Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 10 : Crònica del ple de repressa
02/10/2020
Una mica com un miratge, aquest estiu alguns ajuntaments s’han animat a tornar a fer plens presencials, sempre prenent totes les mesures necessàries. A la Diputació no s’ha ni intentat. Segurament a molts això dels plens telemàtics els ha anat de perles, ara ja no s’han ni de desplaçar per escalfar la cadira del saló de plens.
Una mica com un miratge, aquest estiu alguns ajuntaments s’han animat a tornar a fer plens presencials, sempre prenent totes les mesures necessàries. A la Diputació no s’ha ni intentat. Segurament a molts això dels plens telemàtics els ha anat de perles, ara ja no s’han ni de desplaçar per escalfar la cadira del saló de plens. Total, bona part dels diputats i diputades assisteixen al ple com qui va a un espectacle, estic segura que si preguntéssim a alguns què es vota no sabrien ni respondre-ho. Dels 27 que som, en aquest ple vam intervenir potser una desena? La mitjana de tots els plens d’aquest mandat no crec que sigui gaire més elevada. És una de les coses que més em costa entendre d’aquesta institució, sorprenentment als diputats i diputades ni tan sols se’ls demana que aixequin la mà per indicar el sentit de votació, es dóna per suposat a partir de la intervenció (o la no intervenció) dels o les portaveus. Una dinàmica ben diferent de la que coneixia jo a l’Ajuntament de Girona i que facilita la discreció amb la que se sent còmode aquesta institució. Per això, penso que aquí els plens presencials tardaran a tornar.
Així doncs, el de represa va ser de nou un ple telemàtic. Tanmateix, era un ple interessant, carregadet de punts, entre els quals destacaven els comptes generals. Bé, els destaquem nosaltres perquè segons el president són només “un informe tècnic”. Certament, un informe tècnic que explica que ha ingressat i com s’ha gastat els calerons (de tots, és clar) la Diputació de Girona durant l’any 2019. Prou sucós, doncs. D’això n’haurem d’anar parlant perquè certament els comptes generals són una oportunitat per conèixer i donar a conèixer el funcionament d’un ens massa desconegut com la Diputació de Girona i en això estem treballant. Tanmateix, de moment, vam voler deixar clar que no vam compartir el pressupost en el seu moment i encara menys com s’ha acabat concretant: ni el cost de l’estructura política, ni la sobredimensió de la despesa de representació i protocol, ni el pes clarament insuficient de la despesa en temes claus com és l’acció social, el benestar o l’emergència climàtica, ni tampoc un sistema de repartiment de subvencions on encara destinem uns quants milions d’euros a subvencions nominatives o sense lliure concurrència. Definitivament no és el nostre model i és un dels motius pels quals apostem, i no ens cansarem de dir-ho, per la desaparició d’aquestes institucions.
Lligat això, en un altre punt important donàvem compte de l’assignació econòmica dels grups polítics a la Diputació de Girona el 2019. Un total de 217.110,77€ van anar a parar a mans dels 6 partits polítics presents a la Diputació al llarg de l’any. Un exemple més, del cost que té l’estructura política en un ens supramunicipal com aquest on, d’altra banda, no hi ha un sistema directe d’elecció de representants i per tant, hi ha una manca absoluta de necessitat dels partits de retre comptes de la feina que s’hi fa. Podeu veure el que rep cada partit en el quadre i consultar el detall de amb què ho ha gastat en aquest enllaç: https://seu.ddgi.cat/web/nivell/5122/comptes-justificatius. Us recomano que hi entreu i comprovareu que, mentre uns presentem les factures justificatives de les despeses, d’altres no ho fan ni, pel que sembla, ningú els ho exigeix. També d’aquesta manca de transparència vam parlar al ple.
Tot plegat, una mostra més de la “discreció i anar fent”, el binomi que han seguit tots els partits que han governat a la Diputació, un sistema que ha servit per anar finançant partits i compensant representants polítics locals i així seguim.
