Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 1: Ple del Cartipàs
Estrenem secció d’aquest mandat 2019-2023 a la web de la CUP Nordoriental: “Cròniques cupaires des de la Diputació”. En ella, la nova diputada Laia Pèlach posarà llums i taquígrafs al què es cou dins els murs de la Diputació de Girona
El ple de presa de possessió és quasi una cerimònia, diria que té més de protocol que ple, cert que hi ha discursos i per tant un marca la seva línia política i mostra quin paper vol tenir en els propers anys, però aleshores tot és una declaració d’intencions, paraules boniques que recullen allò que s’ha pregonat durant la campanya i que, entre altres, volen satisfer l’electorat propi. Però després és quan tot comença de debò i ha de començar a traduir aquelles paraules en fets. La primera prova de foc és el ple de cartipàs i us vull explicar com va anar a la Diputació de Girona.
El cartipàs són un conjunt d’acords i decrets que determinen quina serà i com funcionarà l’estructura política, en aquest cas, de la diputació. Des dels horaris dels plens a les retribucions dels diputats i diputades o el nombre de càrrecs de confiança, passant per la configuració de les àrees de govern. Tot això es determina per cada nou mandat a proposta del govern.
A la Diputació de Girona hem passat d’un govern de CiU a un govern de coalició de Junts per Catalunya (canvia el nom però no les persones) amb ERC. Del suposat programa conjunt que motiva el pacte en sabem ben poc, però el que sí que ha transcendit des del primer moment, i es va concretar en el ple de cartipàs, és com es reparteixen les cadires els dos grups. Una podria pensar que l’entrada d’ERC al govern hauria d’anar associada a unes polítiques públiques més d’esquerres (com us deia, això està per veure), però també a una manera de fer política diferent. Això, en gran part, és el que ve determinat en el cartipàs i lamentablement, he de dir que l’entrada d’ERC al govern ha suposat un pas enrere en el que camí cap a la dignificació de la política. El cartipàs aprovat a la Diputació de Girona no només amb el suport del govern sinó també amb l’aval del PSC, Indepentdents per la Selva i Tots per l’Empordà suposa un important augment en la despesa de l’estructura política i un retrocés en la representativitat democràtica i la transparència d’aquest ens.
D’una banda es redueixen les aportacions econòmiques pels grups polítics, però en canvi s’augmenten els sous dels diputats, especialment els del govern, i augmenten el nombre de càrrecs de confiança i el cost dels mateixos. Parlem de números, perquè tothom sàpiga bé de què estem parlant. Això és el que cobraran anualment els diputats i diputades en funció del seu càrrec (sigui a través d’un contracte de dedicació exclusiva o percebent el màxim d’indemnitzacions per assistència a reunions). Més enllà del 2,5% d’augment generalitzat, els diputats de govern tot i passar de 14 a 20 han augmentat la retribució de 40.000 a 45.000. Només això ja suposarà un increment de la despesa en retribucions a l’estructura política considerable. A més, però, s’ha decidit augmentar el nombre de càrrecs de confiança de 25 a 27, el màxim permès per llei i concretament se n’ha creat un per garantir que també ERC pugui tenir un adjunt al gabinet de la vicepresidència, com ja tenia i manté Junts per Cat, amb un sou concretament de 47.875,20€ anuals. Un fet que, al nostre parer, evidencia la creació d’estructures paral·leles dels dos grups, lluny de la unitat estratègica que pregonen.
| Càrrecs | Retribució bruta anual |
| President | 76.875€ |
| Vicepresidents (2) | 64.575€ |
| President delegat del Dipsalut | 64.575€ |
| Vicepresident Primer Patronat de Turisme Costa Brava Girona, SA | 60.000€ |
| Vicepresident Segon Patronat de Turisme Costa Brava Girona, SA | 50.000€ |
| President delegat XALOC | 51.250€ |
| Portaveu del grup polític oposició | 43.050€ |
| Portaveu de grup polític oposició | 43.050€ |
| Diputat de govern | 45.000€ |
| President i portaveu grup polític oposició (exercit de forma simultània) | 33.825€ |
| Diputat oposició | 33.825€ |
Tot plegat, sous que estan molt lluny del que ingressen la majoria de ciutadans i ciutadanes dels nostres municipis. Però, és que a més, sabeu ben bé què fan tota aquesta gent per guanyar-se aquest sou? Quantes vegades els heu sentit o heu pogut llegir les seves explicacions sobre la feina que fan a la diputació? Sobre això, us recomano que repasseu el que el meu company Lluc Salellas ha anat explicant en el seu pas per aquest ens els darrers quatre anys (https://escritspergirona.wordpress.com/author/llucsalellas/). Jo, en tot cas, el que de moment us puc dir és que el Ple de Cartipàs va durar uns 45 minuts i només vam intervenir 4 dels 27 diputats i diputades que hi vam assistir.
Però, com us deia, el cartipàs també és un pas enrere en termes democràtics i de transparència, malgrat ser aquesta una prioritat del govern segons ells mateixos. I és que no tan sols no s’ha avançat en donar representativitat de tots els grups ens els diferents organismes i ens dependents sinó que se’ns ha exclòs d’espais on érem en el mandat passat com el Consell Rector de Xaloc. Potser perquè hi hem estat una veu crítica, potser perquè molestem, però em temo que tot plegat és fins i tot molt més banal que això: assegurar-se la retribució associada a l’assistència a aquests ens. A nosaltres no ens afecta, essent una única diputada em tocarà anar a totes les reunions i, per tant, les indemnitzacions corresponents superarien de llarg el màxim fixat en el meu cas. No és així, en canvi, en el cas dels diputats del govern (o de grups de l’oposició com el PSC) que, per assegurar-se d’ingressar aquest màxim necessiten ser presents (físicament) a un mínim de reunions i els cal, per tant, formar part d’aquests consells de fundacions, consorcis o patronats depenents de la Diputació.
Deixem-nos estar, les diputacions són, sobretot, espais de finançament dels partits, repartidores de càrrecs amb remuneracions associades i de calers per als municipis i l’interès per ser-hi és sovint sobretot econòmic. Per això, la nostra aposta és clara, cal eliminar aquestes estructures anacròniques. Mentrestant, hi serem per posar llum i taquígrafs a tot plegat.
