Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 2: Ple de setembre 2019
01/10/2019
Després del ple de cartipàs i un ple extraordinari a principis d’agost per tal que tothom pogués marxar de vacances, el ple de setembre ens ha servit per començar a agafar ritme. Amb unes dues hores de durada, hi ha que diuen que va ser un ple llarg, a mi, que vinc de l’Ajuntament de Girona on sovint tenim plens de 5 i 6 hores, no m’ho va semblar. Sigui com sigui, i tot i que entenc que és aviat encara per fer generalitzacions, començo a fer-me la idea de la dinàmica dels plens. A nivell de temes que van a ple: canvis als pressupostos (transferències de partides, crèdits extraordinaris, suplements, aprofitament de romanents…), subvencions (repartir-ne és la principal activitat de la Diputació) i aspectes relacionats amb el manteniment de carreteres van ocupar pràcticament tot el ple. En la majoria de punts, una explicació breu per part del o la responsable del govern i cap intervenció a l’oposició. Els plens, certament, avancen amb una agilitat sorprenent.
Tanmateix, sí així havia estat sempre anys enrere, sí que s’hi va notant el pas de la CUP per la institució el mandat passat i és que grups polítics com el del PSC que porten anys a la institució (al govern o a l’oposició) seguint les dinàmiques de sempre i sense voler ser, en cap moment, veus discordants (a no ser que sigui per discutir sobre el color groc), sembla que ens han pres mides i també volen fer-se sentir. Potser doncs, en aquest mandat, no seré l’única, com habitualment ho era en Lluc en els darrers quatre anys, a aixecar la mà per opinar, qüestionar, dissentir, proposar… en definitiva fer política d’oposició. Potser. Però ja sabeu allò de que a vegades val més estar sola que mal acompanyada i us explicaré el cas de la moció del PSC perquè ho entengueu.
Al Ple de la Diputació el PSC va presentar una moció en relació amb la carta d’ENDESA als Ajuntaments en què proposava la creació d’una taula de diàleg amb les diverses administracions, reclamar a la Generalitat que assumeixi la tasca de signar un conveni amb les companyies subministradores i la implicació en el pagament del deute i comunicar als ajuntaments la recomanació de no satisfer els imports i actuar conjuntament. Tot el plenari va votar en contra, amb un discurs de to paternalista i pedant com el que ens té acostumades el diputat Piñeira inclòs, excepte una servidora, ja que des de la CUP vam optar per l’abstenció. Vam argumentar que compartíem la necessitat de fer front a Endesa i les comercialitzadores que vulguin seguir-la en la seva amenaça als ajuntaments i la ciutadania, però que les peticions que feien estaven superades, no aportaven res de nou, no contenien cap exigència a Endesa i assumien que part del deute s’hauria d’assumir des de les administracions públiques. Era, en definitiva, una moció oportunista i fins i tot cínica venint de qui ha forma part del règim del 78 que ha posat les bases i continua integrat en aquests oligopolis energètics i els seus abusos. Poc després el PSC posava la seva maquinaria a funcionar perquè les seves xarxes i els mitjans afins expliquessin que érem unes insolidàries per no votar a favor de la seva moció, aquest, de fet, devia ser l’objectiu de tot plegat. Vaja que, encara que amb matisos, tot fa pensar que a la Diputació continuarem estant molt soles.
