La CUP presenta una moció al Ple de la Diputació de Girona de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que limita l’exposició de banderes LGBTI+ en edificis públics
16/06/2020
En el Ple del mes de juny de la Diputació de Girona, la diputada Laia Pèlach de la CUP-AMUNT ha presentat al ple la moció de la CUP Nord-Oriental, per garantir el compromís de la Diputació amb la lluita pels drets LGBTI+ i en defensa de la llibertat d’expressió. Aquesta moció ha sigut aprovada per unanimitat.
La moció presentada, que finalment ha comptat amb el suport de tots els grups polítics presents al ple de la Diputació de Girona, té el redactat següent:
MOCIÓ DE CUP- AMUNT A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM QUE LIMITA L’EXPOSICIÓ DE BANDERES LGBTI+ EN EDIFICIS PÚBLICS
La sentència del Tribunal Suprem 564/2020, de 26 de maig de 2020 anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aquell acord aprovava que la bandera s’hissés en un lloc destacat de la seu central de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 22 d’octubre del 2016.
La sentència diu literalment:
“se fija como doctrina que no resulta compatible con el marco constitucional y legal vigente, y en particular, con el deber de objetividad y neutralidad de las Administraciones Públicas la utilización, incluso ocasional, de banderas no oficiales en el exterior de los edificios y espacios públicos, aun cuando las mismas no sustituyan, sino que concurran, con la bandera de España y las demás legal o estatutariamente instituidas.”
Cal tenir en compte, per tant, que aquesta sentència fixa com a doctrina que la utilització, fins i tot ocasional, de “banderes no oficials” siguin quines siguin aquestes, col·lisiona amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques. Això és contrari al dret fonamental de la llibertat d’expressió i suposa un pas més cap a la censura de les llibertats polítiques i civils.
Més enllà del que pot suposar aquesta sentència pel context català de lluita pels drets polítics, afecta de manera directa a d’altres reivindicacions totalment legítimes com les del col·lectiu LGBTIQ+, que ha patit al llarg de la història recent del nostre país, un llarg nombre de discriminacions i dèficits de reconeixement: des de la “Llei de Vagos i Maleantes” d’agost de 1933, fins al veto a la creació d’una llei estatal d’acompanyament a les persones trans, o el la proposta de pin parental a diferents comunitats autònomes de l’estat espanyol. Cal remarcar que el col·lectiu LGTBI és un moviment social i que representa multitud d’ideologies polítiques, i en cap cas és partidista. Dins les seves reivindicacions fa anys que reclamen que siguin hissades les banderes que els són representatives en aquelles dates assenyalades per a elles: 28 de juny, 31 de març, 26 d’abril i 17 de maig, entre d’altres com a eina de visibilitat i de reconeixement institucional a la seva lluita.
El proper 28 de juny es commemora el Dia Internacional de l’Orgull LGBT i és una jornada de reivindicació de tots aquells drets que a dia d’avui encara els son negats i també per recordar
a totes aquelles que ens han precedit en la lluita històrica per l’alliberament sexual i de gènere. I aquest any és més important que mai que les Administracions públiques es posin al costat
dels ciutadans i ciutadanes i mostrin la seva voluntat política de visibilitzar la discriminació que pateix un col·lectiu que no hauria de renunciar a aquesta llibertat d’expressió.
El proper 28 de juny es commemora el Dia Internacional de l’Orgull LGBT i és una jornada de reivindicació de tots aquells drets que a dia d’avui encara els son negats i també per recordar a totes aquelles que ens han precedit en la lluita històrica per l’alliberament sexual i de gènere. I aquest any és més important que mai que les Administracions públiques es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes i mostrin la seva voluntat política de visibilitzar la discriminació que pateix un col·lectiu que no hauria de renunciar a aquesta llibertat d’expressió.
Per tot això, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
- En data 28 de juny de 2020 i els anys posteriors, penjar o mostrar en un lloc representatiu a l’edifici de la Diputació de Girona la bandera de l’arc de Sant Martí.
- En data 28 de juny de 2020, fer públic un comunicat oficial de la Diputació de Girona en el que es doni un missatge a nivell institucional de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que limita l’exposició de banderes LGBTIQ+ en edificis públics i mostri el suport a aquest col·lectiu. El redactat serà consensuat amb tots els grups polítics que tenen representació en el ple.
- Que en les altres dates representatives del col·lectiu LGBTIQ+ ja esmentats es pengin o mostrin en llocs representatius les altres banderes dels col·lectius que el conformen, com poden ser la bandera trans o la bisexual.
