Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 8: Un ple de juliol molt intens en el què vam donar suport a Sanitàries en Lluita

Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 8: Un ple de juliol molt intens en el què vam donar suport a Sanitàries en Lluita

No vam poder acceptar el rentat de cara al govern català en què JxCat i ERC volien convertir la moció “PER UNA ÚNICA SANITAT 100% PÚBLICA I UN ÚNIC CONVENI”, perquè, com Sanitàries en Lluita, el que en el fons demanem no són canvis “en el model” sinó un canvi “de model”. És a dir, una vegada més el que fem és una esmena a la totalitat d’aquest model que promou la convivència público-privada. Un model que tenim clar que és el de convergència, l’antiga i les noves, però que estaria bé que si, com sembla, també és l’aposta d’ERC, en comptes d’intentar maquillar mocions, surtin i ho expliquin.

• 

13/08/2020

Malgrat sembli que quan arriba l’estiu baixa la feina, aquest juliol ha resultat molt intens i em planto a l’agost amb cròniques que se m’acumulen. Podria deixar-les passar, però aquest exercici de transparència que consisteix en explicar la tasca que fem mes rere mes a la Diputació de Girona em sembla prou important per fer valer allò del “val més tard que mai”, així que, ja a l’agost, us explico el que va donar de sí el ple de juliol perquè, a més, va ser prou interessant. Més de 30 punts amb una mica de tot on fins i tot alguns temes d’aquests “de tràmit” ens van permetre fer allò de seguir aixecant catifes.

D’entrada van passar diversos punts relacionats  amb controls financers sobre la gestió de la Diputació i els seus ens adscrits on vam poder veure com es segueixen detectant una colla de procediments o accions poc correctes per no dir directament irregulars. Queda molt per fer encara en aquest àmbit.

Vam votar diverses modificacions dels pressupostos on vam poder descobrir, d’una banda, una subvenció al Festival Sea Otter, l’enèsima subvenció directa (és a dir sense concurrència pública) a festivals de qualsevol tipus amb l’únic objectiu d’atraure turisme i que possiblement ni es podrà fer, i d’altra banda, que diversos serveis de la Diputació canvien d’oficines. Sospitós que just ara que també AGISSA haurà de deixar d’ocupar les oficines del C/ Ciutadans també la Diputació en marxi. Malgrat preguntar pel tema, no en vam treure l’aigua clara, així que seguirem investigant.

Malgrat el nostre vot contrari també va anar endavant la formalització d’una plaça feta a mida de Cap de Servei de Secretaria que, com no, es preveu de lliure designació. No ho podem compartir com tampoc l’aleatorietat en el complement d’incompatibilitat que vam descobrir al demanar informació al respecte. Ens sembla inadmissible que la política de personal encara mantingui aquestes dinàmiques absolutament discrecionals.

Diversos punts estaven relacionats amb el Conservatori de Música Isaac Albèniz. Compartim les mancances en les instal·lacions d’aquest edifici que fa massa temps (molt) que està pendent de renovació, però no podem compartir que aquestes despeses es facin quan han caigut els ingressos considerablement perquè s’han deixat de cobrar quotes durant el Covid19 i amb la previsió de que es puguin mantenir part de les pèrdues. Com tampoc que en les modificacions de preus no s’hi inclogui cap criteri de progressivitat fiscal en funció de la renta. Comença a ser hora que també en aquest tipus de serveis, qui més tingui, més pagui.

Com de costum, també ens vam trobar sols, votant en contra de diverses partides d’inversions, reposicions i millores del Consorci Costa Brava per valor de prop d’1.644.000€ El Consorci és un d’aquests absolutament opac que mereixeria una investigació exhaustiva que no som capaces d’assumir, però no avalarem la seva actuació quan encara té pendents de resoldre un munt d’irregularitats detectades en la darrera auditoria.

Des de l’àrea de Territori i Sostenibilitat ens plantejaven dues declaracions. D’una banda, la moció en contra del ramat de la MAT a La Selva, que estranyament no venia com a moció sinó com a proposta de l’àrea. Aquest format pot ser interessant pel fet que l’àrea assumeix ja d’entrada el que s’hi planteja, però en canvi la proposta inicial comportava una invisibilització absoluta de la Plataforma No a la Mat Selva, que ha estat qui ha liderat la lluita contra aquesta infraestructura a tots nivells. Alhora ens preocupava que només es fes esment a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i que no quedés constància que són molts els municipis de la comarca, per no dir tots, els que s’han sumat a aquesta lluita aprovant aquesta i altres mocions al llarg dels anys que fa que dura. Vam demanar que s’inclogués aquest redactat i fet això, vam votar-hi a favor tot desitjant èxit a la Plataforma perquè quedi enterrada definitivament aquesta infraestructura i totes les que s’hi vinculen, del tot innecessàries i perjudicials pel territori. D’altra banda, ens proposaven sumar-nos a una Declaració sobre la Interdependència entre Salut i Natura a Catalunya. Una proposta que ve de la Generalitat i on, malgrat podríem dir que la música sona bé, és fàcil tenir la sensació de ser davant de l’enèsim rentat de cara, polítiques d’aparador amb paraules molt boniques però poc fons. Tot plegat amanit amb “detalls” com el fet que formin part del grup impulsor asseguradores multinacionals com DKV mentre en canvi no hi participen els moviments socials ecologistes. O fins i tot la poca incidència que té en l’argumentari l’impacte que tenen les desigualtats socials en aquest binomi salut i natura. Per tot això, ens vam abstenir i vam aprofitar per demanar-los que quan s’hi posin mirin de fer incidència en aquest aspecte precisament i que d’aquí un any ens expliquin la feina feta. Veurem si ens hem equivocat.

I així, com a rematada final, van venir un parell de mocions. La nostra posant veu a Sanitàries en Lluita i la del PSC sobre el Glòria i els rius. La primera, la presentava el PSC sota el títol “Per instar a l’ACA a fer les actuacions necessàries per preservar la llera del riu Ter i els seus afluents” i es centrava sobretot en els efectes del Glòria. El problema principal, doncs, era que l’ACA ja ha actuat al Ter i als seus afluents i ho ha fet d’una manera absolutament agressiva amb els seus ecosistemes, arrasant les lleres i la seva vegetació precisament en plena època de reproducció. La moció, però això ni ho esmentava i encara menys ho qüestionava perquè, malgrat els canvis incorporats a petició del govern que la suavitzaven, mantenia un to intervencionista que no podem compartir.  Vam voler recordar l’acte que Guanyem Girona va fer poc després del Glòria en què diverses persones expertes van debatre sobre les causes, però sobretot les eines per prevenir les conseqüències del creixement sobtat dels rius. Propostes totes elles respectuoses amb les dinàmiques pròpies dels rius i els seus ecosistemes i en canvi molt més crítiques amb l’actuació de les persones al llarg d’anys i amb un urbanisme “prepotent” que ha ignorat les dinàmiques pròpies de la natura.

Vam, doncs, votar en contra de la moció denunciat les actuacions de l’ACA i felicitant la tasca de la Plataforma Salvem els Rius en aquest sentit i convidant a tothom a llegir-se el seu manifest i sumar-s’hi. Tot plegat amb la voluntat de començar a descartar intervencions reactives i agressives amb el nostre entorn i apostar per abordar aquests conflictes entre natura i urbanisme amb mirades a llarg termini, una planificació de llarg abast i completar-ho amb propostes d’educació ambiental que ens ajudin a generar consciència entorn als rius i la nova cultura de l’aigua.

La segona la presentàvem nosaltres, tot i que, de fet, donàvem veu a la plataforma Sanitàries en Lluita, doncs actualment les entitats no ho poden fer directament en aquest plenari, malgrat les peticions que s’han fet per fer-ho possible. Ho fèiem, evidentment, fent nostra cada paraula de la mateix, ja que compartim absolutament el fons de la seva lluita. Per això, d’acord amb Sanitàries, i tot i sabent que això impedia que s’aprovés, no vam acceptar les rebaixes inassumibles proposades pel govern. Perquè cal dir les coses tal com son i és hora que tothom assumeixi la seva responsabilitat.

El personal sanitari porta una pèrdua adquisitiva de més del 25% des de 2010 i la retallada del 5% promoguda per Real Decreto s’ha assumit amb escreix pel Departament de Salut que l’ha aplicat amb biaixos (per exemple, el fa lineal en comptes de fer-ho segons escala salarial) i el manté quan no caldria, fins i tot votant en contra de l’esmena de la CUP al parlament per donar per acabada aquesta retallada. La sanitat pública al nostra país segueix estan infrafinançada, fins al punt que encara falten 86 milions per arribar al pressupost de 2010. Les llistes d’espera son un problema des de fa anys, que certament s’ha vist agreujat amb el COVID, però ja venia d’abans i té a veure amb la política de privatització aplicades durant anys pels seus socis de govern i que ara ERC és incapaç de revertir. Cal fer autocrítica en relació a les mesures i protocols d’autoprotecció vinculades al Covid19, no s’han fet les coses bé i moltes continuen fent-se malament, no podem fer pagar més al personal sanitari i altres treballadors i treballadores dels centres de salut la manca de prevenció dels responsables en sanitat. I si algú s’ha erigit en defensa dels sanitaris i sanitàries i està treballant per garantir-ne els seus drets ha estat precisament Sanitàries en Lluita per tant és ben legítim que demanin ser interlocutors en les negociacions i manifestin no sentir-se representades per una majoria sindical de la taula de negociació que massa sovint ha ignorat les seves demandes. 

Per tot això no vam poder acceptar el rentat de cara al govern català en què volien convertir aquesta moció Junts per Catalunya i ERC al govern de la Diputació, perquè, com Sanitàries en Lluita, el que en el fons demanem no són canvis “en el model” sinó un canvi “de model”. És a dir, una vegada més el que fem és una esmena a la totalitat d’aquest model que promou la connivència público-privada. Un model que tenim clar que és el de convergència, l’antiga i les noves, però que estaria bé que si, com sembla, també és l’aposta d’ERC, en comptes d’intentar maquillar mocions, surtin i ho expliquin.

I així, amb aquestes dues mocions i les nostres intervencions contundents, va acabar el ple de juliol.

Escrit per @LaiaPelachSaget