Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 6: ple ordinari de Febrer
24/02/2020
Dimarts passat vam tenir ple i us en vull destacar dos acords aprovats: una moció i unes bases de subvencions esportives. La moció dóna suport al dret a morir dignament i es va presentar consensuada amb tots els grups polítics, malgrat la feina correspon sobretot a l’Associació pel Dret a Morir Dignament que fa temps que és present també a comarques gironines i treballa a tots nivells perquè tothom pugui escollir una mort digna i, en tot el possible, adaptada a les nostres voluntats. També cal agrair les facilitats i feina feta per la diputada Maria Puig per tal que l’entitat ens pogués explicar la seva tasca i objectius i per acordar-hi la moció. Que aquest sigui un tema de consens en un espai transversal com el plenari de la Diputació és, sens dubte, una bona notícia i cal aprofitar-ho per, com s’acordava en la moció, promoure el Document de Voluntats Anticipades a les comarques gironines amb campanyes informatives a la ciutadania però també al personal de serveis públics que han d’informar-ne i facilitar-ne la seva validació. Esperem que amb el desenvolupament de totes aquestes actuacions, aquest hagi estat només un primer petit gran pas cap a la normalització de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit per tothom qui així ho vulgui.
En relació el segon tema, en aquest cas malauradament, també va haver-hi força consens. Només la CUP vam mostrar la nostra disconformitat amb una abstenció. M’explico. El punt que es portava a aprovació és un recull de “bases reguladores de subvencions de la Diputació de Girona per al finançament de l’acció de promoció i foment de l’activitat física i l’esport a les comarques gironines”. Aprofitant l’oportunitat que ens va donar l’àrea d’esports fa dies, vam fer diverses aportacions en aquestes bases. Malauradament només se’n va acceptar una. Entenem que a l’esport se li ha de donar suport des de les administracions públiques sobretot en tant que eina de salut i cohesió social, per això vam demanar que en la línia que dóna suport a l’activitat esportiva de base es reduís el pes que es dona al nivell de competició i s’incorporessin criteris de tipus social i així es va fer. S’ha inclòs doncs, com a criteri de valoració el fet que l’entitat disposi d’un programa o línia d’ajuts o beques per esportistes amb baixos recursos econòmics o en risc d’exclusió social i el nombre d’esportistes que s’hi acullen. Sabem que són molts els clubs esportius arreu de les nostres comarques que fan aquesta aposta i és just que se’ls reconegui i subvencioni aquesta aposta.
Per altra banda, però, vam qüestionar l’equiparació que es fa en el cas del bàsquet de la segona lliga femenina amb la lliga EBA masculina (la quarta en quan a nivell) pel que fa a l’aportació econòmica. Des del govern es justifica perquè la lliga femenina 2 és semiprofessional i les despeses a nivell de desplaçaments, retribucions… són equiparables. Des de la CUP, però, vam defensar que aquesta equiparació no fa més que perpetuar una situació de discriminació existent i que l’aposta de la Diputació hauria de ser treballar per superar-la. No podem anar fent jornades de promoció de l’esport femení però després mantenir aquestes discriminacions en les línies de subvencions que limiten les possibilitats de les jugadores de dedicar-se professionalment al bàsquet de la mateixa manera que ho fan els homes.
Al mateix temps, vam qüestionar que s’incorporés una línia de suport als ambaixadors de l’esport gironí, una programa promogut pel Patronat de Turisme precisament perquè l’objectiu principal del mateix tal i com diuen les mateixes bases és el foment de la projecció de les Comarques Gironines a l’exterior. Entenem, doncs, que no és des d’esports que s’han de dedica recursos a la promoció turística i econòmica perquè entenem que l’aposta en matèria esportiva hauria de ser, com dèiem, la promoció de l’esport com a eina de salut i cohesió social. De fet, i per acabar, cal recordar que aquestes línies de subvenció són, en realitat, la xocolata del lloro de totes les subvencions que es reparteixen en matèria esportiva des de la diputació, doncs una part important d’aquestes són de concessió directa de tipus nominatiu, és a dir que s’assignen partides a entitats (des de clubs de tot tipus fins al Rally) tant per activitats concretes (un congrés, una cursa, un torneig…) com per suportar l’activitat diària de les mateixes i, el més important, sense un criteri clar de perquè a aquesta entitat i no a una altra i de perquè aquesta quantitat i no una altra. Així doncs, la nostra aposta va ser una abstenció perquè precisament és on creiem que cal anar posant el pes del pressupost en les subvencions amb criteris clars, iguals per tothom i avaluables. Seguirem treballant, però, perquè aquests siguin, a més, més justos amb l’esport femení i els que aposten per l’esport com a eina d’inclusió.
