Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 11: Carretera a Siurana i Volem l’aigua clara.
La Diputació és sovint una mica com una caixa de sorpreses. Una reunió, un tema que es porta a ple o una notícia que apareix a xarxes o als mitjans de comunicació et posa en alerta, estires al fil i voilà, acabes topant amb una manera de fer, una dinàmica, tan assumida que només et sorprèn a tu.
3/11/2020
La Diputació és sovint una mica com una caixa de sorpreses. Una reunió, un tema que es porta a ple o una notícia que apareix a xarxes o als mitjans de comunicació et posa en alerta, estires al fil i voilà acabes topant amb una manera de fer, una dinàmica, tan assumida que només et sorprèn a tu. Aquí és on hem arribat a partir d’un punt que apareix a la comissió informativa i que ens porta a posicionar-nos en contra d’una ampliació d’una carretera. La carretera és la que va de la C31 (sí, aquesta que SOSCostaBrava està denunciant que volen convertir en l’autopista de la Costa Brava) fins a Siurana, un poble d’uns 160 habitants. Nosaltres quan parlem d’ampliar carreteres o fer-ne de noves, intentem mirar-nos-ho bé: contactar amb gent del territori i entitats ecologistes, consultar a l’expedient el projecte i les seves implicacions, esbrinar si hi ha alguna oposició a la mateixa i entendre a quins interessos respon tot plegat, perquè, per norma, entenem que ara mateix no és una prioritat construir ni ampliar carreteres. I això és el que vam fer, fins i tot vam desplaçar-nos al territori per reunir-vos amb veïns i veïnes del municipi i conèixer sobre el terreny tot el que envolta aquesta ampliació. Sobretot ens vam trobar amb molta desinformació, indignació i molts dubtes però també amb una gran preocupació per tot plegat i ganes de treballar-hi. I sí, al ple, vam ser els únics que vam votar en contra i amb el paternalisme de sempre el govern va menysprear els nostres dubtes i va decidir tirar endavant amb el projecte. Però de tot plegat n’ha sortit un grup de veïns i veïnes disposats a informar-se i a lluitar per defensar la tranquil·litat i seguretat del seu poble, el seu paisatge i tot el que representa i això té molt valor. Seguirem al seu costat perquè entenem que si algú té alguna cosa a dir sobre aquesta carretera són ells i a la Diputació també pertoca escoltar-los i atendre’ls.
Una altre tema que m’agradaria destacar del darrer ple, és la moció que vam presentar per donar suport als municipis en la seva aposta cap a la municipalització de l’aigua. La moció portem temps treballant-la i forma part d’una campanya que des de la CUP estem fent a comarques gironines per avançar en la gestió pública de l’aigua. Les propostes concretes que fèiem a la Diputació eren: elaborar un estudi sobre l’estat de la gestió de l’aigua als municipis de la nostra demarcació i crear un pla de serveis per donar suport als municipis que vulguin recuperar la gestió pública de l’aigua. Doncs ni una cosa ni l’altra. Malgrat vam fer un esforç per fer-ho arribar al govern amb temps per treballar-la de manera que pogués anar endavant, van ser incapaços d’implicar-se ni el més mínim per acompanyar aquest procés cap a la gestió pública de l’aigua que estan fent o s’estan plantejant molts municipis arreu del país. L’aposta cap a la municipalització de l’aigua sovint requereix una mirada supramunicipal, ja que les infraestructures i expertesa que es necessita sovint fa difícil que sigui assumida des d’un únic municipi petit o mitjà. Per això entenem que és clau conèixer l’estat actual i des d’aquesta mirada supramunicipal plantejar les diverses opcions existents per tal que tots els municipis que ho vulguin puguin optar per la gestió pública amb garanties de qualitat, transparència, participació i justícia social i ambiental. El pla de serveis pretenia oferir als municipis formació, assessorament tècnic i jurídic i la realització dels estudis necessaris per fer el pas a la municipalització. En definitiva preteníem que la Diputació exercís la funció que dóna sentit a la seva existència: donar suport als municipis, també en un tema clau com garantir aigua potable de qualitat a la ciutadania. Doncs res de res, decebedor, i més tenint en compte que la presència d’ERC al govern alhora que governa en una colla de municipis on coneixen prou bé el drama de la privatització de l’aigua i les dificultat per municipalitzar-la.
No podem dir que fos un ple exitós en quan a resultats, però ja sabeu que a les cupaires ens agrada dir que fem feina de formiguetes i no ens rendim així com així. Tant el tema de la carretera com el de l’aigua són llavors que anem plantant i seguirem regant perquè mica en mica vagin sortint flors.
