Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 19. El meu darrer ple.

El de juliol va ser un ple com tants altres i alhora especial, era el meu últim. Hi va haver pràcticament una mica de tot el que hi acostuma a haver als plens de la Diputació. Per començar, unes quantes dosis d’allò que qüestionem amb la campanya No M’ho Empasso. En primer lloc, l’atorgament d’una subvenció a dit en forma de patrocini al Girona FC (que no deixa de ser una empresa privada), al marge i, evidentment, amb unes quantitats molt superiors del previst en les línies de subvenció de concurrència competitiva a la que tenen accés la resta de clubs gironins. En segon lloc la dació de compte de les despeses realitzades pels grups municipals que podeu comprovar vosaltres mateixos en aquesta taula, unes quantitats que no ens cansarem de denunciar considerant-les absolutament excessives. En tercer lloc l’aprovació d’uns comptes generals que mostren com la Diputació s’ha gastat els recursos l’any 2020, un any atípic però en el què l’aposta d’aquest ens ha estat la de sempre.

GRUP POLÍTICSUBVENCIÓDESPESA REALITZADAQUANTITAT RETORNADA
JUNTS X CATALUNYA78000€77301,53€698,47€
ERC66000€66000€0€
PSC36000€35928,58€71,42€
IpS18000€17871,1€128,9€
TOTS PER L’EMPORDÀ18000€16926,52€1073,48€
CUP18000€13638,35€4361,65€

Després d’aquest inici, i sense canviar massa la línia una colla de modificacions de pressupost. En algunes ocasions per ampliar subvencions que han quedat curtes per l’elevada demanda, però en altres per fer assignacions novament a dit: 76.500€ a Fira de Girona (una Fundació Privada que fa temps que necessita repensar-se i on, a més, curiosament la part privada mai aporta recursos econòmics) o 150000€ a Lloret de Mar per un pla estratègic de Turisme que, escoltant les recents declaracions del president i del mateix alcalde de Lloret, res fa pensar que hagi d’aportar una nova mirada el turisme que tingui en compte la situació d’emergència climàtica i social en què ens trobem.

Tot darrere, diversos punts relacionats amb nous projectes d’ampliacions de carreteres. Recordem que la Diputació gestiona una xarxa de carreteres formada actualment per més de 160 carreteres, amb una longitud total de 700 quilòmetres. En les polítiques en relació a aquesta xarxa ja fa temps que hi tenim l’ull posat i a les quals el territori ha començat a respondre. És evident que cada vegada som més les que qüestionem que l’objectiu sigui tenir cada vegada més carreteres i més ràpides, fins i tot quan aquestes tenen un pas de vehicles molt reduït. Estem convençudes que cal repensar el model de la Diputació en aquest sentit i treballarem amb el suport de les lluites al territori i les entitats ecologistes per fer-ho possible.

El ple també va tenir aspectes positius. Un de claríssim, una nova línia d’ajuts que s’engega com un pla pilot, per promoure les bones pràctiques agràries al massís de les Gavarres; però també la consolidació dels Premis Joves Fotògraf(e)s i dels Premis Projecta’t, tots molts modestos econòmicament (sobretot si ho comparem amb algunes de les subvencions a dit esmentades tot just fa un moment o els recursos destinats als grups polítics). Són petits oasis de llum entre mig de tanta foscor.

Per anar acabant, les mocions. Lla nostra, per demanar suport econòmic als municipis que vulguin adaptar el cementiri a la diversitat de creences i religions. Un dret reconegut per llei però que molts municipis encara no garanteixen. Lamentablement el govern d’ERC i Junts per Catalunya va impedir que anés endavant amb el seu vot contrari. Sempre diuen que la tasca de la Diputació és la de donar suport els municipis, però estar clar que només en allò que ells consideren i sembla que garantir aquest dret no ho és.

Finalment, el comiat, un bon moment per recordar que canviem de cares però no de línia política que la CUP, ara a través de la Marta, seguirà denunciant i proposant amb la voluntat de transformar aquesta institució caduca. I, alhora, que la meva implicació política va molt més enllà del càrrec a la Diputació i per tant que, de moment des de l’Ajuntament i després com la militant que he estat sempre, seguiré treballant per un món millor.