Cròniques cupaires des de la Diputació. Capítol 4: Ple de Pressupostos pel 2020
Els pressupostos que es van aprovar dimarts són uns pressupostos continuistes que desmunten les expectatives de canvi que alguns podien tenir pel fet de que ERC hagués entrat al govern. I malgrat aquesta realitat, fins i tot el PSC em va deixar sola votant-hi en contra, ja que es van abstenir fins i tot després que al mateix ple, el president no els concedís cap de les peticions que feien. I és que la Diputació “c’est ça”, fer d’oposició no s’estila, hom creu més fructífer posar-s’hi bé i parar la mà.
12/12/2019
Dimarts vam tenir ple de pressupostos a la Diputació de Girona. Un ple que ens va permetre constatar que el model d’ERC i Junts per Cat és el mateix que el de CiU a soles. ERC va entrar al govern de la Diputació aquesta legislatura amb un pacte de cadires que ha fet augmentar un 19% (542.326`80€ més) el cost de l’estructura política d’aquesta institució, sobretot degut a l’augment de les retribucions als membres del govern. En canvi, però, ha estat incapaç d’influir en el pressupost per prioritzar àrees i serveis que segons ells mateixos són claus. Cap augment en emergència climàtica, cap augment en acció social, cap augment en participació i transparència. Sí que han augmentat certament algunes partides d’habitatge, suposant un increment total de 467.580€, menys del que ha augmentat l’estructura de personal. De fet, fins i tot amb aquest augment l’àrea d’habitatge representa només l’57€ del total del pressupost. Sense dubte és un avenç, no ho negarem, però fer d’aquest mig milió d’euros repartit per tota la demarcació el gran èxit del pressupost diu molt del poc que hi ha a reivindicar.
Tampoc hem notat cap canvi en la política de repartiment de recursos a dit a través de les subvencions de concessió directa, nominatives o no, que segueixen representant una part important del pressupost d’àrees com Presidència, Cultura, Esport o Medi Ambient. Per molt que actualment com a mínim se’n garanteixi la transparència i que algunes puguin arribar a tenir sentit per respondre a urgències o imprevistos, la gran majoria continuen essent una eina per satisfer interessos polítics i promoure una mena de vassallatge dels municipis a la Diputació i qui la governa. No és casual que en aquest pressupost apareguin 75.000€ nous per una Master Regata a Banyoles o 7000€ al Festival Fem Jazz que, en canvi, han desaparegut del pressupost banyolí. Qui té el timó, escombra cap a casa, no és nou ni pel que sembla hi ha al govern ningú disposat a canviar-ho.
En fi, els que es van aprovar dimarts, són doncs, uns pressupostos continuistes que desmunten les expectatives de canvi que alguns podien tenir pel fet de que ERC hagués entrat al govern. Una vegada més ens demostren que quan tenen accés a llocs de presa de decisió no generen canvi cap a polítiques d’esquerra sinó que s’acomoden, miren cap a una altra banda i busquen el benefici del partit.
I malgrat aquesta realitat, fins i tot el PSC em va deixar sola votant-hi en contra, ja que es van abstenir fins i tot després que al mateix ple, el president no els concedís cap de les peticions que feien. I és que la Diputació “c’est ça”, fer d’oposició no s’estila, hom creu més fructífer posar-s’hi bé i parar la mà.
