Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 18: Ple ràpid de maig
El ple de maig va ser un ple ràpid. Molts punts ni tan sols es portaven a votació ja que simplement es donava compta de diversos informes econòmics sobre el compliment dels terminis de pagament. Tanmateix, ja en l’apartat de decrets des de la CUP vam voler fer constar alguns temes. D’una banda, la nostra disconformitat amb l’increment de les assistències que cobrem els diputats i diputades. Si bé és un augment ja previst en el cartipàs vam voler deixar constància de la nostra disconformitat ja d’inici amb unes quantitats que ens semblen desorbitades per la tasca que s’hi fa realment a la Diputació (podeu consultar-ne els detalls a la web de la campanya on denunciàvem aquestes pràctiques: https://www.nomhoempasso.cat/). De l’altra vam fer pública l’obertura d’un expedient al Cap de Protocol, Premsa i Comunicació de la Diputació, que des de fa temps es dedica a insultar-nos als mitjans de comunicació i a les xarxes amb total impunitat i sense que la institució sigui capaç de mostrar públicament el seu rebuig a aquest tipus de conductes.
Entre els punts de l’ordre del dia, el més destacable va ser, d’una banda, la modificació de l’ordenança de preus públics del Conservatori. Ens hi vam abstenir perquè, més enllà de diverses adaptacions, segueix sense afrontar el debat real d’aquest tipus de centres: com garantim l’accés de la mainada amb menys recursos i oportunitats a aquest tipus de formació musical? Mentre no hi hagi un debat de fons que aposti per unes polítiques valentes perquè tota la mainada pugui accedir aquesta formació extraescolar pública i s’avanci en sistemes tarifaris equitatius en funció de la renta, se’ns fa impossible donar-hi suport. I de l’altra, la creació d’un nou concurs de novel·la gràfica que ha de permetre obrir una nova línia de publicacions de la Diputació de Girona. Aquesta sí que ens va semblar una bona aposta que ens permet promoure formats menys recolzats públicament també com a eina de difusió de la nostra cultura i la nostra història.
De seguida, doncs, vam ser a l’apartat de mocions, la del PSC va quedar sobre la taula a darrera hora (novament a l’últim moment el govern els va demanar fer-ho per lligar un acord més endavant, una pràctica massa habitual i nefasta al nostre entendre, sobretot tenint en compte que disposen de la moció sovint un mínim de 5 dies abans i sovint més i són prou diputats i assessors per treballar les mocions que se’ls fan arribar amb antelació). Com a CUP havíem proposat l’aprovació de la moció de l’AMI per l’amnistia, ja que creiem que des de les institucions cal seguir al peu del canó treballant per la independència, però sobretot en la defensa de drets fonamentals i al costat dels i les qui en pateixen la vulneració. La moció bàsicament demana la llei d’Amnistia, la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats i, una vegada més, una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya. Unes peticions que avui haurien de ser assumibles per tot el ple de la Diputació de Girona, especialment per aquells que al llarg de tots aquests anys han sortit en nombroses ocasions a demanar diàleg. Com era d’esperar, però, s’hi van sumar la resta de grup amb l’excepció del PSC que hi va votar en contra. Res de nou, ja sabem que en aquest procés sempre han demanat diàleg només com una eina no per resoldre democràticament el conflicte polític, sinó simplement per frenar les aspiracions d’independència.
