Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 21. Matrix o com governar en una realitat paral·lela
El ple de setembre de la Diputació de Girona ha estat el meu primer ple com a representant de la CUP prenent el relleu a la Laia Pèlach. Com ella mateixa va escriure en la seva darrera crònica “canviem de cares però no de línia política”. El que he pogut constatar en aquest primer ple és que el govern actual de la Diputació (JxCAT i ERC) segueix la mateixa línia política de sempre. No només he constatat que segueix ben viu el partidisme sinó també que es tracta d’un govern que sembla que visqui en una realitat paral·lela talment com si visquessin a The Matrix (una de les millors i més revolucionàries pel·lícules de ciència-ficció).
No tinc intenció de fer cap disquisició sobre la pel·lícula, però sí que em sembla una bona analogia de la primera experiència viscuda al primer ple de la Diputació. En diversos punts que es portaven a ple em va semblar talment com si els diputats i diputades a govern visquessin en una realitat paral·lela.
Es va portar a ple l’aprovació inicial d’un crèdit extraordinari de la Diputació de Girona. Si bé vam comentar que estàvem d’acord amb algunes propostes que s’hi incloïen vam mostrar el nostre desacord en què des del Gabinet de Presidència es concedís una subvenció nominativa per valor d’uns 200.000 euros i que s’augmentés la destinació pressupostària al programa “Girona excel·lent”. El segell “Girona Excel·lent” ja té pressupostat per a aquest any una partida de 256.800 euros als quals ara amb la proposta que es portava a ple s’hi sumaran 100.500 euros. En un context de crisi com l’actual amb una taxa de risc de pobresa del 26,3% i un augment de tots els indicadors de desigualtat el 2020 em sembla inacceptable que des de la Diputació es portin a terme aquestes despeses. Aquest és el primer exemple de la desconnexió que té el govern de la Diputació en relació amb les necessitats de la majoria de la gent i de governar en una realitat paral·lela que no és la que viu la majoria. Governant en una realitat paral·lela.
Al ple de setembre també es portaven a ple un conjunt de punts relacionats amb modificacions de la xarxa viària de la qual és competent la Diputació de Girona. Vaig constatar que el govern de la Diputació continua apostant per un model de mobilitat caduc i obsolet que prioritza la mobilitat del vehicle privat per sobre del col·lectiu promovent l’ampliació de carreteres. Trinxant el territori en comptes d’estimar-lo i protegir-lo. Constatant també que des del govern de la Diputació viuen desconnectats de les necessitats reals del territori i desconnectats dels compromisos a escala internacional relacionats amb l’Agenda 2030 (especialment l’ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles) i del context d’emergència climàtica. El cas més evident és el de la carretera de Borrassà a Vilafant. Mentre que al ple de la Diputació JxCat i ERC votaven a favor de l’expropiació de terrenys per a fer la variant (com han votat sempre a favor de tots els tràmits necessaris per a l’execució definitiva del projecte), dos dies després al poble de Vilafant, a través d’una moció, els grups de JxCat i ERC es mostraven en contra de la construcció d’aquesta variant i exigien la retirada del projecte. Realment no veiem per enlloc aquesta “nova manera de governar” que tant defensen JxCat i ERC en l’àmbit nacional. Continuen governant “com sempre”.
Finalment, m’agradaria acabar comentant dos punts en els quals ens vam abstenir. Un relacionat amb les bases per a subvencions a la promoció i desenvolupament econòmic local i l’altre amb la modificació del Pla Estratègic de Subvencions de la Diputació. En tots dos casos hi hem trobat a faltar contextualitzar i situar aquestes propostes d’acord amb la situació de crisi social i xoc climàtic com l’actual.
A banda de tots aquests aspectes m’agradaria compartir que vaig viure amb perplexitat la minsa participació en el Ple de la resta de diputats i diputades tant del govern com de l’oposició. Poc debat i poca participació. És per això i pel que he comentat als punts anteriors que la sensació constant era com ser a Matrix. En una realitat paral·lela que no connecta amb la realitat de la majoria de la gent. El govern de la Diputació ha de començar a trepitjar la realitat i deixar de governar de forma partidista. Cal que deixi de ser una eina per al manteniment de privilegis i esdevingui una eina orientada al bé comú.
