Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 24. El mantra del progrés econòmic
El ple de desembre l’hem portat a terme en el context d’una nova onada derivada del SARS-CoV2 (omicron). Ha estat un ple més llarg del que probablement preveia l’equip de govern degut a la moció presentada per la CUP Nord-Oriental.
Un dels problemes de la Diputació de Girona és que mica en mica s’ha anat produint una pèrdua del control democràtic d’aquesta institució. Un gran nombre de propostes passen per la Junta de Govern Local i, a més, en el cas de la Diputació un gran nombre de competències han passat al president. Si no fos per les intervencions de la CUP Nord-Oriental el ple de desembre hagués estat un pur tràmit de no més de 15 minuts.
El darrer ple de l’any ha estat un ple amb sorpreses especialment al torn de preguntes. S’hi han presentat un conjunt de cinc bases reguladores de subvencions en les quals ens vam abstenir en dues. Per una banda, pel que fa al Fons de Cooperació Econòmica i Cultural tot i valorar positivament alguns canvis introduïts aquest any ens mantenim en l’abstenció ja que no s’ha incorporat encara cap criteri social. Des de la CUP Nord-Oriental fa anys que es reclama i a dia d’avui encara no s’ha fet. Els criteris utilitzats continuen sent en funció del nombre d’habitants i la superfície del municipi. En preguntar al diputat Bagot sobre les raons de la no inclusió de criteris socials la seva resposta ha estat: “un augment d’aquesta partida va en detriment d’altres partides”. Un fet evident. I és evident també que a la Diputació de Girona tot i l’entrada d’ERC al govern encara no s’observa cap canvi de rumb respecte a les polítiques socials. No acabem de veure com es tradueix l’”esquerra” i el “republicanisme” en les polítiques de la Diputació.
Per altre banda, pel que fa a les subvencions als ajuntaments del programa “Del Pla a l’Acció 2022-2023” de Medi ambient també ens hem abstingut per expressar els nostres dubtes sobre algunes línies de subvencions d’aquest programa. Què es subvenciona i què no es subvenciona en matèria ambiental des de la Diputació de Girona acaba orientant les polítiques ambientals locals. A la línia 2 (actuacions per al foment de la mobilitat sostenible), per exemple, es diu que es promou la mobilitat sostenible quan en realitat s’està fomentant l’electrificació dels vehicles (ja siguin cotxes o bicicletes). Promoure l’electrificació generarà també problemes si no s’ha planificat de forma democràtica. La fabricació, per exemple, de vehicles elèctrics genera també emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i la recàrrega de les mateixes bateries necessita generació d’electricitat, que pot ser a través de canals més sostenibles, com les energies renovables, o dels tradicionals, com les nuclears o les centrals tèrmiques i de cicle combinat. I què dir de tot el volum de materials que es necessiten per a l’electrificació. També a la línia 6 es parla de comunitats energètiques intel·ligents i dins les despeses subvencionables hi entra la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics així com l’adquisició de vehicles elèctrics. És el mateix cas, apostem per l’electrificació però no obrim la porta a altres sistemes de mobilitat més sostenibles com el transport col·lectiu.
Podríem dir que és com l’aterratge del New Green Deal europeu a terres gironines. El que havia de ser l’estratègia per a salvar-nos de la crisi climàtica s’ha acabat convertint en una estratègia “verda” per a mantenir el creixement. Una estratègia de transició energètica més que qüestionable. Pel que fa a la línia 7 (punts d’informació energètica municipals adreçat a la ciutadania) a comissions informatives ja vam comentar que ens semblava bona aposta subvencionar punts d’informació energètica municipals però ens sembla restrictiu i poc transversal que des de la Diputació només s’acompanyi a municipis de menys de 20.000 habitants.
En el torn de mocions com a CUP Nord-oriental hem presentat la moció per a la defensa del territori i rebuig al projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern “Pirineus-Barcelona-Zaragoza”. Hem presentat la moció per tres motius: per portar les lluites del territori a la institució, per evidenciar les grans contradiccions en les polítiques de la Diputació i per sacsejar la consciència de la resta de diputades i diputats. Ha estat una defensa llarga en la qual hem posat èmfasi en la idea que en l’actual context d’emergència climàtica i ecològica un macroprojecte com els Jocs Olímpics d’Hivern és una irresponsabilitat. És el màxim exponent d’un model socioeconòmic fracassat i depredador que aboca a les veïnes i veïns del Pirineu a feines estacionals i mal pagades. En la defensa de la moció també hem criticat que el divendres 10 de desembre es celebrés la 2a Jornada per a l’impuls de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament sostenible (ODS) a “bombo i plateret” i al mateix temps la Diputació de Girona doni suport a aquesta candidatura. El macroprojecte dels JJOO d’Hivern i el compliment dels 17 ODS són incompatibles. S’ha rebutjat la moció per 25 vots en contra (ERC, JUNTS, PSC, IdS, TxE) i 1 vot a favor (CUP). Fet que posa en evidència que per a la Diputació de Girona els ODS són una operació de màrqueting i que, de moment, no estan servint per reorientar polítiques d’acord amb aquests objectius. Les respostes del portaveu del PSC i de l’equip de govern han estat similars i defensant en tots dos casos el mantra del “progrés econòmic”. El mantra de la doctrina neoliberal. Una resposta ancorada a 40 anys enrere. Per nosaltres és evident que el “progrés” econòmic ha d’anar lligat al progrés social i polític. En un context de privatització neoliberal cal continuar lluitant per una alternativa amb propostes que democratitzin l’economia i reforcin el poder popular comunitari per al bé comú. El macroprojecte dels Jocs d’Hivern no va en aquesta línia. En tot cas, com a CUP Nord-Oriental seguirem lluitant per uns Pirineus lliures de l’amenaça que representa el projecte de Jocs Olímpics d’hivern.
Hem acabat el ple preguntant a la diputada Mindan si hi ha una línia estratègica pel que fa als fons Next Generation (quines línies prioritzen i per què) ja que hem observat que s’està fent un bon treball a nivell tècnic però sense una coordinació i una visió compartida. La diputada ens ha reconegut que no. En relació a la variant de Vilafant hem preguntat si la Diputació de Girona continua tirant endavant el projecte de la variant tot i la mobilització dels veïnes i veïnes de Vilafant el passat 11 de desembre i la petició que ha fet a la Diputació l’alcaldessa de què es realitzi un estudi d’impacte ambiental. Cap sorpresa: segueixen endavant. Hem interpel·lat també als diputats i diputades d’ERC ja que a la Diputació encara no s’havien pronunciat sobre aquesta qüestió. La resposta del diputat Presas ha estat decebedora i lamentable. Ha apel·lat sobretot a la “lleialtat institucional”. No fos cas que fossin lleials a la voluntat del poble.
Les dues preguntes restants han anat dirigides al president de la Diputació. Arrel de la primera el president ens ha confirmat que forma part del Consell Assessor de Caixa Bank. Ens ha dit: “A títol personal, com a Miquel Noguer”. Fa temps es va produir un canvi a nivell legal que va evitar que els polítics formessin part dels Consells d’administració dels bancs però no va eliminar la possibilitat que formessin part dels Consells Assessors. Que el president de la Diputació sigui membre del Consell Assessor de Caixa Bank pot ser legal però és èticament reprovable i incompleix clarament el “Codi de conducta dels alts càrrecs” de la mateixa Diputació de Girona va aprovar el 15 de maig de 2019. En la darrera pregunta hem demanat explicacions sobre la normalització de relacions diplomàtiques amb el nou Cònsul del Marroc arrel de la rebuda institucional per part del president de la Diputació el 30 de novembre. Hem recordat que el cònsul del Marroc és un representat d’un estat monàrquic i imperialista que manté oprimit al poble del Sàhara Occidental.
Tot això és el que ha donat de sí el ple de desembre. El darrer ple de l’any 2021. Un any on hem continuat fent una crítica constructiva de la praxis política que es porta a terme a la Diputació i defensant el nostre compromís i la nostra manera d’entendre la política. El 2022 seguim!. Salut i vida!
