Cròniques cupaires des de la Diputació: Capítol 17: Ple d’abril, Ple de constatacions.
El ple d’abril va ser sobretot un ple per constatar tot de coses que podem dir que una mica ja sabíem. En primer lloc, un decret per aprovar l’inici de la licitació del servei d’agència de viatges per al grup institucional de la Diputació de Girona per al període 2021 – 2023 ens va permetre constatar que el govern de la Diputació sap perfectament que la despesa de prop de 60000€ al llarg del 2019 en una mateixa agència de viatges és irregular i el fet d’haver iniciat i posteriorment desistit d’un procediment d’adjudicació no pot ser una justificació vàlida. Esperem que aquesta vegada amb els ulls d’Antifrau a sobre gràcies a la nostre denúncia, facin millor la licitació i en finalitzin el procés. Si voleu més informació sobre aquest assumpte, recordeu que vam engegar una campanya on denunciem el desgavell en les despeses en viatges de la Diputació i altres exemples d’actuacions amb les que malbaraten els diners públics: https://www.nomhoempasso.cat/
En segon lloc, el cas de la carretera se Siurana ens permet constatar que la Diputació té una aposta a nivell de carreteres clarament a favor de la mobilitat en vehicle privat motoritzat i la velocitat. Això els porta a plantejar contínuament eixamplaments de carreteres, variants, modificacions de traçat… per poder garantir velocitat sense perdre seguretat. Això sovint va en contra de l’interès paisatgístic i el valor ambiental de moltes carreteres i els seus marges o entorns immediats, però aquesta no és la prioritat, fins i tot quan la gent del territori manifesta el seu rebuig. La Diputació té el seu propi pla i no està disposat a renunciar-hi així com així. Doncs nosaltres i hem posat l’ull a sobre, volem protegir el territori i seguirem treballant per aconseguir-ho.
Finalment en el torn de precs i preguntes vam constatar també que el tema del tema del masclisme el que els molesta més és que surti a la premsa i que es posi en qüestió “el bon nom de la institució”. Doncs bé, a nosaltres el que ens preocupa és la seva existència i que durant anys s’hagi fet ben poc per resoldre-ho com vam demostrar amb les respostes a les preguntes que a principis de març vam entrar per escrit: des de 2016, que és quan RRHH assumeix la política d’igualtat a nivell intern, només s’han fet 4 reunions en 4 anys, no s’ha fet cap actualització del pla d’igualtat (que havia d’acabar el 2014) i en canvi sí que ens consten nombrosos incompliments del mateix així com del Protocol en matèria d’assetjament sexual i laboral (cap butlletí d’Infoigualtat, cap apartat web específica, cap informe d’avaluació i seguiment, cap acció de prevenció de l’assetjament, zero difusió del protocol més enllà de tenir-lo penjat al portal de l’empleat/da…). Mentre el que preocupi no sigui aquesta deixadesa en relació a la igualtat i sí el que surti als mitjans, no canviarà res. I mentrestant el president és capaç de posar al mateix nivell els insults i manques de respecte d’un empleat públic envers càrrecs electes i representants sindicals que la crítica política que des de l’oposició fem al govern.
En fi, un ple més de Diputació en estat pur, de tot allò que el govern preferiria que quedés entre les quatre parets i que nosaltres ens entossudim a escampar tan com podem. No hem enganyat ningú, sempre hem dit que això és bona part del que veníem a fer.
