Cròniques cupaires des de la Diputació: Capítol 16: Ple de març, menys feminista que mai.
El ple de març va arribar a finals de mes, després de una colla de dies en què tothom s’ha dedicat a recordar les discriminacions contra les dones existents encara arreu i a llençar proclames per acabar amb elles, també la Diputació de Girona. Pel que sembla, però, per alguns són només això, proclames, perquè quan poses el dit a la nafra i dius sense pèls a la llengua que sí, que a la Diputació també hi ha masclisme, en general com arreu i en fets concrets i demostrables, resulta que el que et trobes és rebuig, intents de silenciar-te i 20 diputats i diputades de Junts per Catalunya i ERC amagant el cap sota l’ala per no reconèixer l’evidència.
I això va ser el ple de març, una decepció. Des de la CUP vam voler fer de la polèmica una oportunitat. Vam revisar les polítiques d’igualtat interna de la Diputació i vam descobrir un Pla d’Igualtat completament desactualitzat, aprovat el 2011 per 4 anys i del qual ningú ha fet cap seguiment. Un clar incompliment de les lleis d’igualtat vigents. Vam decidir que el que tocava era posar fil a l’agulla, per això vam presentar una moció que demanava una auditoria externa per analitzar l’existència de pràctiques masclistes i de discriminació de gènere a la Diputació com a punt de partida per un nou Pla d’Igualtat. I la resposta del govern de JxCat i ERC va ser que no, que no calia. Just el que deia, proclames buides que es fan fum quan és l’hora d’assumir compromisos, això és per algunes i alguns el feminisme.
I mentre es negaven a fer aquesta auditoria, en canvi, repartien uns 2 milions d’euros a dit, en una colla de subvencions nominatives que s’afegien a les ja existents al pressupost. La Diputació. A Ajuntaments (alguns fins a 200.000) per arranjar edificis, ampliar un pavelló o construir un pont, entre d’altres; a la UdG 450.000€ per “activitats diverses”; fins a 15.000 per alguns esdeveniments esportius (mentre la subvenció ordinària té un topall de 5.000€) o per festivals, premis i fires literàries. Valorar-ne l’interès es fa difícil amb la informació que ens faciliten, tanmateix el debat va molt més enllà com plantejavem en la campanya #NoMhoEmpasso (https://www.nomhoempasso.cat/). Com s’accedeix a aquestes subvencions sinó se’n publiquen caps bases, ni procediments? Qui i com valora quins projectes les mereixen i la quantitat que mereixen? perquè per aquesta via sovint les quantitats són superiors que en les subvencions de concurrència pública? i així podríem seguir perquè el nostre plantejament és clar, cal reduir a la mínima expressió les subvencions nominatives i les de concessió directe si cal creant noves línies on tothom hi tingui accés en les mateixes condicions.
Justament al ple de març va passar també els informes anuals d’intervenció on es destacaven diversos incompliments, diverses “debilitats” en la contractació menor (recordeu el cas Plaimont que està investigant Antifrau) i en les justificacions de les subvencions i sobretot deixava clar que de les mesures correctores que ja es van plantejar l’any passat se n’han resolt ben poques. Dit d’una altra manera, hi ha qui persisteix a voler fer les coses malament.
Finalment, també vam parlar de carreteres per un nou projecte milionari i uns desbrossats molt agressius, d’estatuetes per regals protocolaris i de les memòries inexistents o no publicades d’algunes àrees. Un mes més vam seguir exercint una oposició crítica que posa el descobert aquestes institucions caduques. Seguim.
