservatori i es mantenen exactament igual les beques. El Consorci de la Costa Brava augmenta un 54% el pressupost per un augment de les inversions en el servei d’abastament, cal remarcar que en el pressupost del 2021 ja havia augmentat un 20% respecte a 2020. La pregunta que com a CUP ens fem al respecte és: els costos d’aquestes inversions han de recaure sobre el conjunt de tot el territori?. El pressupost del Consorci Vies Verdes disminueix per causa de l’acabament de diversos projectes FEDER. Considerem que la Xarxa de Vies Verdes és una valuosa xarxa de mobilitat supramunicipal a reforçar i que, per tant, cal no només incrementar-ne la dotació sinó també fer que els recursos siguin estables. Pel que fa al Patronat de Turisme Costa Brava Girona observem que hi apareix una partida de 100.000 € per a la promoció del Golf i 100.000 € per a la celebració de “Roadshows”. En canvi, per al turisme de destinació familiar uns 15.000 €. Aquestes partides són una mostra més del que valora la Diputació de Girona, el turisme de congressos i d’elit, com si gaudir de determinats espais de luxe fos molt avançat i fer rutes de senderisme o visitar entorns rurals no fos cultura. La lectura del “turisme de qualitat”, un cop més, es fa en termes de poder adquisitiu i no en com es relaciona l’activitat turística amb el territori i amb les persones que integren. Per altra banda, tot i els increments en algunes partides relacionades amb el medi ambient sorprenen les minses partides destinades a la gestió de la sostenibilitat i a estudis de presa de decisions estratègiques. Aspectes importants donat el context d’emergència ecològica i climàtica. També tenim dubtes de la proposta de transició energètica que s’entreveu analitzant el pressupost de la Diputació. Una estratègia de transició “verda” però mantenint el consum energètic quan el que caldria ara és desplegar polítiques orientades a la disminució del consum d’energia i materials. Altres partides pressupostàries que sorprenen són els més de 37 milions d’euros que exclusivament gestiona el gabinet de presidència o la partida de més de 4 milions d’euros d’inversions en xarxa viària. Aquest darrer exemple és paradigmàtic. S’inverteixen aquests 4 milions d’euros en un model caduc i obsolet que no segueix per res les línies que marquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (els ODS amb els que tant pregonen estar-hi en línia) en relació amb el transport sostenible.

En relació amb els ODS cal destacar que el pressupost de despeses apareix per primer cop el resum per ODS. Aquest és un pas important, sens dubte, ja que és la primera Diputació que ho plasma, però més enllà d’observar com s’alineen les partides als ODS caldrà veure com aterren aquestes dotacions pressupostàries al territori i si responen a les necessitats de la ciutadania. És en aquesta segona part on tenim dubtes.

Quan dèiem, a l’inici de la crònica, que cal un gir copernicà en les polítiques promogudes per la Diputació de Girona ho diem per tots aquests exemples que hem exposat i molts més. Necessitem un canvi en l’escala de valors i principis. El gir copernicà el necessitem aplicant criteris de planificació, regulació, suficiència i repartiment. Necessitem uns pressupostos realistes i connectats a les necessitats del territori (la inversió de 2,3 milions d’euros per a la variant de Borrassà a Vilafant és una autèntica animalada i inacceptable des del punt de vista econòmic, ecològic i climàtic, com portem denunciant fa mesos), uns pressupostos que impliquin treball multidisciplinar, uns pressupostos amb perspectiva estratègica, uns pressupostos que siguin una eina per erradicar desigualtats i no per mantenir privilegis (eliminant les despeses en coses fútils i repartint realment la riquesa). Sempre, però especialment en temps difícils, l’administració pública ha d’estar a l’altura i complir el paper de garantir els elements de justícia social i redistribució de la riquesa. Cal recordar en aquest precís moment que el risc de pobresa a Catalunya afecta el 26,3% de la població. 1 de cada 4 ciutadans. El govern de la Diputació ha de començar a trepitjar la realitat i deixar de governar de forma partidista. Cal que deixi de ser una eina per al manteniment de privilegis i esdevingui una eina orientada al bé comú. Mai és tard.