Cròniques cupaires des de la Diputació. Crònica 23. Volem escriure un altre present i un altre futur
Aquest mes de novembre s’han celebrat dos plens seguits: el ple ordinari de novembre i el ple extraordinari de pressupostos. Pel que fa al ple ordinari cal destacar l’aprovació inicial de quatre bases reguladores de subvencions als ajuntaments i consells comarcals en matèria d’habitatge. Ens hem abstingut en dues d’aquestes bases reguladores. En un cas perquè s’introdueix la perspectiva de gènere a les bases, però no es fa amb criteris objectius sinó que la valoració d’aquest criteri es deixa en mans de la valoració subjectiva dels membres de la comissió tècnica de l’àrea d’habitatge. En una reunió prèvia ja vam fer saber al diputat responsable d’habitatge, en Quim Ayats, que la incorporació de la perspectiva de gènere no estava ben resolta i que tal com estava descrita semblava més aviat una operació de maquillatge que una incorporació efectiva de la perspectiva de gènere. Després de les nostres observacions no es va portar a terme cap canvi i és per aquest motiu que ens hi hem abstingut.
En el segon cas ens hem abstingut per tornar a denunciar que en paral·lel a l’avenç en polítiques d’habitatge cal treballar en la línia de generar canvis legislatius per evitar qüestions com la que s’evidencia en les bases reguladores de les subvencions per a l’adquisició d’habitatges destinats a polítiques socials: l’administració pública torna a regalar diners als bancs obrint la porta a comprar pisos de la SAREB. Cal recordar que el rescat bancari, és a dir, la injecció de diners que es va fer al sector financer, va suposar una despesa de més de 54.000 milions d’euros a l’erari públic. Ara, anys després i a través de subvencions de l’administració pública es torna a pagar altra vegada a la banca. Tal com si estiguéssim jugant al Monopoly. És una situació inacceptable i cal treballar per revertir-ho. Si cal expropiant els pisos de la SAREB i Bankia que ja han estat pagats amb diners públics. Cal recordar que a Catalunya ara mateix el 2% dels habitatges formen part del parc públic d’habitatge. Molt lluny del 14,5% de França o del 33% als Països Baixos. Queda molta feina per fer.
Al ple ordinari també s’han portat a aprovació inicial les bases reguladores de subvencions per a polítiques de foment de la participació ciutadana. Ens hem abstingut també en aquest punt perquè tot i que valorem molt l’existència d’aquestes bases considerem que es tracta d’imports molt escassos (de 500 a 2000 €) per desplegar processos participatius amb garanties. Un altre paquet de subvencions ha estat el destinat a actuacions a espais forestals i de prevenció d’incendis així com les de conservació del patrimoni natural. En tots dos casos hi hem votat a favor. En el primer cas hem reclamat que els ADF obtinguin més dotació pressupostària i que es treballi per aconseguir una estructura a nivell de país que sigui integral. En el cas de les subvencions al patrimoni natural hem reclamat també incrementar-ne la dotació per tal de millorar la protecció de la biodiversitat al nostre territori així com reforçar l’educació ambiental. La diversitat biològica i el conjunt del patrimoni natural és extraordinàriament rellevant al nostre territori, amb una riquesa d’espècies i d’hàbitats superior a molts països europeus de més superfície, i amb un territori que – de moment- manté en un 65% de la seva superfície un alt grau de naturalitat. I diem “de moment” perquè aquesta situació pot canviar si es porten a terme els nombrosos macroprojectes que vol portar a terme el govern català (ampliació de l’aeroport, JJOO, BCN World, etc.). L’aportació dels ecosistemes al benestar humà és la base del desenvolupament socioeconòmic. Els anomenats «serveis ambientals dels ecosistemes» depenen precisament del funcionament ecològic dels sistemes naturals i del bon estat de conservació de la diversitat biològica. El patrimoni natural conforma bona part dels paisatges del territori català i és un element fonamental de la seva identitat nacional. És per aquest motiu que cal apostar amb fermesa per la seva protecció i millora.
En el torn de mocions com a CUP Nord-oriental hem presentat la moció per a la defensa del territori i rebuig al projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i de priorització del TAV a Reus i Girona. En la defensa de la moció hem criticat que en els darrers mesos tant el govern català com l’espanyol han demostrat que continuen apostant per polítiques que no fan més que seguir sustentant el model extractivista i depredador que ens empeny cap a l’abisme del col·lapse climàtic i ambiental. Una defensa que ha anat una mica en la línia del que ja defensava Walter Benjamin: “la nostra autoalineació ens permet viure la nostra pròpia destrucció com un goig estètic”. Vam rebutjar el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i la priorització del TAV a Reus i Girona denunciant que aquests projectes són el màxim exponent d’un sistema econòmic que ens condueix a una economia fràgil i precaritzada que, a més a més, s’allunya dels necessaris i urgents canvis per posar la vida al centre i la transició cap a un model alternatiu. La part més sorprenent van ser els arguments exposats per l’equip de govern: cants de sirena sobre els beneficis de l’ampliació de l’aeroport i el “progrés” econòmic que portarà associat. El president de la Diputació ha fet servir un curiós argument relacionat amb el fet que només la CUP votaria a favor d’aquesta moció (1 diputada en relació amb els 26 diputats totals). Ha comentat que si la gran majoria vota en contra d’aquesta moció i només la CUP hi vota a favor som nosaltres que anem equivocats i que som nosaltres que ens hem de replantejar el nostre posicionament perquè som “una minoria”. Podríem fer una crònica sencera derivada d’aquests comentaris del president, però ara mateix el que li diríem és que seria bo que no menystingués la capacitat i el poder de transformació de les minories. Que el president faci aquest tipus d’afirmacions ens fa pensar que el president potser no ha dormit mai amb un mosquit. Com afirma el Dalai Lama XIV: “Si creus que ets massa petit per marcar la diferència, prova de dormir amb un mosquit”. En acabar la defensa de la moció hem entregat un exemplar de l’informe “Caminar sobre l’abisme dels límits: polítiques davant la crisi ecològica, social i econòmica” elaborat per Ecologistes en acció el juliol de 2020 a cadascun dels grups polítics de la Diputació de Girona. Disponible a:
https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2019/09/informe-caminar-sobre-el-abismo-catala.pdf
El grup del PSC ha presentat una moció amb motiu del dia 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La primera versió de la moció introduïa el tema de la prostitució. Un fenomen que per nosaltres mereix un debat profund. És un debat que cal afrontar amb serenitat i tenint en compte la opinió de les persones que es troben al centre d’aquesta qüestió. Massa vegades passa en aquesta societat que es prenen decisions sense tenir en compte als afectats/des. També pensem que és un debat que caldria afrontar-lo amb serenitat a nivell de país. De fet, vam demanar que s’obrís una taula de treball per afrontar aquesta situació a comarques gironines. Som molt conscients que l’explotació sexual és una de les formes més extremes de violència contra les dones i que cal protegir a les víctimes. Però també som molt conscients que abolir la prostitució no és la solució directa per a aquestes dones. L’ampli debat sobre prostitució dins el feminisme tampoc s’incorporava en aquesta primera versió. Un cop retirat aquest punt, hi hem votat a favor.
Finalment, m’agradaria destacar que en el conjunt de les intervencions que he fet en representació de la CUP Nord-Oriental en aquest ple de novembre el fil conductor que les ha marcat ha estat el de defensar que, tot i estar en minoria, treballem amb fermesa i convicció per escriure un altre present i un altre futur mal que els hi pesi a la “majoria”. La democràcia no es basa només en “fer lleis”. És, sobretot, una manera de conviure basada en el respecte de les majories i de les minories.
