Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 12: Ple de novembre – Doble ple
Dimarts vam encadenar dos plens: l’ordinari i l’extraordinari. Vam començar a les 12h i vam acabar passades les 16h, esgotador. Tot i que una servidora està acostumada als plens eterns de l’Ajuntament de Girona, he de dir que la solitud i el terreny hostil en què et fan sentir a la Diputació ho fa tot més dur. Tanmateix, ahir com a mínim en vam sortir amb alguna victòria i satisfacció: l’aprovació de la nostra moció a favor del producte de proximitat. Una moció treballada des de fa temps en converses amb una colla d’actors clau del territori i amb protagonistes d’experiències interessants d’altres indrets.
30/11/2020
Dimarts vam encadenar dos plens: l’ordinari i l’extraordinari. Vam començar a les 12h i vam acabar passades les 16h, esgotador. Tot i que una servidora està acostumada als plens eterns de l’Ajuntament de Girona, he de dir que la solitud i el terreny hostil en què et fan sentir a la Diputació ho fa tot més dur. Tanmateix, ahir com a mínim en vam sortir amb alguna victòria i satisfacció: l’aprovació de la nostra moció a favor del producte de proximitat. Una moció treballada des de fa temps en converses amb una colla d’actors clau del territori i amb protagonistes d’experiències interessants d’altres indrets. La moció partia d’allò que fa actualment la Diputació de Girona però, que demanava anar més enllà: més recursos per acompanyar els municipis en la promoció del consum de producte local apostant per espais estratègics com els mercats o els menjadors escolars i socials, entre d’altres; estudiar experiències innovadores com les dels Centres d’Intercanvis d’Aliments de Proximitat (CIAPs), recursos educatius per promoure una alimentació sostenible vinculada al consum de proximitat o reimpulsar campanyes com l’Ajudem-nos o l’Estimo el meu mercat amb noves idees i propostes són algunes de les mesures que plantejàvem i que esperem que ben aviat siguin una realitat.
Alhora ens vam voler sumar a l’aposta unànime pel Pla d’Energies Renovables, que esperem que sigui una eina útil malgrat algunes de les mancances que venim apuntant des de fa temps, entre les quals convé destacar la poca ambició pel que fa a la mobilitat tot i que el transport representa el 42% de consum energètic, la poca concreció en el sistema de seguiment i avaluació i la inexistència del concepte de sobirania energètica i per tant del plantejament imprescindible de democratització de l’energia. També vam voler recordar la crida recent d’una colla d’entitats empordaneses alertant del risc pel paisatge i els entorns naturals del desplegament de les energies renovables a l’Empordà (https://iaeden.cat/wp-content/uploads/cdp_renovables18oct20.pdf) . Un debat que ja apunta el pla i que convé tenir ben present, l’avenç en energies renovables no pot significar en cap cas, un retrocés en altres objectius com els de conservació del paisatge i la biodiversitat.
En la votació per posar ordre al suport als municipis en l’àmbit del padró municipal a través d’un nou Pla de Serveis, vam voler fer èmfasi en la necessitat de treballar amb els municipis per garantir el dret a l’empadronament de totes les persones sense excepcions. Encara avui són masses els municipis de les nostres comarques que a causa dels requisits i/o procediments per empadronar-se exclouen persones amb situacions diverses.
També en l’àmbit de medi ambient vam voler fer un toc d’alerta amb una abstenció i una reflexió al voltant de les propostes pedagògiques per escoles que s’impulsen des d’aquesta àrea. El fons de la proposta i els continguts són molt interessants, però no pot ser que la concreció econòmica faci que moltes escoles no puguin tenir-hi accés perquè la realitat socioeconòmica de les seves famílies (que lamentablement són qui habitualment sufraga la major part aquest tipus d’activitats) no els permeti assumir-ne el cost. Cal trobar alternatives perquè una institució pública com la Diputació té l’obligació d’arribar a tothom.
Un altre punt on hi va haver unanimitat va ser en el conveni entre la Diputació i l’Associació pel Dret a Morir Dignament. Vam celebrar que anessin endavant aquests compromisos adquirits pel plenari amb la subscripció de la moció d’aquesta entitat. El context creat la pandèmia ens ha fet molt conscients de com d’important és morir dignament i de tot el que vol dir això. És doncs un molt bon moment per sensibilitzar a la població de les eines que té al seu abast i avançar per dotar-nos de noves eines que garanteixin el respecte a l’elecció de cadascú en el moment de morir. Esperem que aquest conveni ens ajudi a caminar en aquest sentit.
Finalment, en la votació per posar ordre al suport als municipis en l’àmbit del padró municipal a través d’un nou Pla de Serveis, vam voler fer èmfasi en la necessitat de treballar amb els municipis per garantir el dret a l’empadronament de totes les persones sense excepcions. Encara avui són masses els municipis de les nostres comarques que a causa dels requisits i/o procediments per empadronar-se exclouen persones amb situacions diverses. El padró és la porta per accedir a una colla de serveis i altres drets i no podem posar-hi límits per qüestions burocràtiques. La Diputació de Girona ha de prendre partit en aquest tema amb campanyes dirigides als municipis i acompanyament per trobar-hi solucions.
Això i una colla més de punts més aviat rutinaris amb què no us entretindré (amb un total final de 35!) és el que va donar de si el ple de novembre de la Diputació i tot darrere, els pressupostos. Decebedors. D’això, però, ja n’hem parlat força.
