Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 32. Diputació: desigualtats i contradiccions

Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 32. Diputació: desigualtats i contradiccions

La Diputació de Girona, mal ens pesi, és encara un mirall de com s’han anat bastint les institucions des del règim del 78. Aquesta institució, com d’altres, ha permès sobreviure càrrecs, estructures de partit, privilegis i amiguismes mentre la majoria dels ajuntaments no poden garantir tots els serveis que presten. Recursos públics de la majoria per a una minoria.

La Diputació de Girona any rere any ha anat fent créixer el seu pressupost. Cal recordar que el pressupost de la corporació (deixant de banda els organismes autònoms) per a aquest 2022 és de 154.475.000 €. Com hem anat explicant des que vam entrar en aquesta institució, l’any 2015, les prioritats de la Diputació passen per incrementar les partides a

Presidència, protocol, turisme, etc. Les partides dedicades a polítiques socials i ambientals tenen, donat el context actual, augments pírrics. Una manera de fer que ens sembla totalment contradictòria en el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un dels integrants de l’actual govern de la Diputació. De les esquerres s’espera que, com a mínim, plantegin que les injustícies i les desigualtats s’aturin d’arrel i que les polítiques que s’implementin vagin en aquest sentit. Aquest no sembla que sigui el propòsit d’ERC (ni tampoc de Junts). Un fet que hem criticat des del primer dia i que ple darrere ple batallem
ideològicament per canviar. Com batallem, també, per canviar d’un model subvencionador a un model públic i de prestació de serveis.

El ple d’aquest mes de juny ha estat un ple on hem batallat altre cop aquestes contradiccions. Relacionades aquesta vegada amb les polítiques per a lluitar contra les desigualtats. A l’apartat de mocions com a CUP-AMUNT hem presentat la moció per a l’estudi de la desigualtat de la distribució de la renda a comarques gironines. La idea central que travessa aquesta moció és que la Diputació de Girona té el repte de replantejar les prioritats per frenar les tendències insostenibles actuals i reorientar les polítiques públiques cap a un desenvolupament sostenible real. La Diputació de Girona des de 2019 elabora i publica l’”Informe territorial de la demarcació de Girona”. Es tracta d’una eina adreçada a tots els agents econòmics, socials i polítics. Una eina que ha de servir per a prendre decisions òptimes pel que fa a polítiques públiques i resulta que no s’hi inclou uns dels indicadors de referència per a mesurar la desigualtat econòmica, l’índex de Gini. Una mesura de la desigualtat en els ingressos entre els ciutadans (100 indica màxim nivell de desigualtat en els ingressos, 0 indica perfecta igualtat en els ingressos). Tot i que és un indicador que ja es registra des de l’”Observatori” de la mateixa Diputació de Girona, ens sembla absolutament imprescindible que s’incorpori en els Informes econòmics territorials, no només perquè la Diputació té un compromís amb el compliment de l’ODS10 (reducció de les desigualtats) sinó perquè l’índex de Gini dona informació del resultat d’implementar determinades polítiques de desenvolupament econòmic. I això es pot observar clarament quan s’observa l’índex de Gini. A comarques gironines la majoria de poblacions costaneres tenen un índex de desigualtat molt més elevat que les poblacions de l’interior (Castelló d’Empúries, 38,50 ; Calonge i Sant Antoni,36,60; Castell-Platja d’Aro, 37,43 i LLoret de Mar: 35,20). És a dir, que d’entrada s’observa una certa correlació entre poblacions de costa (amb un determinat model turístic) i nivells elevats de desigualtat en els ingressos. És una línia a estudiar si la Diputació està realment involucrada en l’ODS 10 (reducció de les desigualtats) i vol avançar en el coneixement d’aquesta realitat. I potser repensar el tipus d’inversions que s’estan fent pel que fa a turisme. Potser la promoció del turisme massiu de costa que s’està fent (amb la precarització associada) no està ajudant a revertir aquestes desigualtats. Tampoc potser està funcionant la promoció del turisme elitista que es promou des de la Diputació de Girona a través de grans macroesdeveniments i l’arribada de grans creuers. Aquesta moció va rebre el suport del PSC, Independents per la Selva i Tots per l’Empordà. L’equip de govern (Junts + ERC) va votar-hi en contra. Sembla que l’actual equip de govern continua amb les polítiques de sempre tot i l’amenaça que suposen les desigualtats econòmiques per a la cohesió social a comarques gironines.

Del ple de juny també cal destacar que ens hem abstingut a la moció que ha presentat el PSC perquè la Diputació de Girona garanteixi l’arrelament de les persones als municipis a través de projectes vinculats a la bioeconomia o l’economia circular. Una abstenció per la inconcreció a l’hora de determinar sota quin model econòmic concret es volen tirar endavant aquests projectes. També s’han aprovat inicialment les bases específiques reguladores de subvencions per al desenvolupament de bones pràctiques agràries a comarques gironines.
Hem valorat positivament que des de l’àrea de Medi Ambient es doni suport a la pagesia. Però tenim dubtes en relació amb si realment subvencions amb una dotació tan minça poden ajudar a promoure realment “bones pràctiques agràries”. Ens crida l’atenció, a més, que aquestes bones pràctiques ja són un requisit per a les ajudes de les polítiques agràries comunes (PAC). També hem expressat els nostres dubtes en si aquest tipus de polítiques de subvencions siguin útils per avançar. El context de la globalització actualment compromet la viabilitat de la producció catalana. Per nosaltres, relocalitzar l’economia i abandonar progressivament la política de subvencions seria un primer pas per garantir la viabilitat de la producció agrària.

Al torn de precs vam demanar una revisió dels criteris d’eficiència energètica a l’hora de climatitzar els diferents espais de la Diputació. I al torn de preguntes vam posar el focus en: Jocs Olímpics d’Hivern, gestió indirecta de l’aigua, variant de Vilafant i candidatura Costa Brava-Barcelona Ryder CUP 2031.
En relació als JJOO d’Hivern vam demanar una valoració a l’equip de govern de les darreres notícies relacionades amb aquest macroesdeveniment. La resposta del president va ser que “encara hi ha marge per acollir els Jocs el 2030”. Irresponsabilitat màxima. En relació a la xerrada sobre la gestió indirecta del servei d’abastament d’aigua que es va celebrar a la Casa de Cultura el 14 de juny vam demanar quan tenia prevista la Diputació de Girona una formació sobre la gestió directa d’aigua al món local donat que la situació real a comarques gironines és que la gestió indirecta afecta al 8% dels municipis (aquells que tenen concessions vençudes o que li vencen abans del 2025). En canvi, el 46% dels municipis fan gestió directa o estan en procés de remunicipalització segons dades de l’Associació de municipis i entitat per a l’Aigua Pública. El President va contestar amb un lacònic “quan els ajuntaments ho demanin ho farem”. En relació amb la construcció de la variant de Vilafant vam preguntar sobre el procés de judicialització en el que està immers tot el procés. Tot i un primer moment inicial en què el President va intentar esquivar respondre, finalment el Secretari va donar detalls d’aquest procés de judicialització. Una altra de les conseqüències de la prepotència i mala praxi de l’actual equip de govern. I ja per acabar vam preguntar sobre el que havia aparegut als mitjans de comunicació sobre els 4 milions d’euros d’inversió a la candidatura Costa Brava-Barcelona Ryder CUP 2031 que està previst que es celebri a Caldes de Malavella. Preguntats sobre això la resposta va ser que la Diputació de Girona hi dona suport i que és important no només per a comarques gironines sinó per al conjunt del país. Està per veure quina serà la inversió final per a aquest nou macroesdeveniment. No n’han tingut prou amb la vergonya dels JJOO d’Hivern al Pirineu. Aquesta va ser la darrera pregunta del ple de juny. Un ple marcat per les desigualtats. Un fenomen derivat del capitalisme salvatge i que és un dels principals problemes de les nostres societats democràtiques. El camí de l’actual equip de govern de la Diputació de Girona no va precisament en la línia d’eliminar aquestes desigualtats. La retòrica i els fets ho demostren.

La situació de desigualtat de la nostra societat és més que evident. Mentre els guanys d’una minoria estan creixent exponencialment, la capacitat d’ingressos de la majoria disminueix. L’alternativa hi és (redistribució de la riquesa, fiscalitat justa, renda bàsica,…). Falta que la Diputació de Girona deixi de ser una eina per al manteniment de privilegis i esdevingui una eina orientada al bé comú.