Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 34. Farts de bon temps
Hem començat un nou curs. Però sembla que hi ha dinàmiques que el govern de la Diputació de Girona no vol canviar. Els diferents partits que han governat – i governen- a la Diputació s’han passat molts anys abonant el mantra de “siguem discrets i pilota endavant”. Una dinàmica que històricament els ha permès finançar partits i compensar representants polítics locals. Lluny del que seria el model d’una institucionalitat republicana. Tampoc sembla que la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia de la Covid19 hagi obert massa escletxes en aquestes formes de governança. Com a CUP-AMUNT des que vam entrar a la Diputació de Girona -primer amb en Lluc Salellas i després amb la Laia Pèlach- no hem deixat de fer allò que per a nosaltres cal fer quan entrem a les institucions: impulsar polítiques de participació, fiscalitzar, fer la màxima difusió del contingut dels plens, aportar transparència…
El ple d’aquest mes de setembre ha estat un dels més carregats de contingut d’aquest any. Alguns punts requeririen una crònica sencera. El ple va començar amb una declaració institucional en suport del món rural i el seu desenvolupament. Una declaració que celebrem però que va ser comunicada 20 minuts abans de començar el ple. Declaració gestada per la moció “perquè la Diputació de Girona reclami l’aprovació de l’Estatut del municipi rural” presentada pel PSC. El 24 de maig de 2022 es va aprovar, per acord de govern la creació de l’Agenda Rural de Catalunya. A aquesta agenda es recullen 892 actuacions considerades importants per a l’assoliment d’un desenvolupament territorial sostenible. Una d’aquestes accions és treballar per al projecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals. A banda, la mateixa Consellera Vilagrà el mateix 15 de setembre va exposar com i quan s’implementarà l’Estatut dels municipis rurals. Es va comprometre també a presentar la memòria preliminar de l’Estatut del municipi rural aquest proper mes d’octubre per tal d’entrar l’esborrany de l’Estatut en seu parlamentària a principis de l’any vinent. Sorprenent la decisió de presentar la moció per part del PSC i també la decisió a última hora de fer una declaració institucional. Potser no es volia debatre sobre la situació del món rural a comarques gironines?
Ens hem abstingut en un punt relacionat amb un suplement de crèdit. Tot i entenent la despesa d’alguns dels centres gestors que es presenten en aquest punt (per exemple, el que fa referència a suplementar el crèdit de les subvencions “Del Pla a l’Acció” de 2022 referents a les comunitats energètiques locals) fem una abstenció global al punt, ja que com anem denunciant fa temps som crítiques amb les vies d’atorgament de recursos econòmics via Gabinet de presidència. Hem fet un prec per tal que quan es presentin suplements de crèdit i modificacions de crèdit es separari el centre gestor del Gabinet de Presidència de la resta, per raó de naturalesa i funcionament. Perquè és evident que funciona molt diferent que la resta de centres gestors de la Diputació de Girona.
Un dels punts que va generar més debat van ser els punts 14 i 15 relacionats amb la dissolució i liquidació de la Fundació Casa de Cultura de Girona. Dos punts als quals també ens vam abstenir. Cal recordar que l’àrea de Cultura al llarg de les anteriors legislatures ha sofert diversos canvis. Ha passat de fundació privada a pública i ara a formar part altre cop de la Diputació de Girona. Al final després de moltes voltes es torna a la casella de sortida. Calia tanta volta per tornar allà mateix? Nosaltres pensem que no. Perquè mentrestant qui ha patit les conseqüències de tots aquests canvis ha estat el conjunt dels treballadors/es i la ciutadana. Hem preguntat sobre les diferents entitats que actualment fan ús d’aquest equipament com “El Galliner” i el “Conservatori de música”. No se’ns va aclarir massa res sobre aquestes dues entitats. Hem insistit en què calia entomar el debat sobre si realment dona servei a totes les comarques gironines i sobre el format d’alguns dels seus serveis. Si es vol un centre cultural reclòs en ell mateix o un centre cultural, obert i dinàmic. Emma Goldman defensava que “tots tenim dret a les coses belles”. Els equipaments culturals públics són probablement una de les portes que tenim com a ciutadans per accedir a la bellesa. Una bellesa que també cura. En qualsevol cas, esperem que aquest canvi pugui desencallar algunes qüestions que fa massa temps que estan encallades. L’esperança hi és. Però els dubtes també.
Uns altres punts destacats d’aquest ple (de 40 punts!) han estat els relacionats amb habitatge (del 17 al 21). Hem votat a favor en tots els punts ja que es tracta d’un paquet de mesures proposades per al govern de la Diputació de Girona per tal de revertir la situació d’emergència habitacional actual. Són mesures diverses (subvencions per a estudis, plans i programes, subvencions per a la gestió de polítiques socials d’habitatge, subvencions per a inversions en habitatge social, subvencions per a l’adquisició d’habitatge per a ús social i subvencions per a la compra de material per contribuir a la lluita contra la pobresa energètica). Mesures necessàries i útils per a fer revertir la situació d’emergència habitacional, però que no poden anar deslligades d’altres mesures estructurals com ara l’expropiació de pisos buits en mans dels bancs, acordar el preu del lloguer al 20% del salari com a màxim, l’aturada dels desnonaments o garantir subministraments a rendes més baixes.
Donat que just ara des de les diferents àrees de la Diputació de Girona s’està treballant dels pressupostos per al 2023 hem proposat que dins els catàleg de serveis de l’any vinent s’hi incloguessin noves línies relacionades amb la promoció de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. Un model d’habitatge cooperatiu que és una alternativa viable per a incrementar el parc d’habitatge assequible.
També cal destacar que es va portar a ple l’adhesió de la Diputació de Girona a l’Associació de municipis i entitats per l’energia pública (AMEP) arrel d’una moció presentada justament per la CUP-AMUNT el juny de 2021. Esperem que l’adhesió de la Diputació a aquesta associació sigui útil per a assolir un canvi de model energètic real. Un canvi que ha de passar per la promoció de la titularitat, la propietat i la gestió pública de les xarxes de distribució d’energia elèctrica, així com donar suport als municipis que vulguin encaminar-se cap aquest objectiu, a més de desenvolupar accions per impulsar una transició energètica cap a un model just, democràtic i sostenible.
Hem votat en contra de l’aprovació inicial del projecte de compliment de prescripcions i actualització de preus del projecte de condicionament d’un tram de la carretera GIP-5129, de Vilafant a Borrassà, amb un nou pont sobre el Manol. La Diputació ha reformulat el projecte del pont del Manol a Vilafant introduint les modificacions de l’informe desfavorable presentat per la Unitat de Carreteres de l’Estat l’any 2021 i torna a presentar-lo perquè es tiri endavant. Amb aquesta proposta constatem que la Diputació de Girona segueix un model caduc i obsolet de carreteres sobredimensionades, innecessàries i insostenibles des de tots els punts de vista (econòmicament, ambientalment i socialment) com és el cas de la variant de Vilafant. A més, en aquest cas s’hi afegeix l’agreujant de què s’actua amb una gran sobèrbia i avarícia. Un model i unes maneres de fer que no volem ni per comarques gironines ni pel nostre país.
Pel que fa a l’apartat de mocions com a CUP-AMUNT hem presentat una moció per a la defensa del litoral. Donada la situació actual d’emergència climàtica tenim dos reptes importantíssims al davant en relació a les persones i al territori: la protecció i la resiliència. La protecció del litoral és ara mateix no només un repte sinó una necessitat. Alguns punts d’acord han estat:
– Demanar al Parlament de Catalunya que doni suport a la creació del Parc Nacional dels sistemes dels canyons de la Costa Brava.
– Fer efectiva la protecció mínima d’un 30% de la superfície marina del mar Mediterrani de Catalunya, abans de l’estiu del 2023.
No ens cansem de denunciar la hipocresia de Junta, ERC i PSC: al Parlament voten a favor dels macroprojectes eòlics o fotovoltaics, com el plantejat al Golf de Roses, però als ajuntaments del territori hi voten en contra.
Al torn de precs i preguntes hem preguntat per les ajudes i acompanyaments que s’ha fet als municipis afectats per la tempesta del 31 d’agost, sobre la restauració del Monestir de Santa Maria del Roure a Pont de Molins, pels dos grans festivals de música a la Cerdanya i hem acabat preguntat per si ja s’havien tirat endavant els acords de la declaració institucional per a la derogació definitiva del projecte del ramal i la subestació de la MAT a Santa Coloma de Farners i Riudarenes.
El ple ha acabat després de 3 hores en què hem pogut tornar a constatar el que ja fa temps que denunciem: la Diputació està lluny del que són les necessitats i prioritats de la majoria de la gent. El que passa a fora de la Diputació és que, per exemple, el cost de la vida està augmentant de manera desaforada. Sense anar més lluny i mentre escrivia la crònica de setembre ens assabentem que el cistell de productes bàsics s’ha encarit aquest darrer any un 15,2%, la major pujada de preus en 34 anys. Una mostra més d’una crisi sistèmica que dins la Diputació costa que s’assumeixi. Potser el problema és que estan farts de bon temps.
