Cròniques cupaires des la Diputació. Capítol 14 + 15: Plens i campanyes
2 plens més aviat lleugers i una campanya electoral al mig, per això en aquesta ocasió farem un dos en un i us resumiré els plens de gener i febre en una sola crònica. El de gener va ser lleuger, sí, però dur alhora. Va coincidir amb la campanya No M’ho Empasso en què vam fer pública la denúncia a Antifrau per un presumpte fraccionament de contractes de la Diputació de Girona a Viatges Plaimont. No som d’amagar-nos així que al torn de precs i preguntes vam demanar explicacions pels prop de 60000 que durant l’any 2019 es van gastar en viatges a través d’aquesta empresa. La resposta va ser decebedora, retalls d’informes de secretaria i intervenció que en cap cas justifiquen l’extrem i excuses de mal pagador per no haver fet el que tocava. Lamentable. De moment, però, la denúncia és a Antifrau i nosaltres seguim de prop aquest tipus d’actuacions que són, com a mínim, poc ètiques.
Al mateix ple, però, vam fer gala de la nostra capacitat de treballar per territori alhora que denunciem pràctiques reprovables. Així, una proposta que partia del treball de la CUP a la Diputació juntament amb els grups de treball cupaires de Salut i de Món Rural per una gestió de la pandèmia que tingui en compte la diversitat territorial, va acabar essent consensuada i assumida per tots els grups de la Diputació. Esdevenia així, un clam des de comarques gironines que recollia les veus de molts municipis que ja s’havien expressat en aquest sentit, i aconseguia que la Generalitat fes alguns canvis en la gestió de la pandèmia per incorporar la mirada dels municipis en pro d’una gestió que tingui en compte la gran diversitat del nostre territori.
El ple de febrer també va ser lleuger. El més destacable per nosaltres van ser algunes reflexions fetes arran d’alguns decrets aprovats i en el torn de precs i preguntes. D’entrada vam qüestionar la despesa econòmica i la petjada ecològica que suposa la compra d’aigua embotellada per valor de 5869€ pel personal. Vam demanar un canvi de sistema i una campanya per fomentar el consum d’aigua de l’aixeta. També vam qüestionar la despesa de 2000€ per part de Protocol per un aparcament que no van saber dir-nos qui utilitzava. Vam preguntar per l’estat del projecte d’ampliació de la carretera de Siurana i si s’havia fet algun replantejament a partir del rebuig mostrat pels veïns i veïnes de Siurana. I finalment vam traslladar algunes queixes en relació al manteniment de la carretera dels Àngels, pel perill que suposa pels ciclistes algunes de les actuacions que s’hi fan.
Alhora vam decidir abstenir-nos en l’aprovació de les subvencions per a inversions municipals en cementiris perquè creiem que cal incorporar-hi una línia per l’adaptació dels cementiris a la diversitat filosòfica i religiosa destinada a tot tipus de municipis, petits i grans, per garantir avenços en aquest dret ciutadà encara vulnerat en la majoria dels municipis.
I això va ser una mica tot o almenys aquesta és la nostra mirada sobre aquests dos plens d’inici d’any.
