Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 33.
Els estius que vindran
En uns dies de condicions climàtiques extremes s’ha celebrat el ple de juliol a la Diputació. El darrer ple del curs. Un curs on com a CUP-AMUNT hem parlat -i molt- de la crisi sistèmica (climàtica, ecològica, social, energètica, econòmica) agreujada per la pandèmia de la Covid-19 i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
Ningú pot dubtar en aquests moments que ens trobem en un context de crisi sistèmica que acabarà afectant especialment a les classes populars. En aquest context caldrà valentia política per reconèixer aquesta situació i valentia també per portar a terme mesures extraordinàries.
Precisament el ple de juliol no ha estat un ple on s’hagin pres mesures extraordinàries. Ha estat un ple carregat de punts i amb dues mocions: una presentada pel PSC i l’altra per la CUP-AMUNT. Però on, malauradament, hem constatat que es continuen amb les dinàmiques de la vella política.
S’han presentat a ple fins a quatre punts relacionats amb crèdits extraordinaris i suplements de crèdit. Hem votat en contra dels dos punts relacionats amb crèdits extraordinaris. Un crèdit inclou una despesa de 680.000 euros dels quals un 61,76% són concedits via subvencions nominatives des del Gabinet de Presidència. Cal recordar que quan ERC va entrar a la Diputació de Girona ho va fer dient que volia “transformar la institució”. Ara com ara no estem veient aquesta transformació. De moment veiem la lògica de sempre de trucar a la porta del President.
L’altre crèdit extraordinari té relació amb Cooperació cultural. Hem tornat a ser molt crítiques amb la via d’atorgament de recursos econòmics a festivals d’elit via subvencions nominatives. I ho hem estat especialment amb l’atorgament d’una subvenció nominativa de 25.000 euros al “Cerdanya Music Festival”. Un festival que se celebra a la comarca on resideix un dels vicepresidents. I la pregunta que ens fem és: quin tipus de cultura es promou amb aquests esdeveniments? Per a qui són aquests festivals? Qui hi guanya?
Ens hem abstingut en l’actualització del Pla Estratègic de Subvencions de la Diputació de Girona. I ho hem fet perquè encara, a dia d’avui, es tracta d’un pla estratègic dissenyat sota la lògica presidencialista. S’actualitzen les previsions de subvencions nominatives d’acord amb els pressupostos i la línia de subvencions pel que fa als Objectius de Desenvolupament sostenible (ODS). Les temàtiques que aborden els ODS són diverses (pobresa, fam, pau, salut, educació, desigualtats, lluita contra el canvi climàtic i fins a 17 temàtiques). Totes importants i imprescindibles per afrontar els reptes de present i futur. Però com a CUP- AMUNT ens mostrem més que dubtoses de què amb aquesta actualització del Pla estratègic de subvencions es facin els canvis que serien necessaris. La Diputació, com a institució, té tendència a conservar, continuar com sempre (amb lleugeres modificacions). Falta imaginació i creativitat per a buscar nous camins. Però falta, sobretot, voluntat política per canviar, paciència per provar i recursos per assajar camins nous. Tot i que les necessitats bàsiques de la majoria continuen essent molt importants es continuen amb les dinàmiques de les subvencions nominatives de Presidència, però aquest cop maquillades amb els ODS. Reiterem la nostra disconformitat amb seguir amb la lògica presidencialista de la Diputació. Distribució dels recursos sí. Distribució dels recursos a dit, no.
També s’ha portat a ple la modificació de l’ordenança general de gestió, inspecció i recaptació de Xaloc. Una modificació per la qual s’estableix un conveni amb l’operador postal Correus, S.A per facilitar als contribuents el compliment de les obligacions mitjançant la possibilitat de pagament a través de gir postal. Tot i l’extensa justificació aportada en aquest punt trobem més que discutible l’elevada despesa que haurà de fer cada ciutadà per fer tràmits. Pagar 1,90 € per cada gestió és un abús.
Hem votat a favor de les subvencions per actuacions en matèria forestal i de prevenció d’incendis tot insistint en la importància de situar l’emergència climàtica com a prioritat política. Hem aprofitat per fer avinent des del grup polític CUP-AMUNT (tal i com ja s’ha fet a nivell nacional) quatre mesures urgents:
- Planificació forestal en context d’emergència climàtica.
- Recursos públics per a la gestió forestal.
- Impuls del sector primari. Reforma agrària i sobirania alimentària.
- Canvi de model territorial per tal de fer resilient el territori al canvi climàtic.
Pel que fa a l’apartat de mocions vam votar a favor de la moció del PSC per tal que la Diputació de Girona obri una línia de subvencions als ajuntaments per a l’anàlisi i la configuració de mapes d’equipaments d’ensenyament infantil. Com a CUP-AMUNT ja hem fet avinent diverses vegades la importància de la “Planificació” en tots els àmbits. Hem votat a favor d’aquesta moció perquè precisament va en la línia d’ajudar als ajuntaments a planificar la seva proposta educativa.
La moció de la CUP-AMUNT per a l’eficiència i l’estalvi energètic a la Diputació de Girona ha aconseguit el consens de tots els grups polítics. Ha estat aprovada per unanimitat. Actualment la Diputació de Girona disposa d’una auditoria energètica de les seves instal·lacions del 2009. Una auditoria de fa 13 anys. Des d’aleshores s’han portat a terme alguns plans estratègics sectorials, però no es disposa de cap “Pla d’eficiència i estalvi energètic” de tota la corporació i de tots els ens adscrits. A través d’aquesta moció hem proposat l’actualització de l’auditoria energètica i la redacció del “Pla d’eficiència i estalvi energètic” de totes les instal·lacions de la corporació i dels ens associats. Considerant el caràcter exemplificador de les administracions públiques ens sembla imprescindible que les polítiques públiques que se’n desprenguin siguin coherents amb allò que des de la retòrica es defensa.
Al torn de precs i preguntes hem tornat a preguntar pel dinar de la vergonya del 3 de juny. Quin ha estat el nombre total d’assistents? Quin ha estat el cost del dinar per persona? En cas que hi hagin assistit acompanyants, qui ha assumit el cost del dinar d’aquest/s acompanyants? Preguntes que no han estat, encara, respostes.
I ja per acabar, per fer front a la crisi sistèmica de la qual parlàvem a l’inici d’aquesta crònica no n’hi haurà prou amb mesures conjunturals des de les institucions. Tampoc resoldran la situació dels macroesdeveniments com els Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu o la Ryder CUP 2031 a Caldes de Malavella. Dos esdeveniments als quals el govern de la Diputació de Girona ha explicitat obertament el seu suport. Mentre no arribi el moment de la dissolució de les diputacions, i amb les competències que actualment disposa, des de la Diputació de Girona caldria impulsar polítiques econòmiques que reparteixin la riquesa equitativament per a garantir les necessitats de la majoria social. Polítiques econòmiques que comencin a aixecar un model econòmic postcapitalista al servei de la majoria i del planeta. Potser una economia ecològica ens podria ajudar a fer camí. Un camí que només es podrà fer si es coopera, es fa xarxa i es treballa des d’allò col·lectiu, també des de les institucions. Només així ens podrem fer més fortes davant qualsevol situació adversa en la qual ens puguem trobar. Com els estius que vindran. Que seran, probablement, tant o més calorosos que el d’enguany.
