Cròniques cupaires des de la Diputació: Crònica 41 L’abril dels pobles
Acabem la crònica en un dia ben especial: 25 d’abril. Tal dia com avui de 1974 a Portugal té lloc la Revolució dels Clavells que acaba amb l’”Estado Novo” i la dictadura de Salazar. Una “revolució” que encara avui en dia perviu en les noves generacions i que semblava impossible que es pogués viure a Europa. Una revolució que va permetre que el poble portuguès avancés en drets polítics i socials. També un 25 d’abril, però de 1707 les tropes borbòniques de Felip V derrotaren el bàndol austracista (maulets) a la Batalla d’Almansa. La victòria de les tropes borbòniques (integrades per francesos i castellans) va suposar la pèrdua dels furs valencians (les lleis valencianes de 1261 a 1707). En aquest cas aquesta batalla va significar també una “revolució”, però una revolució que va portar cap a una regressió en drets socials, polítics i econòmics.
Tant de bo una revolució a la Diputació de Girona on ple darrere ple s’observa com costa trencar amb determinades dinàmiques. Tant de bo una Diputació que fos una institució al 100% al servei de la ciutadania. El ple d’abril semblava que havia de ser un ple de tràmit, de final de mandat, però finalment ha acabat essent un ple ben interessant a nivell polític. Especialment al torn de preguntes.
Inicialment, els punts més destacats han estat tres punts de crèdits extraordinaris i el de suplement de crèdit. Pel que fa al punt de crèdit extraordinari per valor de 745.733,14 € ens hem abstingut en el sentit global tot i que estaríem d’acord amb determinades despeses extraordinàries que s’inclouen en aquest punt. Com és el cas de la necessària i urgent intervenció al tram de tren Pinxo de Vies Verdes. Un tram que ja des d’inici es va observar que tenia greus deficiències. Ens abstenim per unes despeses que tenen a veure amb un dels centres gestors: el Gabinet de Presidència i que, a més, són les despeses d’un import més elevat. En aquest cas arriben a un valor de 300.000 euros (100.000 € per a l’Ajuntament de la Vall de Bianya, 100.000 € per a l’Ajuntament de Borrassà i 100.000 € per a l’Ajuntament d’Ogassa). Com defensem des que vam entrar a la Diputació de Girona, el conjunt dels recursos econòmics de la Diputació s’haurien de distribuir sota criteris de concurrència competitiva.
Hem votat a favor del punt de crèdit extraordinari per valor de 142.780 € per al projecte “Biosfera Montseny” tot recordant el necessari augment de cara als pressupostos de 2024 del pressupost dedicat a la conservació i millora de la Biodiversitat no només del Montseny sinó del conjunt de comarques gironines. Pel que fa al darrer punt de crèdit extraordinari, amb un valor de 170.000 €, ens abstenim en el sentit global per la mateixa raó que el primer punt de crèdit extraordinari. Som crítics amb els recursos econòmics que es distribueixen des del Gabinet de Presidència on sovint no s’acaba d’entendre per què determinades actuacions en determinats municipis passen per davant d’altres.
Pel que fa al punt de suplement de crèdit extraordinari per valor de 684.374,12 € en aquest cas hi hem votat a favor (amb un sí crític). En aquest punt no s’hi ha inclòs cap suplement de crèdit que provingui de Presidència. Al mateix temps valorem positivament que es faci una ampliació del crèdit per a la rehabilitació i adquisició d’habitatges destinats a polítiques socials. Hem aprofitat també per insistir en el necessari augment de la dotació pressupostària dedicada a Habitatge per als propers pressupostos de 2024.
Pel que fa al punt relacionat amb la variant de Vilafant (sobre expropiació de terrenys) ens hi tornem a manifestar en contra. En aquest ple i en tots els que hi ha entrat un punt relacionat amb aquesta variant hem mostrat un posicionament totalment contrari per motius ambientals, econòmics i socials. Hem tornat a demanar que els dos partits que governen a la Diputació de Girona (Junts i ERC) tirin enrere el projecte de construcció d’aquesta nova variant, tal i com reclamen els seus propis regidors, per exemple, al municipi de Vilafant. És el cas d’ERC Vilafant que en la seva proposta municipal d’aquest 2023 hi apareix l’oposició a la Variant de Vilafant. És una mostra més de les polítiques d’ERC i Junts a comarques gironines: a la Diputació de Girona voten en un sentit i al municipi voten en el sentit exactament contrari. Zero coherència política.
Una altra de les qüestions que es portava al ple d’abril ha estat l’aprovació inicial de les bases reguladores dels premis als esportistes gironines d’esports individuals que participen en competicions federades. Ja el 2021 quan es va obrir aquesta línia de subvencions vam valorar positivament que s’obrís aquesta línia, ja que així s’evitaven les subvencions nominatives i directes. Aquest 2023 també votem favorablement a aquesta proposta perquè no disposar-ne porta a acabar donant subvencions nominatives i directes, un sistema clarament injust i desigual. Per la CUP-AMUNT aquesta ha de ser la via per la qual haurien de passar totes les entitats esportives i esportistes subvencionats, amb uns criteris iguals per tothom. Valorem positivament també els criteris de discriminació positiva que s’hi inclouen. Ara bé, continuem defensant també que cal apostar per la promoció de l’esport com a eina de salut per a totes les edats i de tota mena, no només per a l’esport d’alta competició.
El torn de preguntes ha estat la part més interessant políticament del ple d’abril. Hem fet fins a sis preguntes al ple de qüestions ben diverses. Hem preguntat altre cop sobre el Consorci de la Costa Brava sobre una qüestió que ha aparegut al ple de l’Ajuntament de Girona també aquest mes d’abril: l’aprovació d’un conveni entre l’Ajuntament de Girona i el Consorci de la Costa Brava sobre l’ús compartit de l’estació de tractament d’aigua potable (planta de Montfullà). La pregunta concreta que hem fet és: Com és que es porta a aprovació aquest conveni si la concessió de l’ACA al Consorci del 2012 no ha estat mai publicada i que el preu del servei no va ser aprovat per l’empresa pública i que no s’han determinat encara els drets d’ús de les instal·lacions? Com és que des del Consorci d’Aigües de la Costa Brava (ens depenent de la Diputació de Girona) es treballa per a l’aprovació d’un conveni entre les parts sense saber qui en té la titularitat? Com és que des de la Diputació de Girona s’aposta per aquesta via quan s’observen nombroses irregularitats i que poden fer que el conveni sigui nul? La qüestió central és que l’Ajuntament de Girona ha venut aigua al Consorci de la Costa Brava sense cap concessió vàlida per fer-ho, ja que l’ACA mai ha publicat les concessions del 2012. El president Noguer (Junts) ha intentat fugir d’estudi dient que no és el ple de la Diputació que ha de tractar aquest tema, ja que això “és feina del Consorci d’Aigües Girona Costa Brava (CCB)” i que la Diputació de Girona és només un més dels 48 socis que té el CCB. Ha acabat admetent, nerviós i amb un tó paternalista, que el CCB té unes concessions d’aigua, però no a nivell oficial (“existeixen les concessions” diu el president). També ha afirmat en plenari que “Girona no es pot vendre aigua perquè no és seva”. El tema, òbviament no queda tancat i al proper ple tornarem a preguntar sobre la qüestió perquè com a CUP-AMUNT tenim molts dubtes de la legalitat de les concessions d’aigua del Ter cap al CCB. I continuarem amb el que hem fet sempre: aixecar catifes i obrir finestres.
La segona pregunta ha estat la relacionada amb la sorprenent minoració de la subvenció al Museu de Terracota de la Bisbal d’Empordà. Una minoració sorprenent per la nombrosa quantitat d’activitats que s’hi duen a terme. Hem preguntat pels membres de la comissió de valoració i pels criteris de valoració. Ens ha respost el diputat Piñeira defensant que es tracta d’unes subvencions de concurrència competitiva i que els criteris d’aquesta concurrència es van pactar amb la Xarxa territorial de Museus.
La tercera pregunta ha estat la relacionada amb la Ryder CUP 2031 a Caldes de Malavella. Hem demanat el posicionament de l’equip de govern en relació amb una notícia apareguda al diari “El Periódico” el passat 14 d’abril i en la qual s’informava que el club de golf de Caldes ha demanat construir un altre camp i 185 vivendes de luxe per a l’allotjament dels participants i visitants de la Ryder CUP 2031. La resposta del president Noguer ha estat pèssima: “No haig de dir-li res més de la Ryder CUP. No hi afegeixo res. Perquè en tot cas l’urbanisme del país no depèn de la Diputació de Girona. Si es porta a terme aquest esdeveniment la Diputació de Girona es pregunta: És bo o és dolent per a la demarcació?. Si és bo ajudarem. Si no és bo no ajudarem”. I ha continuat amb un: “Què em sembla d’una cosa que no em toca? Res. D’una cosa que no em toca no em sembla res. Del que no tinc que opinar no opino. Fes més habitatges no és competència nostra”. Com sempre apliquen allò del trilerisme polític i de la pilota endavant. Perquè la Diputació de Girona ja el 2022 va afirmar que aportaria 4 milions d’euros a la promoció d’aquest esdeveniment:
Hem preguntat també per la situació laboral de les treballadores de SUMAR que tenim constància que no és la que pertocaria a nivell contractual (moltes treballadores a mitja jornada) i també hem volgut saber quins són els mecanismes de control que té SUMAR (entitat pública formada per diferents administracions públiques, d’àmbit local i comarcal) per al compliment dels drets laborals de les treballadores de SUMAR. Com acostuma a passar als plens de la Diputació el president ens respon amb evasives i tirant la pilota al teulat de SUMAR i afirmant que “tot és molt volàtil al servei d’atenció domiciliària”. Després del ple hem rebut una trucada del secretari de la Diputació proporcionant-nos el contacte del cap de Recursos humans de Sumar. Continuarà.
La cinquena pregunta ha versat sobre el concert que es va celebrar el passat dissabte 15 d’abril al Parc del Migdia de Girona. En aquest concert es decidia el finalista de comarques gironines que aniria a la final del Concurs “Música Jove”. El concurs Música Jove és un concurs de bandes emergents en català que va néixer el 2004 (sota el paraigua de les Joventuts d’Esquerra republicana). Els grups concursants primer passen una fase territorial i finalment concursen a la final de Sant Sadurní d’Anoia en el marc de l’Acampada Jove 2023 (festival organitzat per les joventuts d’esquerra republicana). En aquest concert hi han col·laborat tant “Jovent Republicà” com la “Diputació de Girona”. Hem volgut saber des de quan la Diputació de Girona “col·labora” en la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments de les joventuts d’un partit polític. Per a respondre a aquesta pregunta han arribat a parlar fins a tres diputats: Noguer, Piñeira i Presas. No ens pensàvem que provocaríem aquesta reacció. El que han defensat és que una associació musical com l’”Associació musical juvenil DESCA’T” -com qualsevol altra- pot demanar una subvenció a través de la línia de subvenció de creació de públics. Una associació que organitza un festival que està relacionat amb l’Acampada Jove 2023 de les joventuts d’Esquerra republicana. Tot molt normal i bé.
Pel que fa a la sisena i darrera pregunta. Hem volgut saber per què la Diputació de Girona col·labora a la “Guia de Turisme Accessible del Baix Empordà” on hi apareix la promoció d’una sala de Jocs i Apostes. La resposta del president ha esta que la Diputació no és un òrgan tutelar i que és el Consell comarcal qui fa la guia. Ells només hi col·laboren. La Diputació no edita la Guia. Altre cop: pilota endavant.
El títol de la crònica d’avui no es correspon amb el que hem vist al ple d’abril de la Diputació. De fet, als plens de la Diputació costa molt que les necessitats del poble hi siguin representades. Un sistema de representació indirecta i unes pràctiques polítiques molt allunyades de les necessitats reals de la majoria de la gent no ajuden a que sigui així. Però com a CUP-AMUNT seguim defensant que només amb la força del poble aconseguirem trencar amb aquestes dinàmiques que en realitat no serveixen per transformar el món sinó per mantenir poder i privilegis. A l’abril -i sempre- és amb un peu a la institució i l’altre al carrer que potser podrem fer d’aquest “pàlid punt blau” com deia Sagan un lloc millor per viure-hi. Potser fins i tot no n’hi haurà prou amb això. Potser caldrà que com a poble ens organitzem més bé per anar construint alternatives.
Enllaços d’interès:
