Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 35. Assaig sobre la ceguera social i ambiental
Encetem la crònica del ple d’octubre immerses en una tardor que ja no sembla tardor. Temperatures més elevades de l’habitual i un context climàtic que està fent que algunes conques fluvials de comarques gironines ja es trobin en situació de prealerta i alerta per sequera i que pot fer que ben aviat s’activin algunes restriccions. Una sequera hídrica que sembla que també s’hagi traslladat a les institucions en forma de contenció econòmica partidista. Si més no aquesta és la sensació que hem tingut després de la celebració del ple d’octubre.
Del ple d’aquest octubre cal destacar l’aprovació inicial d’un crèdit extraordinari de 18.000 euros destinat a l’organització del XVI Concurs nacional de raça bruna dels Pirineus. Un concurs que es realitza al poble de Puigcerdà. Ens vam abstenir en aquest punt. Encara a dia d’avui ens resulta sorprenent que el poble de Puigcerdà rebi tants recursos públics. D’entrada no sembla que atengui a un dels principis que haurien de regir totes les institucions públiques: l’equilibri territorial i l’equitat.
Hem votat a favor d’un crèdit extraordinari de 86.170,86 euros per a la creació de l’oficina “Acelera PYME rural”. Una oficina que té per objecte ajudar a les PIMEs, micropimes i autònoms de poblacions de menys de 20.000 habitants en el procés d’incorporació de les TIC als sistemes productius i les cadenes de valor. Això a la pràctica es tradueix en la contractació de 4 agents digitals que treballaran ubicats a les diferents seus dels consells comarcals. Tot i votar-hi a favor vam expressar els nostres dubtes en relació al projecte. En primer lloc, tenim dubtes de quins seran els criteris que s’utilitzaran per a prioritzar les accions. És a dir, en base a quins criteris treballaran aquests 4 agents digitals, qui s’encarregarà tècnicament de la seva coordinació i qui s’encarregarà de l’avaluació d’aquest projecte. També hem recordat que sovint els sistemes d’avaluació del rendiment d’aquests recursos econòmics provinents de la Unió Europea han estat poc transparents.
També hem votat a favor de la instrucció sobre la contractació d’emergència. El Pla anual de control financer de l’any 2021, que elabora la Intervenció General de la Diputació de Girona, va analitzar la contractació d’emergència de l’exercici 2020 i va detectar diferents incidències i procediments dispersos que indicaven la necessitat de la redacció d’una instrucció i la posterior formació per tal de garantir l’adequada tramitació dels procediments d’emergència de la Diputació de Girona. Hem votat a favor d’aquest punt i també hem compartit una reflexió -que no és nova- i és que donada l’actual situació de crisi climàtica pensem que l’equip de govern de la Diputació de Girona s’hauria de plantejar seriosament -en vistes als pressupostos de 2023- l’ampliació de la partida pressupostària per atendre esdeveniments climàtics extrems. És ben sabut que una de les conseqüències directes de la crisi climàtica és l’augment de la freqüència d’aquest tipus de fenòmens. El Mediterrani és una de les zones del món on es preveu un impacte més gran del canvi climàtic. Aquest fet pot tenir un impacte directe als ajuntaments de comarques gironines. Valorem molt positivament que s’hagin pres mesures correctores en relació a la contractació d’emergència. Cal, però, dotar de més recursos la partida pressupostària destinada a l’atenció d’emergències climàtiques.
Pel que fa al Reglament regulador de la prestació de serveis en la modalitat de teletreball pel personal al servei de la Diputació de Girona i els seus organismes autònoms hi hem votat a favor. Hem valorat positivament que la Diputació de Girona hagi iniciat el procés d’incorporació del teletreball com una modalitat més de funcionament dels serveis de la corporació. A banda de ser una eina que pot ajudar a millorar la productivitat facilita la conciliació de la vida familiar i laboral amb la reducció dels desplaçaments i del consum energètic avançant així en l’adaptació al canvi climàtic. Hem expressat però, també alguns dubtes en relació a com es portarà a terme el procés d’implantació del maquinari per a portar a terme el teletreball. Alhora, també pensem que caldrà crear un bon sistema d’avaluació del procés i dotar de la comissió de seguiment de les eines adequades per portar a terme la seva tasca.
Pel que fa a l’apartat de mocions com a CUP-AMUNT hem presentat una moció perquè la Diputació creï un programa per a donar suport a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús a les comarques gironines. Incomprensiblement el govern de la Diputació de Girona (Junts + ERC) ha votat en contra d’aquesta moció. Hem presentat aquesta moció seguint un conjunt de premisses:
– L’accés a l’habitatge és un dret reconegut segons la legislació vigent.
– L’accés a l’habitatge no pot ser un luxe en mans d’uns pocs. Per al desenvolupament d’una vida digna comptar amb un habitatge és una qüestió fonamental.
– Per a garantir el dret a l’habitatge com a CUP des de diferents espais institucionals i no institucionals hem fet propostes de mesures per garantir aquest dret: expropiació de pisos buits en mans dels bancs, parc públic de lloguer d’habitatges, lloguer al 20% del salari com a màxim, aturar els desnonaments, etc.
– El passat 19 de maig de 2022 la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria una proposta de resolució per la qual s’acordava impulsar el cooperativisme en cessió d’ús com a via per garantir el dret a l’habitatge. La resolució aprovada inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran entre altres mesures. La proposta de resolució recull l’impuls de nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes d’habitatge cooperatiu.
– En el país existeix una llarga tradició cooperativa. A Catalunya des del 2004 existeix Sostre Cívic. Una entitat pionera al país en el foment d’habitatge en cessió d’ús. El 2016 neix la fundació “La Dinamo”. Una fundació que també té l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i normalitzar també la seva existència.
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús són una alternativa per a l’accés a l’habitatge que facilita a un conjunt de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o arrendadors, per un termini de temps ampli (50-100 anys) i a un preu inferior al del mercat. Consisteix en la cessió, per part d’un privat o de l’Ajuntament, d’un solar o d’una finca en desús. Les sòcies i socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús de l’habitatge. La cessió a la cooperativa del dret de superfície és per un període de 75 anys i és la cooperativa qui construeix/rehabilita i gestiona l’habitatge. Finalitzat aquest termini, la propietat del que s’hagi construït passa a ser municipal. Amb aquesta proposta habitacional es garanteix l’accés a un habitatge digne i assequible i alhora s’impedeix l’especulació amb l’habitatge. Es tracta d’una proposta concreta i factible i que posa sobre la taula una alternativa real a la problemàtica de l’habitatge que pateixen especialment els col·lectius de joves i sèniors. És incomprensible el posicionament de l’equip de govern (Junts + ERC) i també inexplicables les declaracions del President, Miquel Noguer, que ha dit que ja existia un programa dotat econòmicament que dona suport a les cooperatives d’habitatge d’ús. Afirmació que no és certa ja que no consta cap programa específic que doni suport a aquestes cooperatives dins el pla de serveis d’assistència en matèria d’habitatge de la Diputació de Girona. En un context com l’actual on el 50% de la població del país viu en situació d’emergència en matèria d’habitatge, no només és incomprensible el posicionament de l’equip de govern sinó que a més no va precisament en la línia de promoure de manera extensa polítiques d’habitatge que assegurin el dret a l’accés a l’habitatge. Sense un habitatge digne no hi ha una vida digna.
També hem presentat en aquest ple d’octubre la moció per a l’aprovació del manifest de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Es tracta d’una moció a la qual s’hi han acabat incorporant ERC, Junts i Independents per la Selva. En la defensa de la moció hem insistit en el fet que la repressió encara és un fet i hem aportat un seguit de dades: 12 persones han estat condemnades per exercir el dret a votar i a manifestar-se, 9 persones s’han vist obligades a marxar a l’exili, el president de la Generalitat Quim Torra i el diputat de la CUP Pau Juvillà perseguits per la Junta Electoral Central per exercir la llibertat d’expressió, Tamara Carrasco confinada més d’un any sense poder sortir del seu poble, 1083 persones ateses de l’1 al 4 d’octubre de 2017, 313 persones ateses del 14 al 19 d’octubre de 2019 en les protestes per la sentència, 70 periodistes ferits durant les protestes per la sentència, des del setembre de 2017 més de 300 persones detingudes per motius polítics, 18 docents investigats per falses acusacions, una desena de bombers perseguits per donar suport al referèndum, 9 catalans membres de diferents comitès de defensa de la República van ser detinguts per la Guàrdia civil sota acusació de terrorisme en una operació anomenada “Judes”. I ja per acabar, la Carla Costa, la gironina que fa 3 anys que té una causa judicial oberta. Li demanen 2 anys i 6 mesos de presó i una responsabilitat civil de 34.152,25 euros acusada dels talls de l’AVE a Girona i també el cas d’en Ricard Llorente a qui demanen 8 anys i mig de presó per participar en una manifestació contra VOX. Si això no és repressió, què és?
I pel que fa al segon punt, el de l’autodeterminació, com a CUP hem expressat sobradament la nostra opinió en relació a aquesta qüestió. L’autodeterminació no és un delicte. Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.
Al torn de precs i preguntes i donat que el dia anterior al ple era el Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa hem preguntat per la relació de la Diputació de Girona amb l’Oficina del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal i en segon lloc quines mesures de contingència preveu l’actual govern per atendre a aquesta situació de pobresa econòmica que vivim actualment. Respostes vagues i inconcretes per part del president Miquel Noguer a dues qüestions crucials.
Donat que darrerament als plens municipals de Girona, Salt i Sarrià de Ter s’ha aprovat de manera inicial la municipalització del servei d’aigua creant una nova empresa pública (CATSA) que substitueix AGISSA i donat que existeix actualment un conveni entre l’Ajuntament de Girona i el Consorci de la Costa Brava hem preguntat sobre els passos que s’han fet des de la Diputació de Girona per a actualitzar aquest conveni. També com en el cas anterior i com en la moció sobre les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús la resposta ha estat un “ja s’està treballant en això”. És una resposta tipus que no tenen cap problema a anar repetint com un mantra.
El ple l’acabem amb una sensació agredolça recordant la novel·la de José Saramago “Assaig sobre la ceguesa”. A voltes sembla que l’actual govern de la Diputació de Girona sigui cec al que passa fora de la institució. I en aquest cas no és una “ceguera blanca” com en la novel·la de Saramago sinó una ceguera social i ambiental. Una ceguera que els impedeix veure amb claredat les enormes necessitats de la majoria de la gent. Viuen, com ja vam comentar a la crònica del mes de maig, en una torre d’Ivori.
