Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 5: Diputransparència
EL TSJC dóna la raó a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i sentencia en contra de la Diputació de Girona per manca de transparència.
22/01/2020
Ahir vam tenir ple a la Diputació de Girona, va ser un ple relativament llarg, dues hores i mitja, res comparat amb els que tenim a l’Ajuntament de Girona, però més del que és habitual a la Diputació. Del ple, en vull destacar el final. A l’apartat de precs i preguntes hem fet dues preguntes. La primera sobre les reunions que el President de la Diputació està fent arreu de les comarques gironines amb alcaldes i alcaldesses de cada comarca. Bé, la pregunta no era sobre la reunió, que ens sembla una pràctica positiva de diàleg amb el territori i els i les seves representants, sinó sobre el sopar al qual la Diputació convida als alcaldes un cop acabada la reunió (d’una hora i mitja de durada prevista). Preguntàvem, concretament, sobre el cost d’aquests sopars. No ens han donat resposta. De fet, sí que ens n’han donat avalant la pràctica de la diputació de pagar sopars a alcaldes i alcaldesses però sense informar del cost de tot plegat. Aquestes són el tipus de pràctiques que des del grup de la CUP ens neguem a acceptar i que entem que han de desaparèixer de les nostres institucions, mentre que els grups polítics al govern, ERC i Junts per Catalunya, promouen o avalen amb el silenci i complicitat.
La segona pregunta era sobre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sentència desestimava el recurs de la Diputació de Girona contra una resolució de Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). El punt de partida de tot plegat, era una denúncia del grup de la CUP feta a la GAIP en el mandat anterior per la negació de la Diputació a facilitar una sèrie d’informacions que el nostre grup havia sol·licitat. Aleshores la GAIP ens va donar la raó i va reconèixer el nostre dret a accedir a les informacions i expedients que havíem sol·licitat i exigia a la Diputació que ens hi donés accés (per a més info a aquest enllaç)
La Diputació, per tant, es va veure obligada a fer-ho, però al mateix temps va interposar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de la resolució que li obligava a donar-nos accés, és aquest recurs que ara es sentencia amb frases com aquestes: “Quant a la demanda, assenyalar que aquesta haurà de ser íntegrament desestimada. I haurà de ser així pels propis arguments emprats en el seu moment per la GAIP, la qual, de forma impecable, ja hauria donat una resposta extensa i a bastament fonamentada a les reserves formulades per la DdG, poc més que reproduïdes en aquest procés. Tanmateix, això no impedirà que aquest Tribunal formuli, en els termes que seguiran, algunes consideracions afegides:” (i efectivament, encara hi afegeix alguns arguments). A més, la sentència imposa les costes del procés a la Diputació de Girona. O, dit d’altra manera, la tossuderia de la Diputació en contra d’una comissió que té l’objectiu de garantir el dret d’informació ciutadana, la pagarem entre totes (podeu consultar la sentència del TSJC íntegra aquí:
http://www.gaip.cat/web/.content/pdf/20200108_Sentencia_TSJC_ElectesLocals_CAT.pdf )
La pregunta, era doncs, quan ens costaria aquesta tossuderia i si ara amb ERC al capdavant de l’àrea de transparència es pensava rectificar. Tampoc aquí ens han respost el cost de tot plegat però en canvi han dit que estan valorant recórrer (diria que té un punt testosterònic tot plegat). Tampoc, evidentment cap autocrítica ni rectificació, sinó que els dos grups al govern s’han dedicat a treure pit en polítiques de transparència i encara han gosat insinuar que érem nosaltres qui teníem mancances en qüestió de transparència. D’això, però, en parlarem un altre dia, val la pena dedicar-li un espai propi.
