Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 39 Més avions, més carreteres i més turistes
Més avions, més carreteres i més turistes. Aquest seria un dels titulars possibles del ple d’aquest mes de febrer. El ple ha començat amb un “donar compte” del conveni de col·laboració entre “diferents entitats” per a la promoció turística de les comarques gironines com a destí turístic, i en especial l’Aeroport de Girona. Amb aquest conveni, el govern de la Diputació de Girona format per ERC i Junts ha “donat compte” d’una nova ofensiva contra el territori i la seva gent. L’actual govern de la Diputació de Girona tenia dos camins possibles:
– Un camí és el de tenir cura de les condicions de vida actuals i de les generacions futures. El que resumidament seria defensar la Terra i col·laborar a construir futur. Un futur digne per a tothom.
– L’altre camí és deixar que algunes persones privilegiades (diguem-li patronal o oligarquies econòmiques, perquè acaben essent el mateix) mantinguin el seu camí de destrucció del territori per maximitzar els beneficis individuals immediats.
Tirant endavant aquest conveni ERC i Junts han triat la segona opció. Fent veure que no veuen el tsunami climàtic i ecològic que ve. El text del conveni és una pura “ODA al turisme de mobilitat internacional”. Hi ho deixen ben clar a la part expositiva:
2. Que el transport aeri esdevé una de les fonts principals per a la promoció i el desenvolupament turístic, especialment en territoris com el nostre que disposen d’aeroports regionals.
Tot això quan sabem que el transport terrestre, aeri i marítim és un dels causants principals de l’escalfament global. Però pel govern de la Diputació de Girona sembla que això no és motiu de preocupació. Es tira endavant un conveni pel qual es determina que cal continuar promocionant l’arribada de turistes per via aèria. Per arribar, tal com defensava el President Noguer als 5 milions de turistes gràcies en part a l’estació de l’AVE que es vol fer a l’aeroport. ERC i Junts és evident que no s’han preguntat amb quins recursos hídrics es compta per atendre les necessitats de tots aquests turistes. Amb la firma d’aquest conveni pensem que es continua amb la lògica de sempre de transferir diners públics cap al privat. Ja fa uns anys la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya van aportar recursos públics per incentivar la presència i creixement de Ryanair a l’aeroport de Girona. La Comissió Europea manté oberta, a hores d’ara, la investigació sobre les subvencions per part d’administracions públiques a Ryanair per operar des de l’aeroport de Girona-Costa Brava. Es tracta d’una investigació que va començar fa gairebé deu anys, el 2013, i que es va ampliar el 2020, quan la Comissió va considerar de forma preliminar que aquestes ajudes, en format d’acords de promoció, haurien pogut ser il·legals.
A banda, promocionar aquest tipus d’activitats posa en dubte el compliment de diverses lleis, declaracions i plans aprovats a Catalunya com ara:
1. La Llei 16/2017 de canvi climàtic
2. La declaració d’Emergència climàtica de la Generalitat de Catalunya de 14 de maig de 2019
3. El Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya
4. L’estratègica catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030
Tot i això es tira endavant aquest conveni altament insostenible.
La qüestió central de tot plegat és si a nivell institucional i polític s’ha reflexionat i debatut prou sobre un tema central: el turisme. Nosaltres creiem que no. Volem més turisme? Quines conseqüències ambientals i socials té a banda de les econòmiques? És clar que el turisme que es promou a partir d’aquest conveni el que fa és desenvolupar l’economia…però no l’economia de la majoria de la gent sinó de determinades empreses.
Com a CUP-AMUNT sempre hem defensat que cal posar límits a l’expansió del turisme evitant la saturació dels recursos turístics, respectant sempre la capacitat de càrrega dels espais i aplicant mesures correctores per combatre l’estacionalitat.
És una llàstima perquè amb aquest conveni el govern de la Diputació de Girona tira a la paperera de la història la declaració d’Emergència climàtica i oblida (conscient o inconscientment) els paradisos fiscals que aprofiten les grans corporacions turístiques i de transport aeri. És una llàstima perquè no hem après res de la crisi de la COVID19.
Ens hem abstingut al punt relacionat amb un crèdit extraordinari. Ens abstenim perquè un dels punts és una subvenció nominativa per a “arranjar” un camí municipal i tal com diu al punt “que actualment s’ha convertit en una autèntica carretera”. Al pas que anem tots els camins s’aniran convertint en autèntiques carreteres. I tindrem un territori totalment trinxat de carreteres.
Pel que fa a la modificació dels Estatuts del Consorci català pel desenvolupament. En aquest punt hem tornat a insistir en el que suposa basar la transformació del país i dels municipis en els fons europeus. Uns diners que no cauen del cel. Venen amb unes condicions que carreguen contra la majoria social. Per rebre aquests fons l’Estat espanyol s’ha compromès a portar a terme canvis estructurals a nivell laboral i de pensions. A banda, en la majoria dels casos aquests fons impliquen transferencia de capital a grans empreses. Pensem que és important recordar aquesta qüestió en aquest punt.
Sobre la 5a edició del concurs per a l’obtenció de la marca Girona Excel·lent, el segell de Qualitat agroalimentària que s’atorga de forma bianual, tot i debatre’s entre el vot contrari i l’abstenció finalment ens hem abstingut. El concurs bàsicament consisteix a seleccionar els millors productes d’acord amb unes categories preestablertes entre els presentats al premi per part dels mateixos productors/es. La selecció la fa un jurat a partir únicament d’un tast dels mateixos i amb el requisit principal que estiguin elaborats cent per cent a comarques gironines (a banda que el producte ha d’estar disponible al mercat i estar envasat i etiquetat segons la normativa). Així doncs, l’únic criteri a valorar és el gust. Això ja ho vam criticar en l’anterior edició i seguim amb aquest criteri de selecció.
En aquest ple de febrer també es presentaven per a aprovació inicial les bases específiques reguladores de subvencions per al desenvolupament de bones pràctiques agràries a la província de Girona. Com a CUP-AMUNT donem suport a aquestes bases de subvencions de bones pràctiques agràries a comarques gironines. Però com ja vam expressar l’any passat tenim molts dubtes. Dubtes en relació a si realment subvencions amb una dotació tan minsa poden ajudar a promoure realment “bones pràctiques agràries”. Ens crida l’atenció, a més, que les “bones pràctiques agràries” ja són un requisit per a les ajudes provinents de les PAC (les polítiques agrícoles comunes).
El ventall d’actuacions subvencionables és molt gran: gestió d’espais oberts (en guaret i prats), ramaderia extensiva en punts estratègics, creació de marges i talussos, cobertes vegetals entre fruiters, oliveres i vinyes, per fer barreja de cultius i pel foment de sembra sense ús d’herbicides. Un ventall molt ampli i unes subvencions molt minses (un import màxim de 3.500 euros).
A banda, d’impulsar les subvencions com les que avui s’aproven en aquest ple caldria anar molt més enllà i incloure la realitat actual del sector primari d’aquest país en els instruments de la planificació territorial i sectorial. En un país on cada vegada hi ha menys explotacions agràries familiars i més explotacions de perfil empresari-industrial.
El context de la globalització actualment compromet la viabilitat de la producció agrària catalana. Un primer pas per garantir la viabilitat de la producció agrària seria relocalitzar l’economia i abandonar progressivament la política de subvencions. La proposta que es porta avui a ple creiem que sí que va en la línia de transitar cap a l’agricultura regenerativa.
Hem votat també favorablement a les bases de subvencions per a les campanyes “Tallers ambientals” i “Del Mar als Cims. És important que des de les institucions es doni suport a entitats i equipaments per a desenvolupar campanyes d’Educació ambiental. Com a CUP-AMUNT sempre ens hi hem mostrat a favor. Ara bé, el que sembla increïble és que per una banda des de la Diputació de Girona es venti de que és una institució que vol complir els Objectius de Desenvolupament sostenible i la partida dedicada a la campanya “Tallers Ambientals” i a la campanya “Del Mar als Cims” es mantingui exactament igual que la de l’any passat. Poca consciència ambiental hi veiem aquí.
Hem votat en contra de l’aprovació definitiva del projecte de la variant de Vilafant. L’octubre de 2022 es va portar a ple l’aprovació inicial del projecte de compliment de prescripcions i actualització de preus del projecte de condicionament d’un tram de la carretera GIP-5129, de Vilafant a Borrassà, amb un nou pont sobre el Manol. En aquell moment es van introduir les modificacions de l’informe desfavorable presentat per la Unitat de Carreteres de l’Estat l’any 2021 i es va tornar a presentar perquè es tirés endavant. Amb aquesta proposta que avui s’ha portat a ple constatem, per enèsima vegada, que la Diputació de Girona segueix un model caduc i obsolet de carreteres sobredimensionades, innecessàries i insostenibles des de tots els punts de vista (econòmicament, ambientalment i socialment) com és el cas de la variant de Vilafant. Un model i unes maneres de fer que no volem ni per comarques gironines ni pel nostre país.
El model (o manca d’ell) que està desplegant la Diputació de Girona en relació amb la xarxa viària no sembla el més adequat per afrontar la situació d’emergència climàtica i ecològica actual. Des de la CUP-AMUNT n’hem sigut sempre crítics, i també des del territori diverses veus qüestionen una política de manteniment de carreteres excessivament agressiva amb l’entorn i surten moviments que s’oposen als diferents projectes de carreteres que amenacen el paisatge, la biodiversitat i la tranquil·litat dels municipis i el seu entorn.
Precisament un dels exemples és la plataforma “No a la Variant de Vilafant”. L’aposta de l’equip de govern de la Diputació de Girona (JUNTS + ERC) és seguir prioritzant el transport privat i no voler articular una mobilitat sostenible ni preservar l’entorn. Volem + trens i – carreteres. La Diputació continua apostant en un model de mobilitat caduc i obsolet que prioritza la mobilitat del vehicle privat per sobre del col·lectiu i de sistemes de transport més sostenibles com és el cas del tren o el tramvia i promovent l’ampliació de carreteres. Constatem un cop més que des del govern de la Diputació viuen desconnectats de les necessitats reals del territori.
Pel que fa a l’apartat de mocions, el PSC ha presentat una moció sobre el compliment del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals. Com a CUP hem presentat en diversos municipis mocions en favor dels drets dels animals en la línea d’actualitzar ordenances i tinença d’animals; impulsar programes per a l’esterilització de gossos i gats, dotar la figura d’agents ambientals d’eines i recursos per a fer complir les ordenances així com l’impuls de campanyes municipals per denunciar l’abandonament d’animals domèstics o bé per evitar l’adquisició d’animals exòtics als municipis. Tot plegat perquè entenem que els municipis són una peça clau en la socialització i la conscienciació ciutadana no només de la importància de garantir els drets dels animals sinó també del paper que juguen en la pèrdua de biodiversitat als mateixos municipis. Cal també i de forma urgent que s’implementin mesures legals per al control de la venda d’animals domèstics i ser més contundents amb els exòtics. Aquesta és l’arrel del problema i com acostuma a passar sovint els municipis han d’acabar gestionant conflictes que tenen l’arrel en la no regulació mercat. És per aquest motiu que ens hem abstingut en aquesta moció.
El que hem pogut constatar un cop acabat el ple és que Junts i ERC continuen amb la dinàmica de la vella política. Una política que basada a promoure més avions, més carreteres i més turistes. I en generar una suposada riquesa que acaba en mans privades. Aquest és el model de país que es dibuixa mes a mes als plens de la Diputació de Girona.
