Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 7: el primer ple telemàtic de la Diputació.

Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 7: el primer ple telemàtic de la Diputació.

30/03/20

Dimarts la Diputació de Girona va celebrar el seu primer ple telemàtic. El ple s’havia d’haver celebrat el dimarts de la setmana passada, però es va haver de suspendre i finalment es va convocar per desenvolupar-se per via telemàtica. 27 diputats/des ens vam connectar per debatre i votar sobre els punts que conformaven l’ordre del dia. Es podria pensar que tanta gent reunida telemàticament fàcilment generaria cert caos, però qualsevol que hagi presenciat els plens que habitualment es fan físicament ja sap que més aviat som pocs els qui prenem la paraula i el mateix va passar telemàticament.

Ja en l’apartat de decrets alguns van fer notar que la fiscalització de la CUP no es rebaixava pel fet que el ple fos telemàtic i per això vam voler preguntar per l’enèsima subvenció que es donava a Puigcerdà (municipi del que és alcalde el vicepresident segon de la Diputació). També vam voler qüestionar una vegada més la política de transparència de l’ens que, segons vam poder comprovar en un decret va necessitar prop d’un any i una nova resolució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per entregar a un ciutadà la informació que havia sol·licitat. És inadmissible que, ara amb ERC al capdavant de l’àrea de transparència, es mantinguin aquestes pràctiques d’opacitat.

Bona part dels punts es van aprovar per unanimitat: convenis que concreten el desenvolupament de programes FEDER amb diversos ajuntaments, delegacions de gestions d’alguns municipis a XALOC, tràmits per arranjaments de carreteres… Pràcticament només dos punts van generar cert debat.
El primer a generar debat va ser un expedient de crèdit extraordinari per destinar a tres partides diferents: dos milions que han de servir per ajudar els consistoris a pal·liar les destrosses causades pel temporal «Gloria», 5’5 milions destinats al pagament dels ajuts per a les escoles bressol del curs 2018-2019 i 250.000 euros més per al futur museu del circ a Besalú. En aquest cas vam ser els únics que vam votar-hi en contra. Vam qüestionar que es barregin tots aquests conceptes en un únic punt per dissimular l’aportació extra que fem a un projecte privat que entenem que no ve a aportar cap benefici col·lectiu. La nostra crítica doncs es va centrar en aquesta aportació a la rehabilitació de l’edifici Cal Coro de Besalú per poder ubicar-hi el futur museu del circ. Recordem que aquest museu és una iniciativa privada de Genís Matabosch, promotor també del Festival Internacional del Circ, que ja s’havia intentat implantar a diverses ciutats com Figueres i Girona anteriorment generant polèmica per les aportacions que sempre acaba rebent de les administracions públiques locals. En el cas de la Diputació s’han compromès a invertir-hi 500.000€ dels prop de 5 milions del cost previst. Des de la CUP sempre ens hem mostrat contraris a que aquests projectes rebin suport públic, doncs entenem que no està demostrat que aportin cap benefici col·lectiu que justifiqui aquestes subvencions tant quantioses. En aquest cas, a més entenem que és escandalós que aquests recursos es destinin a rehabilitar una propietat privada sense cap garantia ni compromís de què passarà amb aquesta aportació si finalment el projecte no va endavant o no té continuïtat.

L’altre punt que va trencar la unanimitat va ser una nova línia d’ajuts per activitats de promoció econòmica i desenvolupament local, com ara promoció a l’emprenedoria, ocupació, comerç o suport a l’empresa dirigida tant a Ajuntaments com a entitats. En aquest cas vam decidir abstenir-nos perquè no entenem que es continuï apostant per una línia de subvenció de concessió directa enlloc de concurrència competitiva i creiem que és una mica un calaix de sastre que servirà a promoció econòmica amb el vicepresident primer Pau Presas (ERC) al capdavant per fer clientelisme una vegada més. A més, els criteris per valorar les subvencions són mínims i no inclouen ni aspectes de gènere, edat o altres que puguin ser importants en termes de promoció econòmica i de l’ocupació, ni tampoc indicadors de compliment o d’èxit per a la justificació posterior.