Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 22. No volem quatre gotes, volem el cabal ecològic del Ter sencer!
El ple d’octubre ha estat un ple dens i carregat de temes ben diversos: des de temes lligats a la cultura, passant per les mesures d’atenció a les dones que pateixen violència masclista i acabant amb temes relacionats amb la protecció del patrimoni natural. Tot i la diversitat de temes que s’hi han tractat en la majoria dels punts en les nostres intervencions hem insistit en una idea: la necessitat de conèixer amb precisió el territori per portar a terme polítiques públiques que realment ajudin a la majoria de la ciutadania.
En relació amb l’àmbit cultural s’han presentat a ple fins a sis bases reguladores de subvencions del Servei de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona. Volíem emetre un vot diferenciat, però incomprensiblement hem hagut d’emetre un vot únic per al conjunt de les sis bases reguladores. Demanarem que en una altra ocasió es pugui portar a terme el vot diferenciat. En un primer moment votàvem a favor de les bases reguladores per a activitats culturals de les oficines joves, per a la programació estable d’equipaments escènics i musicals, per a projectes culturals als museus i per al finançament de les ZER de pobles de menys de 500 habitants.
Pel que fa a les bases reguladores de subvencions per a la creació de públics per la cultura i a les bases per al foment de programes i projectes educatius la idea inicial era l’abstenció. En el primer cas perquè les bases que es presenten continuen transitant per un model cultural de grans espectacles i festivals i deixant en un segon pla els espectacles en petit format més arrelats al territori. També perquè als museus pertanyents a la “Xarxa de Museus de les comarques de Girona” se’ls continua subvencionant amb les engrunes (un màxim de 35.000 euros per cada un d’ells) mentre que la Diputació de Girona reparteix a dit centenars de milers d’euros a museus privats. És el cas dels 500.000 euros regalats per al projecte privat de la casa natal de Salvador Dalí el 2018 i els 1,2 milions d’euros donats al Museu Thyssen el 2020. Com deia l’escriptora Montserrat Roig “La normalització d’una cultura és dignificar el treball del qui produeix cultura, no sublimar-lo i després fer-lo morir de gana”. En el cas de les bases per a subvencions per a programes educatius vam defensar que caldria una línia específica per a la prevenció de violències masclistes així com una línia específica per a les unitats d’escolarització compartida (UEC), ja que ens consta que hi ha municipis amb dificultats per a sustentar aquest tipus de recursos educatius tant necessari.
En relació amb les polítiques d’atenció a les dones que pateixen violència masclista al ple d’octubre es van presentar tot un paquet de punts relacionats amb diferents addendes d’encàrrecs de gestió de serveis d’atenció especialitzada. Hi votem a favor, però alhora demanem una aposta clara per a treballar en la línia de les mesures preventives no només en les reparadores. Cal recordar que a Catalunya aquest 2020 han estat assassinades 13 dones per violència masclista. No podem normalitzar els feminicidis. És inacceptable que en una societat democràtica les dones no tinguem garantit el dret a viure lliures de violència.
En l’apartat de subvencions per a la conservació del patrimoni natural hi votem a favor i en la intervenció celebrem la inclusió del “patrimoni geològic” en aquesta línia de subvencions. Interpel·lem també a l’equip de govern de la Diputació perquè es treballi en la creació d’un Geoparc a comarques gironines. També vam demanar formalment que des de la Diputació de Girona s’insti al Parlament perquè treballi fermament en l’aprovació de la “Llei de Biodiversitat de Catalunya”.
A l’apartat de mocions vam votar a favor de la moció per a la reforma integral de la Casa de Cultura i del Conservatori de Música Isaac Albéniz, que es va aprovar per unanimitat. Valorem positivament que el PSC hagi tornat a posar aquest tema sobre la taula. Tot i això, vam ser els únics que vam fer notar que aquesta moció es limitava a parlar del continent, de l’equipament, però no pas del contingut. Diverses qüestions ens preocupen: el director de la Casa de Cultura ara mateix està en funcions, no hi ha projecte concret i hi ha un equilibri molt fràgil entre les diferents entitats que hi duen a terme activitats. És obvi que cal una reforma. Cal recordar en aquest sentit que l’any 2007 ja es va redactar el projecte “Boira” que va costar 600.000 euros. A causa de la crisi de 2008 no es va poder portar a terme i des d’aleshores només s’hi han fet pedaços. Cal una reforma? Sí!. Però també cal entomar (per fi) els debats relacionats amb les activitats que s’hi porten a terme: A qui dona servei realment aquest equipament? Tot comarques gironines té les mateixes facilitats per fer-lo servir? L’Escola de música acull a un alumnat divers en relació amb rendes familiars? Són temes importants donat el context actual en què l’índex de pobresa a la societat catalana s’ha enfilat al 26,3% (dades de l’enquesta de condicions de vida de 2020). L’administració pública ha d’estar a l’alçada i complir el paper de garantir els elements bàsics de justícia social i de redistribució de riquesa, especialment en temps difícils.
Finalment, a iniciativa de la CUP Nord-Oriental es va aprovar per unanimitat la moció per a la protecció del Ter. A través d’aquesta moció es demana a l’Agència Catalana de l’Aigua que faci un estudi de la creixent demanda d’aigua des de comarques gironines i l’augment del volum d’aigua captat del Ter via Montfullà; que es convoqui la Taula del Ter (que està paralitzada); que es posin els mecanismes per fer un seguiment transparent i participatiu dels acords assolits i un compromís per a treballar per reduir progressivament el volum màxim anual d’aigua captat del riu Ter. En definitiva, que la Diputació de Girona es comprometi amb el compliment dels Acords del Ter signats el 2 d’agost de 2017. Cal recordar en aquest sentit que aquesta ja és la quarta moció presentada i aprovada a la Diputació de Girona relacionada amb aquest tema. Esperem que aquesta sigui la darrera i que, finalment, s’actuï per protegir el riu Ter. Perquè com diu el titular de la crònica d’aquest mes d’octubre: No volem quatre gotes, volem el cabal ecològic del Ter sencer!
